GPS per a una (no senzilla) reforma de les administracions públiques – Guillem López i Casasnovas

No resulta fàcil fer justícia a la complexitat del document de Propostes per a la reforma de les administracions públiques. El text és ric amb continguts com no pot ser altrament en una anàlisi de les nostres administracions que tenen múltiples arestes a l’hora de buscar-ne perspectives d’estudi, i que conté àmbits i detalls jurídic administratius que componen aquest poliedre amb gran riquesa. De manera que seria insensat fer-ne exclusivament una visió econòmica com ho seria fer-la des de l’algoritme polític o del dret administratiu. Aquest és un punt fort de l’Informe tenint en compte la seva composició (vegeu document). Aquest ‘insert’ el que pretén és motivar la lectura completa de l’Informe, que s’incorpora al final. Es tracta d’un Informe relativament breu pel que és costum en els estudis d’aquest tipus, va directament a continguts, evita els desiderata buits d’accions associables, i procura no fer més preguntes que respostes es puguin donar.

A continuació, s’ofereixen alguns flaixos que traspua el document. Es fa de manera força resumida, fet que exigeix que no es banalitzin els continguts prescindint de la lectura del text sencer:Llegeix més »

La reforma electoral que pudo haber sido… y no fue – Miguel Á. Presno

Como es conocido, la Junta General del Principado de Asturias rechazó el pasado 31 de octubre de 2013, y por una amplia mayoría (39 votos: Partido Socialista Obrero Español, 17; Foro Asturias, 12; Partido Popular, 10 frente a 6 Izquierda Unida, 5, Unión, Progreso y Democracia, 1), continuar con el proceso de reforma de la Ley 14/1986, de 26 de diciembre, sobre régimen de elecciones a la Junta General del Principado de Asturias. En estas páginas no se analizarán las consecuencias políticas de esa decisión –ruptura del pacto de gobierno entre el PSOE y UPyD, probable prórroga presupuestaria,…– sino el contenido de esa propuesta de reforma y el procedimiento mediante el cual fue articulada.Llegeix més »

Un departament d'afers exteriors en el Govern de la Generalitat – Xavier Pons Ràfols

En la recent campanya electoral el llavors candidat i president en funcions Artur Mas va anunciar la possibilitat de crear, en un nou govern, un departament d’afers exteriors, possibilitat que, de moment almenys, no s’ha concretat. De fet, es va generar una certa confusió en la designació del nou Govern, el proppassat 27 de desembre de 2012, quan els mitjans de comunicació, atenint-se a una nota de premsa de la Generalitat posteriorment modificada, subratllaven el nomenament de Francesc Homs i Molist com a titular del Departament de la Presidència i d’Afers Exteriors. El mateix conseller va indicar, en roda de premsa posterior, que hi havia hagut un error i que, de moment, el seu Departament mantindria la denominació del ja existent -és a dir, Departament de la Presidència, que no tenia fins ara un conseller i, per tant, el seu titular era el mateix president de la Generalitat- a qui, d’altra banda, ja estaven adscrites les competències sobre afers exteriors. Malgrat això, no hi ha dubtes sobre les poderoses consideracions polítiques subjacents a aquesta cerimònia de la confusió i algunes fonts periodístiques es feien ressò de les reticències d’Unió Democràtica de Catalunya respecte de la denominació del departament i les competències sobre afers exteriors. Cal indicar, també, que la Secretària General del Partido Popular va plantejar fins i tot, en roda de premsa, l’adopció de mesures legals contra el decret corresponent si es creava un departament amb la denominació d’afers exteriors.

Llegeix més »