García Manrique, Ricardo. La libertad de todos: una defensa de los derechos sociales. Barcelona: El Viejo Topo, 2013. 419 p. ISBN: 9788415216513.
Hay libros que intentan cuestionar un statu quo académico o ideológico y que merecen una atención y un debate serio y riguroso. Sin duda, este volumen de Ricardo García Manrique, profesor titular de filosofía del derecho de la Universidad de Barcelona, es de los que merece una discusión detallada, que espero poder llevar a cabo más adelante, con más tiempo y detenimiento. Sin embargo, no quiero dejar pasar la oportunidad de dar a conocer esta obra, que marca un nuevo perfil en la proyección intelectual del autor, en un foro que congrega a juristas con intereses no meramente académicos.Llegeix més »
En els darrers anys, el dret ha quedat en un segon terme en el moment de replantejar-se la gestió pública dels interessos públics, davant la preponderància del management i les seves tècniques. Aquest fenomen, del qual l’anomenada “fugida del dret administratiu” n’és una expressió, ha estat degut en part, com no podem obviar, a la metodologia usualment emprada pels juristes en les darreres dècades. El mètode jurídic essencialment autorreferencial, pur, d’inspiració kelseniana, ha marcat profundament la metodologia del jurista i ha desembocat sovint en un distanciament entre la realitat social i els tecnicismes juridicoformals. Així, mentre la primera ha estat no infreqüentment obviada per una part significativa de la doctrina jurídica, els segons han merescut un ampli conreu, de tal manera que les aportacions per a l’efectivitat i eficàcia de les normes que poden provenir d’altres branques del coneixement, i que porten llum a la realitat social, com ara la psicologia, la sociologia, l’economia, les ciències polítiques o les ciències de l’Administració, acostumen a ésser menystingudes pel pensament jurídic dominant encara a casa nostra.
Fa poques setmanes es va presentar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona l’obra col·lectiva Derechos sociales y tutela antidiscriminatoria (Aranzadi, Madrid, 2012), coordinada i dirigida pel professor de la Universitat de Alcalá, Guillermo Escobar Roca. Es tracta d’una obra singular i cabdal per diversos motius. La singularitat de l’empresa no ve donada només per la seva extensió, de més de dues mil pàgines, sinó, sobretot, pel caràcter integrat de les contribucions dels 34 autors que hi participen. No es tracta d’una obra típica que aplega articles independents més o menys coordinats, sinó d’un únic i extens índex on col·laboren autors i autores en forma d’un o més capítols o epígrafs, sota la direcció, que intueixo ha hagut d’ésser fèrria, del Dr. Escobar. La participació de professors estrangers (l’obra inclou un apartat de dret comparat) i d’autors de diferents disciplines, principalment dret constitucional, però també dret administratiu, filosofia del dret i dret internacional públic, contribueixen també a aquesta originalitat. Per cert que és significatiu que els autors i autores, com el director de l’obra, pertanyin a una generació de publicistes que no van viure en directe l’adopció i primer desplegament de la Constitució als anys setanta i vuitanta, sinó que s’han abocat al seu estudi a partir dels anys noranta i, potser per això, són més sensibles al contingut social de la nostra carta magna.