Un cop passats –esperem no equivocar-nos– els moments més durs de la pandèmia de la COVID-19, és possible reflexionar amb millor perspectiva sobre quin ha estat el paper desenvolupat pels diferents poders públics en el marc d’una situació inèdita, sense precedents en la democràcia espanyola. Les anàlisis es poden fer des de diversos vessants, però centrarem el present comentari en les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional i intentarem esbrinar quin ha estat el fil conductor que les ha guiades.Llegeix més »
De figura residual y casi anecdótica, la autorización y ratificación judicial de medidas sanitarias que recoge la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa (LRJCA), ha pasado a convertirse en un instrumento clave en la gestión de la pandemia por parte de las autoridades sanitarias[i]. Sin embargo, su parca regulación procesal y los inexistentes amarres de la misma en la normativa en materia de salud pública han generado no pocas preocupaciones y problemas a los operadores jurídicos. Algunas de las cuestiones controvertidas que han surgido son tan esenciales como la determinación del órgano judicial competente para su cognición, el alcance del control judicial y los criterios sometidos a conocimiento del juez, el cauce procesal para su despacho y la determinación de las partes legitimadas en el proceso, los recursos procedentes o, incluso, los supuestos en los que corresponde la misma solicitud por parte de la Administración, y la distinción de los casos que justifican la petición de una ratificación posterior en lugar de la autorización previa.Llegeix més »
A finals de desembre del 2021, el Govern de la Generalitat anunciava que, de nou, la restricció de la mobilitat nocturna – coneguda a diferents països com a “toc de queda” – tornava a estar sobre la taula. Immediatament les xarxes s’omplien d’indignació, i alguns juristes es van llançar ràpidament a la piscina per determinar que, sense estat d’alarma, la mesura és il·legal, inconstitucional o, fins i tot, vulnera drets fonamentals. En aquest apunt intento respondre els principals dubtes amb rerefons jurídic que es poden plantejar entorn la limitació de la llibertat de circulació en horari nocturn.
1. Drets fonamentals i restricció de la mobilitat nocturna
Els drets fonamentals són, segons Ferrajoli, aquells drets i llibertats que gaudeixen de màxima protecció constitucional, ja que s’entén que són drets subjectius —expectativa positiva o negativa agregada a un subjecte per una norma jurídica— que corresponen universalment a tots els éssers humans com a “dotats de l’status de persones, de ciutadans o persones amb capacitat d’obrar”.
A la Constitució espanyola (en endavant, CE), els drets fonamentals són els compresos entre els articles 14 i 29, com ara la llibertat ideològica, la inviolabilitat del domicili o la llibertat d’expressió. D’acord amb l’article 53 CE, tenen una sèrie de garanties addicionals a la resta de drets: vinculen a tots els poders públics, tenen reserva de llei (només per llei es podrà regular el seu exercici i caldrà respectar-ne el contingut essencial, controlat per la via del recurs d’inconstitucionalitat davant del TC), qualsevol ciutadà pot exigir-ne la tutela davant dels tribunals ordinaris amb un procediment preferent i sumari, es podrà arribar al Constitucional per la via del recurs d’empara i el seu procediment de reforma constitucional és més complicat.
La restricció de la mobilitat nocturna implica limitar la circulació de persones durant unes determinades hores, habitualment durant la nit, motiu pel qual també se’l coneix com a confinament nocturn. L’article 19 CE estableix el dret a la lliure circulació de persones, recollit també en termes molt similars per l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per tant, aquesta restricció implica limitar aquest dret, és a dir, s’impedeix el seu exercici durant unes hores concretes. Això no és el mateix que la seva suspensió, que implicaria la seva ineficàcia temporal i la impossibilitat d’exigir-lo davant del poder públic, que només pot ser declarat mitjançant l’estat d’excepció i de setge declarat pel Congrés dels Diputats (article 55 CE).Llegeix més »
Amb la finalitat de facilitar la lliure circulació dins la Unió Europea, es va aprovar el Reglament (UE) 2021/953 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de juny de 2021, relatiu a un marc per a l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID-19 interoperables de vacunació, de prova diagnòstica i de recuperació (certificat COVID digital de la UE), a fi de facilitar la lliure circulació durant la pandèmia de COVID-19, on es regulen les condicions per a l’expedició, verificació i acceptació dels certificats COVID-19, també coneguts com a passaport COVID. Tot i que em centraré en aquest Reglament, convé tenir present que l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID respecte als nacionals de tercers països és objecte del Reglament (UE) 2021/954.
El certificat COVID digital de la UE comprèn a la vegada tres tipus de certificats. El primer, permet acreditar que el seu titular ha rebut una vacuna contra la COVID-19 en l’Estat membre que expedeix el certificat (certificat de vacunació). El segon acredita que el seu titular s’ha realitzat una prova diagnòstica recent amb resultat negatiu (certificat de prova diagnòstica). I el tercer, deixa constància que la persona titular s’ha recuperat de la infecció per COVID-19 (certificat de recuperació).Llegeix més »
Una exegesi extravagant i inquietant de l’estat d’excepció i del control de constitucionalitat dels drets fonamentals en nom de la “llibertat”
La qüestió a debat i alguns elements de context a tenir en compte
S’acaba de fer pública la Sentència del Tribunal Constitucional, del 14 de juliol, per la qual es resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari de VOX al Congrés dels Diputats contra el Reial decret (RD) 463/2020, del 14 de març, que va declarar el primer estat d’alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, les seves pròrrogues (RD 465/2020, del 27 de març, RD 487/2020, del 10 d’abril, i RD 492/2020, del 24 d’abril), i l’Ordre SND/298/2020, del 29 de març, per la qual es van establir mesures excepcionals en relació amb les sales de vetlla i les cerimònies fúnebres per limitar la propagació i el contagi del virus.Llegeix més »