El valor del certificat COVID digital en el desenvolupament de la cartera d’identitat digital europea i la proposta de Reglament europeu eIDAS 2.0 – Raül Ramos
Advocat en dret penal i les noves tecnologies, president de la Jove Advocacia de Sabadell i doctorand en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona

Persona amb mòbil de la mà amb el certificat covid a la pantalla i una altra persona que ho està llegint amb un lector.
©European Union, 2021. Yorgos Karahalis.

El certificat COVID digital va introduir un nou model d’identitat digital en què en lloc de compartir dades es comparteixen proves de la seva existència. Aquesta és la principal tesi que vam exposar a l’article “Reflexions sobre el projecte d’identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la Self-Sovereign Identity” (Revista Catalana de Dret Públic, núm. 65, desembre 2022) arran de la proposta de Reglament eIDAS 2.0 amb la creació de la cartera d’identitat digital europea.

Amb el certificat COVID cada persona es trobava en possessió de les seves dades de salut en relació amb la pandèmia, en un format interoperable i estandarditzat en la triple dimensió tècnica, organitzativa i de continguts. La seva validesa es podia comprovar sense la participació de cada autoritat sanitària i no quedava traça de les vegades que s’havia usat ni per a què. Eliminàvem dos dels principals riscos dels sistemes de delegació de l’autenticació: exposar els proveïdors d’identitat centralitzats com a vectors primaris d’atac i l’eventual vigilància del comportament dels usuaris per part d’aquests proveïdors en tenir accés a les metadades emprades per a l’autenticació (Alamillo Domingo, 2019, p. 5). En altres paraules, riscos de ciberseguretat i de privacitat presents en sistemes com el node d’interoperabilitat eIDAS, per a l’accés a serveis públics, i la infraestructura de clau pública vigent per a les transaccions en línia basades en certificats X.509 (Fedrecheski et al., 2020).Llegeix més »

Paisatge després de la pandèmia: què podem dir del Tribunal Constitucional? – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de Dret Constitucional de la UB

Avinguda Meridiana de Barcelona durant el confinament. Font: Laura Guerrero amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Un cop passats –esperem no equivocar-nos– els moments més durs de la pandèmia de la COVID-19, és possible reflexionar amb millor perspectiva sobre quin ha estat el paper desenvolupat pels diferents poders públics en el marc d’una situació inèdita, sense precedents en la democràcia espanyola. Les anàlisis es poden fer des de diversos vessants, però centrarem el present comentari en les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional i intentarem esbrinar quin ha estat el fil conductor que les ha guiades.Llegeix més »

Sobre la constitucionalidad de la nueva función de autorización y ratificación de medidas sanitarias generales de la jurisdicción contencioso-administrativa – Laura Salamero Teixidó
Profesora contratada doctora de Derecho Administrativo en la Universitat de Lleida

De figura residual y casi anecdótica, la autorización y ratificación judicial de medidas sanitarias que recoge la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa (LRJCA), ha pasado a convertirse en un instrumento clave en la gestión de la pandemia por parte de las autoridades sanitarias[i]. Sin embargo, su parca regulación procesal y los inexistentes amarres de la misma en la normativa en materia de salud pública han generado no pocas preocupaciones y problemas a los operadores jurídicos. Algunas de las cuestiones controvertidas que han surgido son tan esenciales como la determinación del órgano judicial competente para su cognición, el alcance del control judicial y los criterios sometidos a conocimiento del juez, el cauce procesal para su despacho y la determinación de las partes legitimadas en el proceso, los recursos procedentes o, incluso, los supuestos en los que corresponde la misma solicitud por parte de la Administración, y la distinción de los casos que justifican la petición de una ratificación posterior en lugar de la autorización previa.Llegeix més »

Restricció de la mobilitat nocturna sense estat d’alarma: límits i possibilitats – Genís Vives Cantero
Graduat en dret per la UB i assistent de recerca de l’Observatori de Dret Públic

Font: Ajuntament de Sabadell, llicència CC BY 2.0

A finals de desembre del 2021, el Govern de la Generalitat anunciava que, de nou, la restricció de la mobilitat nocturna – coneguda a diferents països com a “toc de queda” – tornava a estar sobre la taula. Immediatament les xarxes s’omplien d’indignació, i alguns juristes es van llançar ràpidament a la piscina per determinar que, sense estat d’alarma, la mesura és il·legal, inconstitucional o, fins i tot, vulnera drets fonamentals. En aquest apunt intento respondre els principals dubtes amb rerefons jurídic que es poden plantejar entorn la limitació de la llibertat de circulació en horari nocturn.

1. Drets fonamentals i restricció de la mobilitat nocturna

Els drets fonamentals són, segons Ferrajoli, aquells drets i llibertats que gaudeixen de màxima protecció constitucional, ja que s’entén que són drets subjectius —expectativa positiva o negativa agregada a un subjecte per una norma jurídica— que corresponen universalment a tots els éssers humans com a “dotats de l’status de persones, de ciutadans o persones amb capacitat d’obrar”.

A la Constitució espanyola (en endavant, CE), els drets fonamentals són els compresos entre els articles 14 i 29, com ara la llibertat ideològica, la inviolabilitat del domicili o la llibertat d’expressió. D’acord amb l’article 53 CE, tenen una sèrie de garanties addicionals a la resta de drets: vinculen a tots els poders públics, tenen reserva de llei (només per llei es podrà regular el seu exercici i caldrà respectar-ne el contingut essencial, controlat per la via del recurs d’inconstitucionalitat davant del TC), qualsevol ciutadà pot exigir-ne la tutela davant dels tribunals ordinaris amb un procediment preferent i sumari, es podrà arribar al Constitucional per la via del recurs d’empara i el seu procediment de reforma constitucional és més complicat.

La restricció de la mobilitat nocturna implica limitar la circulació de persones durant unes determinades hores, habitualment durant la nit, motiu pel qual també se’l coneix com a confinament nocturn. L’article 19 CE estableix el dret a la lliure circulació de persones, recollit també en termes molt similars per l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per tant, aquesta restricció implica limitar aquest dret, és a dir, s’impedeix el seu exercici durant unes hores concretes. Això no és el mateix que la seva suspensió, que implicaria la seva ineficàcia temporal i la impossibilitat d’exigir-lo davant del poder públic, que només pot ser declarat mitjançant l’estat d’excepció i de setge declarat pel Congrés dels Diputats (article 55 CE).Llegeix més »

El certificat COVID com a mesura per accedir als establiments, des de la perspectiva de la protecció de dades personals – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

Amb la finalitat de facilitar la lliure circulació dins la Unió Europea, es va aprovar el Reglament (UE) 2021/953 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de juny de 2021, relatiu a un marc per a l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID-19 interoperables de vacunació, de prova diagnòstica i de recuperació (certificat COVID digital de la UE), a fi de facilitar la lliure circulació durant la pandèmia de COVID-19, on es regulen les condicions per a l’expedició, verificació i acceptació dels certificats COVID-19, també coneguts com a passaport COVID. Tot i que em centraré en aquest Reglament, convé tenir present que l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID respecte als nacionals de tercers països és objecte del Reglament (UE) 2021/954.

El certificat COVID digital de la UE comprèn a la vegada tres tipus de certificats. El primer, permet acreditar que el seu titular ha rebut una vacuna contra la COVID-19 en l’Estat membre que expedeix el certificat (certificat de vacunació). El segon acredita que el seu titular s’ha realitzat una prova diagnòstica recent amb resultat negatiu (certificat de prova diagnòstica). I el tercer, deixa constància que la persona titular s’ha recuperat de la infecció per COVID-19 (certificat de recuperació).Llegeix més »