Impagament de la responsabilitat civil derivada de delicte i presó per deutes. Comentari a la STC 132/2022, de 24 d’octubre – Ramon Ragués i Vallès
Catedràtic de Dret Penal. Universitat Pompeu Fabra

Passadissos d'una presó amb un dels guàrdies obrint la porta d'una cel·la.
Font: Generalitat de Catalunya

1. El cas resolt i els motius de la demanda d’empara

Els tres acusats en el procediment penal que hi ha a l’origen d’aquesta sentència foren condemnats per l’Audiència Provincial de Madrid com a autors d’un delicte continuat d’estafa agreujada (art. 250 CP). El motiu de la condemna va ser les compres a proveïdors amb lliurament d’uns pagarés sabent que aquests no serien atesos al seu venciment. La condemna va ser de tres anys de presó i accessòries, però després de ser estimat el recurs de cassació interposat pels acusats, el Tribunal Suprem va rebaixar la sanció a un any i nou mesos de presó. També va imposar-se a totes dues instàncies l’obligació d’indemnitzar les empreses perjudicades en les quantitats respectives de 183.473,10 €, 144.829,45 € i 40.000 €.Llegeix més »

Habitatges d’ús turístic: novetats jurisprudencials sobre l’habilitació per iniciar l’activitat i règim jurídic aplicable a les plataformes – Anna Martínez Ribas
Subdirectora general d’Ordenació i Inspecció Turística. Direcció General de Turisme. Departament d’Empresa i Coneixement

Aquest article tractarà de l’aplicació de la normativa reguladora del lloguer turístic de curta durada a partir de dues decisions judicials: la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) (Sala Gran) de 22 de setembre de 2020, Cali Apartaments SCI (C-724/18) i la del Tribunal Suprem (TS) 1818/2020, de 30 de desembre, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera Homeaway Spain, SLU.

Introducció

En els darrers anys s’ha pogut constatar la dimensió i escala en què opera el comerç electrònic de lloguer turístic. Les plataformes faciliten punts d’intermediació que interconnecten milers de venedors amb potencials compradors de tot el món i, això explica el creixement exponencial d’allotjaments turístics de curta durada que s’hi ofereixen.Llegeix més »

La progressiva configuració d’un estàndard d’opinió internacional crític amb les sancions penals imposades pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Autoria: Thundershead, CC BY-NC-SA 2.0

Els dies 8 i 9 d’octubre de 2020, la Comissió de Venècia va aprovar l’informe titulat Criminal liability for peaceful calls for radical constitutional change from the standpoint of the European Convention on Human Rights.
Aquest informe responia a la petició de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que s’havia adreçat a la Comissió de Venècia preguntant-li en quines circumstàncies el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) permetia criminalitzar les crides, dels polítics o representants de la societat civil, per als canvis constitucionals radicals per mitjans pacífics, inclosa la demanda d’independència per a parts del territori nacional. L’aspecte més rellevant d’aquesta petició és que es formulava davant de les accions penals impulsades a Espanya per la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, contra el president de la Generalitat, els membres del Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i membres de la seva Mesa, alcaldes i els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, i també en relació amb les actuacions penals promogudes a Turquia contra diversos parlamentaris de la Gran Assemblea Nacional.En tal sentit, en referir-se a les actuacions seguides per les institucions espanyoles, és prou significatiu el caràcter crític amb què són valorades pel Memoràndum[i] —presentat juntament amb la petició d’informe a la Comissió de Venècia— elaborat pel diputat Sr. Boriss Cilevics, president de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans abans esmentada.[ii]Llegeix més »

La protecció penal dels símbols i institucions i les restriccions a la llibertat d’expressió: una reforma pendent – Miguel Ángel Cabellos Espiérrez

És habitual en els ordenaments trobar normes tendents a oferir als símbols i les institucions públiques algun tipus de protecció davant d’atacs que es considerin d’especial gravetat. Això, però, es pot fàcilment traduir, segons com es faci, en un estrenyiment de la possibilitat dels ciutadans de posar en pràctica la seva llibertat d’expressió en la mesura que no puguin exercir la crítica o la ironia sense témer conseqüències negatives, que poden materialitzar-se tant en sancions administratives com, en el cas més extrem, en condemnes penals. L’efecte de desànim (chilling effect) que això causa actua directament sobre un dret fonamental que constitueix un pilar de tota societat democràtica i, per això, tota restricció que se li pretengui oposar hauria d’estar fonamentada en raons molt greus, que no és de cap manera segur que concorrin en l’actualitat en una sèrie de previsions contingudes en el Codi penal, a les quals aquí ens referirem.

Són en realitat diversos els tipus penals l’aplicació dels quals, depenent de com s’interpretin, és susceptible d’incidir sobre la llibertat d’expressió: els relatius al delicte d’odi; a l’enaltiment del terrorisme o la humiliació a les seves víctimes; a l’ofensa als sentiments religiosos i, ja en matèria d’institucions i símbols, els delictes d’injúries contra la corona i tota una sèrie d’institucions, així com el delicte d’ofenses o ultratges a Espanya, les seves CAs i els seus símbols o emblemes.Llegeix més »

La STC 132/2019, sobre el llibre sisè del Codi civil de Catalunya en matèria d’obligacions i contractes (II). Nota sobre la sentència – M. del Carmen Gete-Alonso Catedràtica de dret civil (UAB)

PLANTEJAMENT
La sentència objecte de comentari és d’enorme rellevància per al dret civil català perquè legitima la competència de la Generalitat de Catalunya per legislar sobre el seu dret civil, perquè canvia la doctrina sobre el “desenvolupament” que ha professat el Tribunal Constitucional fins ara, i per l’intent d’aproximació a “les bases de les obligacions contractuals”.

Aquesta resolució (ponent Antonio Xiol Rius) resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de l’Estat el 22 de maig de 2017 contra determinats articles de la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya. El recurs (2557- 2017) impugnava: a) l’article 3, en què es dona nova redacció (sic) al contracte de compravenda i el de permuta; b) l’article 4, que aprova les seccions segona i tercera del capítol II del títol II del CCC i dona nova redacció (sic) als articles 622-21 a 622-42, sobre el mandat i la gestió d’afers aliens sense mandat, i c) l’article 9 que introdueix la disposició transitòria primera sobre el règim temporal del contracte de permuta i compravenda.Llegeix més »