El més llegit de 2025 a l’RCDP blog

Al llarg del 2025 hem publicat un total de 44 apunts al Blog de la Revista Catalana de Dret Públic, amb 43.914 visites i 27.724 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (81 % del total). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos, n’hi ha tres que corresponen a anys anteriors, signats respectivament per Lorenzo Cotino, Elisa Llop Cardenal i Susana Eva Franco Escobar.

Si ens fixem només en els apunts publicats el 2025, els 10 més llegits han estat els següents:

El nou règim de pagaments menors previst al Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública – Alexandre Hernández Ossó i Andrea Pey Rubio

¿Funcionarios fijos por arte de sentencia? No, gracias! – Marcos Peña Molina

¿Por qué no tenemos una mejor gestión pública? Algunas reflexiones una década después de la aprobación de la legislación de transparencia y buen gobierno – Juli Ponce Solé

El levantamiento de la prohibición de acción directa y el pago directo a subcontratistas en Cataluña – Francisco Javier Vázquez Matilla

La protecció penal i administrativa dels gats comunitaris – Maria Marquès-Banqué

Intel·ligència artificial i contractació pública: oportunitats per a una gestió més eficient – Xevi López Cadena

Nous avenços (normatius) de la mediació administrativa – Xavier Bernadí Gil

Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals: una perspectiva ciutadana i administrativa – Yvonne Niño i Iris Favà

L’exclusió de la recerca científica de l’àmbit d’aplicació del Reglament d’intel·ligència artificial. Un benefici per a la recerca científica? – Ruben Ortiz Uroz

La buena administración y su proyección en la jurisprudencia – Miguel Pardo Castillo

Durant el 2025 alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la contractació pública, l’accés i el règim del funcionariat, la gestió pública i la transparència, el pagament directe a subcontractistes, el dret animal, la mediació administrativa, la regulació de la intel·ligència artificial i la bona administració, entre d’altres.

Aquest nou any esperem seguir publicant apunts d’actualitat que aportin una reflexió al debat sobre qüestions actuals vinculades al dret públic català, espanyol i europeu. Esperem comptar novament amb tots vosaltres.

La lluita contra el sensellarisme. Crònica d’un acte a l’ICAB amb l’objectiu d’ajudar a tirar endavant la Proposició de llei – Carlota Jové Camas
Iurislab Clínica Jurídica, Universitat Autònoma de Barcelona

Font: Pexels

El dia 7 de novembre va tenir lloc, a la sala de lectura de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, un Espai de Reflexió organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort que va girar al voltant de l’obra Sensellarisme. De l’assistencialisme al reconeixement de drets. Aquest llibre raona sobre per què cal una llei que acabi amb el sensellarisme, en parla d’una manera transversal i pren com a fil conductor la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme. La tramitació de la Proposició de llei va quedar aturada arran de la dissolució del Parlament de Catalunya el mes de març de 2023. Del contingut de la Proposició, en destaca el reconeixement del dret a disposar d’un espai residencial digne, com a prestació garantida per assegurar a les persones en situació de sense sostre i sense llar un espai on viure, i encaminar-les cap a un habitatge.Llegeix més »

Vulnerabilidad y colectivos vulnerables en el derecho: ¿quiénes son y cómo se definen? – Lorenzo Cotino
Catedrático de Derecho Constitucional de la Universitat de València, miembro de OdiseIA, en el marco del Digital Futures Initiative de Google.org

Font: Arrels Fundació, CC BY-SA 2.0

Un concepto común, pero complejo y vago
El concepto de vulnerabilidad aparece en los años 1980 en el contexto de las ciencias sociales y poco a poco se va impregnando en el ámbito jurídico. No obstante, puede sorprender la escasez de estudios en este ámbito, en un tiempo de ductilidad y variabilidad de significados en las ciencias sociales.

Como han señalado algunos expertos, por ejemplo desde el Consejo de Europa: “A pesar de su uso común, el significado del concepto de vulnerabilidad es complejo y vago.” Fineman subrayó que la vulnerabilidad es una condición que puede darse en cualquier persona y que puede variar en cualquier circunstancia, tiempo o espacio. Defendió la tesis ‒discutida‒ de que el Estado tiene la obligación de ser responsable y receptivo a las vulnerabilidades, frente a la autonomía y la autosuficiencia del individuo. En la literatura también se encuentran definiciones de poblaciones vulnerables en el contexto de la salud y las dolencias: “Las poblaciones vulnerables pueden ser menos capaces de anticipar, afrontar, resistir o recuperarse de los impactos de una amenaza.”Llegeix més »

Ressenya del llibre Sensellarisme, coordinat per Antoni Milian i Massana i editat per Icaria – Eva Pich Frutos
Sòcia de l’Àrea de Dret Administratiu. Manubens Advocats

Font: Icaria Editorial

El llibre Sensellarisme. De l’assistencialisme al reconeixement de drets és una eina imprescindible per conèixer la realitat del sensellarisme que ens envolta i que, com ens recorden els autors, sembla invisible als ulls de tothom. El sensellarisme és una xacra de la nostra societat i, mitjançant una iniciativa legislativa molt singular, que es descriu al llibre, aquesta mateixa societat civil es proposa d’erradicar-la.

Els diversos autors que han participat en aquesta obra col·lectiva, amb un llenguatge planer i seguint un format de petites píndoles, ens apropen a la realitat colpidora d’aquells que estan obligats a viure al carrer, i ho fan des del coneixement i l’experiència que els atorga el contacte directe i professional amb aquesta realitat. Provenen, entre d’altres, del món de les entitats sense ànim de lucre que atenen persones sense llar, de l’atenció sanitària primària, del món de la seguretat ciutadana o de l’acadèmic, i ens traslladen testimonis i experiències que ens fan obrir els ulls a una realitat incòmoda.

Llegeix més »

L’exigència ètica i política de proximitat, atenció i bon tracte per part de l’Administració pública – Joan Lluís Pérez Francesch
Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

Centre d´Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).
Font: Martí Petit. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

L’Administració pública com a organització i els servidors públics han de perseguir amb objectivitat els interessos generals amb submissió a la llei i al dret. En aquesta dinàmica cal destacar la importància d’analitzar com es presta aquest servei. S’ha parlat molt de la “bona administració”, la qual no és tant un problema de legalitat com d’atenció i bon tracte a les persones. Juntament amb les bones pràctiques administratives, vull destacar aquí l’ètica de la cura com a paradigma legitimador de l’actuació de tots els poders públics, inclosa l’Administració.Llegeix més »