A poc més de dues setmanes del referèndum sobre la independència d’Escòcia, encara costa acabar-se de creure que ja ha passat, que després d’un llarg període de deliberació ja tenim un resultat clar, i que la qüestió ha quedat decidida. Però és realment així? D’una banda, com ja és ben sabut, des de l’Acord d’Edimburg firmat entre Alex Salmond i David Cameron establint el marc per a la celebració del referèndum, Escòcia ha estat immersa en un ampli debat sobre quina era la millor opció per al seu futur constitucional, i la participació final en la votació ha estat la més alta mai vista en unes eleccions al Regne Unit. D’una altra, però, el fet que a les últimes setmanes els sondejos comencessin a donar resultats molt més ajustats i, fins i tot, una possible victòria del ‘Sí’, trencant així el que semblava ser una majoria clara i constant de vot pel ‘No’, va portar als tres principals partits unionistes a fer una promesa pública de transferència quasi-immediata de noves i substancials competències a Escòcia en el cas de votar majoritàriament en favor de romandre part del Regne Unit. D’aquesta manera, el vot pel ‘No’ es va convertir, ja no en un vot pel model actual, sinó en un vot per a ‘més devolution’, l’opció intermèdia que, per culpa de la insistència del Govern Britànic, no es va incloure com a segona pregunta al referèndum i que, inicialment, havia estat el ‘pla B’ del Govern Escocès.Llegeix més »
Categoria: autogovern
Reflexiones acerca del referéndum sobre la independencia de Escocia – Alberto López Basaguren
En ocasió de la celebració del referèndum sobre la independència d’Escòcia, el blog de la RCDP ha publicat ja dos posts del professor de la Universitat d’Edimburg Navraj Ghaleigh. Un cop ja s’ha dut a terme, avui oferim dues reflexions sobre aquest tema.
La celebración en Escocia del referéndum sobre la independencia el 18 de septiembre de 2014 es un referente ineludible en la historia de la forma en que las democracias liberales afrontan las reclamaciones de independencia de comunidades internas en las que existe un fuerte sentimiento nacional diferenciado; como antes lo fue, muy especialmente, el referéndum soberanista en Quebec en 1995 –de forma más destacada que el de 1980–. Por esta razón, es de gran interés analizar tanto las peculiaridades del proceso escocés, como los resultados y su interpretación, así como las perspectivas de futuro que se abren para el sistema autonómico escocés y, más en general, para el conjunto del Reino Unido (RU), incluso más allá de la propia cuestión de la autonomía territorial (devolution). Llegeix més »
Comentaris jurídics sobre la STC en relació a la Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya
El Tribunal Constitucional va emetre, el passat 25 de març de 2014, la sentència sobre la Declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya. Es tracta d’una resolució judicial rellevant en el debat sobre l’encaix de les pretensions sobiranistes en la Constitució. Hem convidat a dos catedràtics de dret constitucional perquè l’analitzin i la valorin jurídicament: els doctors E. Álvarez Conde, de la Universidad Rey Juan Carlos, i el Dr. J. Vintró Castells, de la Universitat de Barcelona.
“Una sentencia con luces y sombras” del Dr. E. Álvarez Conde.
“El Tribunal Constitucional y el derecho a decidir de Cataluña: una reflexión sobre la STC de 25 de marzo de 2014” del Dr. J. Vintró Castells
El Tribunal Constitucional y el derecho a decidir de Cataluña: una reflexión sobre la STC de 25 de marzo de 2014 – Joan Vintró
El 25 de marzo de 2014 el Tribunal Constitucional dictó con el voto unánime de todos sus miembros una importante sentencia a propósito de la “Resolución 5/X, de 23 de enero de 2013, del Parlamento de Cataluña, por la que se aprueba la Declaración de soberanía y del derecho a decidir del pueblo de Cataluña”. Tres son los aspectos más relevantes de la decisión de nuestro Alto Tribunal. En primer lugar, la admisibilidad de la impugnación de la citada resolución parlamentaria efectuada por el Abogado del Estado en representación del Gobierno a través de la vía del artículo 161.2 CE. En segundo lugar, la declaración de inconstitucionalidad del punto primero de la Resolución 5/X en el que se afirma que “el pueblo de Cataluña tiene, por razones de legitimidad democrática, carácter de sujeto político y jurídico soberano”. Llegeix més »
Una sentencia con luces y sombras – Enrique Álvarez Conde
El pasado 25 de marzo, el Tribunal Constitucional dictó una sentencia sobre la Declaración soberanista del Parlamento de Cataluña del 2013 en la cual declara inconstitucional la proclamación de que “el pueblo de Cataluña tiene, por razones de legitimidad democrática, carácter de sujeto político y jurídico soberano”, efectúa una interpretación conforme a la Constitución en torno al llamado derecho a decidir, y desestima el resto de presuntas inconstitucionalidades alegadas por el Abogado del Estado. Estamos en presencia de una sentencia con luces y sombras.Llegeix més »