Categoria: General

Ressenya de la Jornada sobre Sensellarisme i Habitatge – Salvador Maneu Marcos i Antoni Milian i Massana
 Director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, i catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPC1 comentari
Prestatge amb sabates i sabatilles del centre de joves en situació de sensellarisme
Font: Martí Petit amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

El 21 d’abril d’enguany va tenir lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona la Jornada sobre Sensellarisme i Habitatge organitzada per la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge.[i]

La Dra. Susana Navas Navarro, degana de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, va obrir la jornada donant la benvinguda als assistents i agraint a les persones ponents la seva participació. A continuació, va reivindicar el rol de les facultats de dret en la defensa d’una societat més justa i equitativa. En el cas de la Facultat de Dret de la UAB, va enumerar les accions dutes a terme i va comentar la projecció de la futura clínica jurídica Iuris Lab, que iniciarà la seva activitat a partir del curs acadèmic vinent.

La Dra. Judith Gifreu Font, codirectora de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge i promotora de la jornada, va situar els objectius i els continguts de la jornada tot destacant la importància d’abordar els reptes actuals en matèria d’habitatge i específicament del fenomen del sensellarisme a Catalunya.Llegeix més »

Cap al reconeixement d’un dret d’asil dins la Unió Europea. Comentari de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023 (assumpte C-158/21, procediment penal obert contra Lluís Puig Gordi i altres) – Ferran Armengol Ferrer
 Professor associat de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Autoria Vicente Zambrano, amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023[i] ha resolt les qüestions prejudicials que el Tribunal Suprem espanyol havia plantejat en relació amb la interpretació de la Decisió marc 2002/584/JAI, de 13 de juny de 2002, relativa a l’ordre de detenció europea i els procediments de lliurament entre els estats membres, en referència a la causa penal oberta contra diversos polítics independentistes catalans per la seva participació en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que tingué lloc l’1 d’octubre de 2017. La decisió del tribunal europeu, en la qual es van esgrimir versions diferents i fins i tot contradictòries sobre allò que s’hi havia volgut dir, era esperada amb expectació i va causar una gran polèmica en ser coneguda. Tanmateix, un cop superat aquest primer rebombori inicial, i fins a cert punt inevitable, és important posar de manifest com aquesta Sentència ha suposat un pas endavant en l’afirmació dels valors polítics i jurídics que donen suport a la Unió Europea.Llegeix més »

La no regulació de la protecció de dades personals a la LOSU. Un pas endarrere? – Ruben Ortiz Uroz
 Doctorand del programa de doctorat de Dret i Ciència Política de la Universitat de Barcelona i delegat de protecció de dades de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Façana de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Font: aj82 amb llicència CC BY-SA 2.0

En data 12 d’abril de 2023 ha entrat en vigor la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU), que té per objecte la regulació del sistema universitari i dels mecanismes de coordinació, cooperació i col·laboració entre les administracions públiques amb competències en matèria universitària. Aquesta norma deroga la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOU), la qual havia estat modificada en virtut de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOMLOU).

Sorprenentment, la LOSU, a diferència de la seva predecessora, la LOMLOU, que dedicava a aquesta qüestió la disposició addicional vint-i-unena, titulada Protección de datos de carácter personal, no conté cap referència expressa a la protecció de dades personals en l’àmbit universitari.Llegeix més »

Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps
 Advocat, professor associat de Dret Constitucional de la UB i professor consultor de la UOC

EAPCDeixa un comentari
Façana de la sinagoga de la Comunitat israelita de Barcelona
Pintada apareguda a mitjans d’abril a la paret de la sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona. Font: Carles Grima

L’antisemitisme sempre ha estat una qüestió polèmica per la quantitat de factors que hi entren en joc i la passió –recordant les paraules de Jean Paul Sartre– que sovint s’hi posa quan algú vol posicionar-s’hi a favor o en contra. El seu origen, les causes que el provoquen, els diferents elements que intervenen en la seva formulació i les seves innegables connotacions polítiques derivades de la seva especial vinculació a l’històric conflicte araboisraelià fa que tractar l’antisemitisme des d’una vessant jurídica ens obligui a prendre totes les cauteles possibles. Si, a més, volem acostar-nos a l’antisemitisme des de la seva relació amb la llibertat d’expressió, ens obliga a fer alguna reflexió prèvia al voltant del discurs antisemita.Llegeix més »

Análisis de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el Derecho a la Vivienda – Susana Eva Franco Escobar
 Profesora contratada doctora de Derecho Administrativo de la Universidad de La Laguna

EAPC3 comentaris
Font: Martí Petit amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

La aprobación mediante procedimiento de urgencia de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el Derecho a la Vivienda no ha estado exenta ni de polémica, ni de críticas, ni de resistencias. Desde la aprobación del texto por el Congreso de los Diputados del Proyecto de Ley por el Derecho a la Vivienda el 27 de abril de 2023, pasó al Senado, donde se rechazaron la casi totalidad de las enmiendas, y de allí se dio luz verde al texto, que finalmente resultó aprobado el 17 de mayo con 252 votos emitidos, de los que 134 fueron a favor, 117 en contra y 1 fue abstención. La ley ha sido publicada en el BOE núm. 124, del 25 de mayo de 2023. Presentamos a continuación algunos de sus aspectos más resaltantes:

1. Mea culpa del Estado español

Como aspecto destacable encontramos que en la exposición de motivos se reconoce que la ausencia en las políticas legislativas del Estado en materia de vivienda ha incidido negativamente en el desarrollo legislativo que sobre esta materia desarrollaron, de manera proactiva, algunas comunidades autónomas con anterioridad a la ley analizada. Se reconoce que dicha ausencia tuvo impacto en el análisis que debía efectuar el Tribunal Constitucional respecto de la constitucionalidad de las leyes autonómicas de vivienda, puesto que no existían “condiciones básicas y de igualdad que garanticen un tratamiento uniforme del derecho a la vivienda que reconoce la Constitución”. Es indiscutida la remisión constitucional al legislador ordinario para que sea este quien dote de contenido a este derecho de configuración legal.Llegeix més »