L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) preveu publicar en els propers dies el número 57 de la Revista Catalana de Dret Públic amb onze articles acadèmics, dels quals sis corresponen a una secció monogràfica que duu per títol “Els governs locals avui”. En concret, el nou número inclou una aproximació a la democràcia directa local i les consultes municipals, analitza les principals novetats en contractació pública pels ens locals, reflexiona sobre els governs locals intermedis i el fet metropolità, els 40 anys d’eleccions municipals, els debats sobre els serveis públics locals i els principals reptes de la hisenda local a Catalunya.

D’altra banda, la secció general ofereix contribucions sobre les mancances en els procediments de deportació d’estrangers, la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, la viabilitat d’un model d’estat plurinacional i el paper dels partits polítics en les últimes reformes electorals italianes. Tots els articles han estat sotmesos a un sistema d’avaluació externa de doble cec.

Avancem, a continuació, els continguts del proper número amb els títols i els resums de cada article:

 

Secció monogràfica. Els governs locals avui 

Democràcia directe local: consideracions sobre les consultes municipals

Quim Brugué (catedràtic de ciència política a la Universitat de Girona), Xavier Casademont (professor de treball social i serveis socials a la UdG), Judith Gifreu (directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i professora titular de dret administratiu a la UAB) i Òscar Prieto-Flores (professor agregat del Departament de Pedagogia a la UdG)

En aquest article partim de constatar com, després de dues dècades d’experiències municipals de participació ciutadana, a Catalunya – com a molts altres llocs d’Europa -estan emergint noves pràctiques de consultes ciutadanes. Aquestes noves pràctiques, exercides a través del vot, s’inscriuen dins el marc de la democràcia directa i necessiten ser contextualitzades, conceptualitzades i analitzades. A les pàgines que segueixen s’inicia aquest camí a través de, en primer lloc, desplegar un marc teòric que ens permeti entendre amb major precisió la democràcia directa i, en segon lloc, una aproximació al què, al perquè i al com de les consultes ciutadanes locals.

 

Principals novetats en la contractació pública dels ens locals

Mercè Corretja Torrens (directora general de Contractació Pública, Generalitat de Catalunya)

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), que va entrar en vigor el 9 de març d’enguany, ha comportat un canvi de model en la mesura que impulsa l’ús instrumental de la contractació pública per a la consecució de diversos objectius d’interès públic com la sostenibilitat, la innovació, la responsabilitat social i el foment de la contractació a petites i mitjanes empreses i amb entitats del Tercer Sector Social. Al mateix temps es persegueix un model més eficient, de manera que es busca una millor relació qualitat-preu en la selecció dels contractistes i en les prestacions, s’introdueix el principi d’integritat en la contractació pública com un dels seus pilars bàsics i s’advoca per la simplificació. Tot aquest conjunt de novetats afecten els ens locals i, en alguns casos, de forma molt significativa: nous criteris d’adjudicació, límits a la contractació menor, etc. Igualment la LCSP conté normes específiques adreçades als ens locals, com les limitacions a la participació d’electes en les meses de contractació o la prohibició que en formi part el personal eventual, i les funcions que s’atribueixen als interventors i als secretaris d’ajuntament.

 

Els governs locals intermedis i la seva projecció metropolitana

Tomàs Font i Llovet (catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Barcelona)

En aquest article s’analitza l’evolució dels governs locals intermedis estructurats segons el model napoleònic, i es posa de manifest la recent ruptura dels seus elements definidors en alguns països del sud d’Europa. En el cas d’Espanya i de Catalunya es posen de manifest els efectes perversos que han tingut els intents de reformulació profunda del sistema així com les possibilitats de reforma gradual per la via de la configuració municipalista de les comarques i de la simplificació i refosa de les institucions provincials, veguerials i metropolitanes.

 

Quaranta anys d’eleccions municipals a Catalunya: Nacionalització electoral i estabilitat política

Jaume Magre (professor de ciència política a la Universitat de Barcelona)

Aquest article analitza els quaranta anys d’eleccions municipals a Catalunya des de dues perspectives. La primera és la discussió acadèmica sobre la nacionalització del govern local. El concepte de nacionalització –o el seu complementari d’eleccions de segon ordre– remet al principi segons el qual les eleccions locals van adquirint progressivament una major similitud a les eleccions parlamentàries. Aquest punt de vista posa l’èmfasi en la integració vertical del nivell local en el sistema polític nacional i en la relació asimètrica entre tots dos nivells. La segona perspectiva és la de l’estabilitat política del govern local assolida al llarg d’aquests anys. El dubte que havia planat sobre el govern local durant la transició segons el qual aquesta seria una font d’inestabilitat política és una hipòtesi que cal testar mínimament. Així, doncs, de manera complementària a l’anàlisi del comportament electoral s’ha estudiat, d’una banda, la permanència i la taxa de renovació dels alcaldes, i, de l’altra, la morfologia dels executius fruit de cadascun dels mandats consistorials

.

Els debats sobre els serveis públics locals: Estat de la qüestió

José Luis Martínez-Alonso Camps (director de Serveis de Secreteria de la Diputació de Barcelona i professor associat a la Universitat de Barcelona)

L’article analitza els debats a l’entorn dels serveis públics en el marc de l’Estat social (CE, 1.1) i la funció que desenvolupen els governs locals en la seva prestació com agents de benestar. Els debats se centren al voltant dels eixos següents: l’extensió de l’activitat de servei públic en el subsistema local; si la seva prestació s’ha de caracteritzar per l’exclusivitat en la intervenció d’entitats públiques, identificada amb la gestió directa, o si s’hi admet la participació d’un privat, qualificada com a gestió indirecta; dins d’aquesta, i amb relació al vincle entre l’entitat pública titular del servei i qui l’ha de gestionar, si ha de ser la d’un contracte de concessió de serveis o un contracte de serveis, en aplicació de la Llei de contractes del sector públic de 2017 o si s’estableix una relació jurídica de caràcter no contractual, tot desenvolupant les possibilitats que obren respecte dels serveis a les persones les directives comunitàries de 2014. Malgrat els embats de la crisi econòmica i la legislació aprovada sota el seu influx, la resiliència mostrada pels governs locals i la seva capacitat per mantenir uns sistemes de benestar constitueixen el millor bagatge per commemorar els quaranta anys de l’adveniment de la democràcia al subsistema local l’abril de 1979.

 

La hisenda local a Catalunya: Evolució recent, situació actual, i principals reptes

Maite Vilalta Ferrer (professora titular i investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona, Universitat de Barcelona)

En aquest treball es descriu i s’analitza la situació actual de la hisenda local a Catalunya, especialment la dels municipis, per tal d’identificar quins són, a dia d’avui, els principals reptes que caldria afrontar. La realitat a la qual han de fer front actualment els ajuntaments és ben diferent, en molts aspectes, de la que hi havia quan es van aprovar les principals lleis que determinen tant el seu marc competencial com el seu model de finançament. L’escrit aporta reflexions sobre el paper que hauria de tenir el nivell de govern local dins del conjunt del sector públic català, sobre el tipus de competències que podrien assumir els municipis, sobre el seu grau d’autonomia financera i sobre la necessitat de donar compliment a un cert principi d’equitat intermunicipal. Tot això, tenint en compte aspectes com el marc competencial dels municipis, la seva mida i l’existència d’un elevat nombre d’entitats supramunicipals.

 

Secció general

La insuficiencia de mecanismos de denuncia efectiva ante la vulneración de derechos fundamentales en los procedimientos de deportación de extranjeros

Iker Barbero (professor agregat del Departament de Dret Administratiu, Constitucional i Filosofia del Dret a la Universitat del País Basc) i Mariona Illamola Dausà (professora agregada de dret internacional a la UdG)

Aunque cada vez son más las instituciones internacionales que abogan por la implantación de mecanismos de denuncia por vulneración de derechos fundamentales en procedimientos de deportación, en el ordenamiento español no existe un mecanismo específico en situaciones de detención, internamiento y expulsión de extranjeros siendo los procedimientos administrativos y penales genéricos la única opción. Sin embargo, el derecho a una defensa legal es ineficaz, suspendido o inexistente en varios momentos del proceso sancionador y del control de fronteras. Este artículo discutirá los principales conflictos que afectan básicamente al derecho fundamental a una tutela judicial, concluyendo en señalar la necesidad de habilitar mecanismos de denuncia, e incrementar el celo institucional y judicial para garantizar la efectividad de dicho derecho como condición sine qua non para la denuncia de conculcaciones de derechos. No pueden idearse futuros mecanismos sin ser conscientes de la situación actual, señalar las lagunas normativas, las malas praxis policiales y las vulneraciones de derechos fundamentales existentes.

 

El concurso de proyectos en la nueva Ley 9/2017, de Contratos del Sector Público

Francisco Delgado Piqueras (catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Castella-la Manxa)

Este trabajo da cuenta de cómo se ha regulado el concurso de proyectos en la nueva Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público. En general, mantiene la sistemática de su antecesor (Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público), pero también incorpora algunas novedades, como la previsión de que el objeto del contrato pueda incluir la dirección facultativa de la obra; es más, la ley exige que se siga el concurso de proyectos si el contrato de servicios que se va a adjudicar se refiere a la redacción de proyectos arquitectónicos, de ingeniería y urbanismo de especial complejidad y se contratan conjuntamente trabajos complementarios y la dirección de las obras. También abre la posibilidad de que la limitación del número de participantes se pueda articular en dos fases. Y excluye la intervención de una mesa de contratación. Se aumenta a dos tercios el número de miembros del jurado con cualificación profesional específica, cuando sea requerida. Aunque la actual regulación es algo más detallada, el legislador dispone que las normas relativas a los concursos de proyectos sean desarrolladas reglamentariamente.

 

A pluri-national state? Possibilities and limits of the nation state model to sustain a political community in a globalized world of nations

Peter Ehret (doctorant al Departament de Filosofia del Dret, Universitat de Granada)

Although it is founded on the universal rights of its citizens, the concept of the liberal state still resembles the monist nation state when focusing on its application in a political community. Consequently, pluri-nationalism questions the feasibility of liberal theory for the reasoned justification of a political community with free and equal citizens. Further, it addresses a central normative dilemma in liberal theory. On the one hand, liberalism emphasizes citizens’ active role in shaping their conditions for freedom. At the same time, it defends their protection from the public sphere as passive subjects of human rights. As a consequence, liberal theory divides up into a more contextualized view on social actions and an atomistic consideration of society based on positive recognition of abstract rights. In the face of this apparent dichotomy, this paper employs a “third way” between traditional liberal-democratic theory and more “communitarianist” approaches by stressing the significance of the state as the guarantor of a common legal community, which has to address its subjects of law in their individual and collective nature. The insights gained from the discussion on pluri-nationalism will contribute to reconcile these apparently oppositional approaches. It is demonstrated that both – instead of being competing conceptions – are rather two sides of the same coin.

 

The role of political parties in the Italian electoral reforms

Gennaro Ferraiuolo (professor titular de dret constitucional a la Universitat Federico II de Nàpols) i Diego Praino (professor associat de dret públic a la Universitat Metropolitana d’Oslo)

The aim of this paper is to understand the role played by political parties in the electoral reforms that have characterised the Italian experience since 1993. In order to do so, the authors: 1) describe the scholarly debate on how parties relate to electoral rules and form of government; 2) shed light on the most significant aspects of the Italian electoral reforms at local, regional and State level; and 3) analyse these reforms from the perspective of the party context. The conclusion is that parties have played only a partial role: while strong pressure to implement change has derived from external factors (referendum and judicial interventions), a widespread tendency towards concentrating power and personalising the political forces has ignored the importance of party dynamics in the way that parliamentary forms of government function.

 

La Ley de Contratos del Sector Público de 2017: aspectos de especial relevancia para las universidades públicas

Albert Lladó Martínez (professor associat de dret administratiu a la UdG)

La aprobación de la Ley de Contratos del Sector Público del 2017 conlleva una notable serie de cambios, novedades y adecuaciones en la regulación, gestión y procedimientos de contratación pública. En este artículo se pone el foco en el análisis de las novedades que afectan de forma específica a las universidades públicas, como son el procedimiento para que la transmisión de los resultados de su investigación sea contratada por entes públicos, la consideración subjetiva de las universidades públicas en esta ley, los cambios en la configuración de las mesas de contratación y el procedimiento de asociación para la innovación, de nueva creación con esta norma. Se examinan los principales problemas que estas novedades pueden plantear y se proponen soluciones para su correcta aplicación.