La Revista catalana de dret públic va encetar una nova etapa el passat mes de desembre, amb l’estrena d’un nou portal que permet la publicació de la revista en format únicament electrònic. El número que es publicarà aquest mes és el primer número coordinat pel nou Consell de redacció. En aquest número, s’abandona el format més rígid del monogràfic i es publiquen articles de temàtiques diverses, tot i que amb dos fils conductors, el de la crisi i el de la reforma de l’administració local. Podeu consultar el sumari complet i els abstracts de cadascun dels articles a continuació:
“La evolución del garantismo: de las garantías personales a la garantía del estado”. José Esteve Pardo, catedrático de derecho administrativo de la Universidad de Barcelona
La reforma del artículo 135 de la Constitución es un movimiento inédito en el constitucionalismo puesto que por vez primera se orienta a la protección del propio Estado, a su sostenibilidad, ante la excesiva exposición al crédito externo. Las garantías constitucionales fueron primero garantías de libertades personales, luego garantías de instituciones del Estado o de la sociedad y ahora por vez primera garantías del propio Estado.
“Dret internacional dels drets humans en períodes de crisi: criteris d’aplicació de les obligacions jurídiques internacionals en matèria de drets econòmics, socials i culturals”. Jordi Bonet Pérez, catedràtic de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona.
L’objecte de l’article és oferir una panoràmica dels criteris d’aplicació de les obligacions jurídiques internacionals en matèria de drets econòmics, socials i culturals (DESC) en períodes de crisi. L’estudi analitza les dificultats per considerar una crisi econòmica com una situació excepcional que amenaci la vida de la nació i permeti derogar o suspendre certs drets humans; també clarificar en quina mesura és possible derogar o suspendre els DESC. La pràctica internacional, judicial i quasi-judicial ens ofereix tres criteris potencialment restrictius de la discrecionalitat estatal per repercutir negativament en el gaudi dels DESC: existència d’obligacions mínimes, no regressivitat i protecció indirecta. El seu respecte podria evitar abusos com a resultat d’una crisi i garantir la progressivitat dels DESC, tot i que la relativitat de la justiciabilitat dels DESC afegeixi una dificultat legal estructural a nivell estatal.
“L’impacte de la crisi sobre els drets de l’àmbit social”. Marc Carrillo López, catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra
L’objecte d’aquest treball analitza, sense cap pretensió exhaustiva, l’impacte jurídic que han tingut les mesures preses sobre alguns dels drets de l’àmbit social, mitjançant la legislació d’urgència, per a fer front a la crisi econòmica i financera. En aquest sentit s’estudien els efectes sobre els drets laborals, el dret a l’habitatge i a algunes prestacions socials.
“The Second Tier of Local Government in the Context of Multi-Level Government Systems of Europe: Institutional Setting and Prospects for Reform”. Xavier Bertrana, Head of the Planning and Evaluation Unit at the Diputació de Barcelona and member of the Research Group on Local Government at the University of Barcelona i Hubert Heinelt, Professor of public administration/public policy and urban studies at the Institute of Political Science, Technische Universität Darmstadt
This article takes a comparative approach to the second tier of local government across 12 European countries. The first section of the article identifies the differences and commonalities in the institutional settings of the second level of local government. As we explain, the position of the second tier of local government in the context of multi-level government systems is highly influenced by the territorial organisation and the systems of political and administrative decentralisation of each country. Both factors define its institutional strength in relation to the central state, regions when they exist and municipalities. However, this conclusion becomes blurred when we analyse the reform processes affecting the second tier of local government over the last decade in the second section of the article. From an institutional perspective, the second tier of local government in Southern and Eastern European Countries is weaker than in most Central and Northern European Countries, but legal and political constraints on its reform are higher, thus showing that intergovernmental (central-local) relations still have a decisive influence in the on-going debates about the rescaling of statehood.
“La Provincia italiana nel cambiamento: sulla legittimità di forme ad elezione indiretta”. Luciano Vandelli, professore ordinario di diritto amministrativo nella Università di Bologna
In Italia, nel quadro di manovre di contrasto alla crisi economica e di riduzione dei costi delle istituzioni pubbliche, le Province sono state oggetto di vari interventi da parte del Governo e del Parlamento. Con diverse modalità: talora, tendendo a privarle delle funzioni amministrative, sostituite da un ruolo di mero coordinamento dell’attività dei Comuni; talora, puntando ad un ampliamento delle loro dimensioni, con eliminazione delle Province minori; talora riformando la loro organizzazione di governo, con organi non più eletti direttamente dai cittadini, ma composti da sindaci e consiglieri comunali eletti dagli stessi, in via indiretta. Ora la problematica applicazione di queste misure è sospesa fino alla fine del 2013, mentre si aspettano gli orientamenti della Corte costituzionale
“El futuro de la fiscalidad autonómica sobre los depósitos bancarios”. Cesar Garcia Novoa, catedrático de derecho financiero y tributario de la Universidad de Santiago de Compostela
La sentencia del Tribunal Constitucional 210/2012 ha declarado la adecuación a la Constitución del impuesto sobre depósitos bancarios de Extremadura. Sin embargo, estos impuestos plantean grandes dudas desde la perspectiva constitucional y del derecho de la Unión Europea. La sentencia, además, permite abrir el debate sobre el poder normativo de las comunidades autónomas para crear impuestos propios.
“L’efectivitat del dret a l’habitatge a Catalunya i el paper del dret urbanístic: esperances en ple drama?”. Juli Ponce Solé, professor titular de dret administratiu, acreditat per a catedràtic de la Universitat de Barcelona
El present estudi analitza les tècniques jurídiques de potenciació de la bona administració en relació amb el dret a l´habitatge i té en compte la modificació de la Llei 18/2007 operada per la Llei 9/2011, així com les polítiques públiques en el nou context de crisi econòmica. Així, s’analitzen les noves mesures adoptades per protegir els deutors hipotecaris incapaços de satisfer el pagament de les seves obligacions i s’estudia fins a quin punt seria constitucionalment acceptable l´establiment futur de la dació en pagament si s’aplica a contractes de préstec o crèdit encara vigents, així com la imposició a propietaris de lloguers forçosos per evitar la pèrdua de l’allotjament per part dels deutors. Finalment, partint de la constatació que la mera protecció amb el dret privat del dret a l’habitatge de qui ja té allotjament és clarament insuficient, analitza l’imprescindible concurs del dret públic per promoure un habitatge assequible, mitjançant el paper rellevant del dret urbanístic i de la col·laboració publicoprivada, i fa una sèrie de propostes concretes en la part final.
“La consulta popular como mecanismo para revitalizar el urbanismo democrático”. Marta Llorens Ferrer, becaria predoctoral de la Universidad de Girona
En el contexto actual de grave crisis económica, en el ámbito inmobiliario y urbanístico, han visto la luz muchas arbitrariedades por la realización de proyectos ilegales o insostenibles que han inundado de desconfianza a la sociedad. La participación ciudadana realizada a través del trámite de información pública en el procedimiento de aprobación de los planes urbanísticos, es una formalidad procedimental que no ha satisfecho las necesidades de democratización del urbanismo, pero la consulta directa a los ciudadanos puede permitir conocer la opinión de los ciudadanos, esencial para guiar la toma de decisiones discrecionales en el seno de la Administración.
El referéndum es un instrumento de difícil aplicación, pero la consulta no refrendaria, se presenta como una herramienta eficaz para satisfacer los requerimientos de mayor profundización en materia de democracia participativa en el urbanismo. Con este escenario, se analiza la consulta urbanística, con especial atención al ámbito material que puede abarcar, teniendo en cuenta la concurrencia competencial entre el municipio y la Generalidad de Cataluña en la planificación urbanística, así como la presencia de intereses supramunicipales.