Referèndum, Comissió de Venècia i Constitució espanyola – Joan Vintró Castells
Catedràtic de dret constitucional. Universitat de Barcelona

Autoria: Zach Dunn – Llicència CC BY-NC-SA 2.0

Els passats 8 i 9 d’octubre de 2020 la Comissió de Venècia, organisme consultiu del Consell d’Europa al servei de la democràcia mitjançant el dret, va aprovar el document Directrius revisades sobre la celebració de referèndums CDL-AD(2020)03. Aquest document suposa una revisió i una actualització del Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums que la mateixa Comissió de Venècia havia aprovat l’any 2007 CDL-AD(2007)008rev-cor. En el present article es pretén exposar els punts més rellevants de la posició de la Comissió de Venècia sobre la institució del referèndum i fer una consideració final a propòsit de la seva repercussió a Espanya i a Catalunya en l’actual context constitucional i polític.Llegeix més »

Una, indivisibile, ma garantista dell’autonomia (differenziata): la Repubblica italiana in una recente pronuncia della Corte costituzionale sulle leggi regionali venete nn. 15 e 16 del 2014 – Cristina Fasone

1. Autonomie regionali, espressione della volontà popolare e unità e indivisibilità dello Stato sono al centro del dibattito costituzionalistico in tutta Europa. Anche la Corte costituzionale italiana ha avuto modo, di recente, di esprimersi in proposito con la sentenza n. 118/2015 (depositata il 25 giugno 2015).

Due leggi approvate dal Consiglio regionale del Veneto nel giugno del 2014, nn. 15 e 16, volte all’indizione di referendum consultivi, rispettivamente, sull’autonomia e sull’indipendenza del Veneto, erano state impugnate dal Presidente del Consiglio dei Ministri dinanzi alla Corte, il quale ne aveva richiesto l’annullamento integrale. La sentenza, che in parte respinge il ricorso statale, presenta diversi profili di interesse, innanzitutto perché, sebbene i giudizi sulle due leggi regionali siano stati riuniti e decisi congiuntamente, la decisione della Corte è molto netta e volta a dichiarare l’incostituzionalità dell’intera legge promotrice di un tentativo indipendentista-secessionista, come era largamente immaginabile, ma presenta invece delle aperture significative quanto alle procedure regionali per ottenere forme e condizioni ulteriori di autonomia da parte delle Regioni a Statuto ordinario. In secondo luogo, tale decisione della Corte può fornire una guida rispetto a nuove iniziative regionali, come ad esempio quella della Regione Lombardia, per promuovere forme di autonomia differenziata – rectius più marcata su alcune materie – previa convocazione di una consultazione referendaria regionale.Llegeix més »

The Scottish Independence Referendum: Quo Caledonia (Angliaque)? – Robert Lane

The Scottish independence referendum has now come and gone. Two years (or 307) in the making, the public debate was at times uninformed and glib, and marked occasionally by scaremongering, but it rose latterly to an admirable degree of maturity of substance. It was certainly spirited. Voter turnout, long an embarrassment in the United Kingdom at all levels of government, was an enthusiastic 84.6 percent. It attracted the interest not only of the usual suspects (the Catalans, the Basques, the Bavarians, the Québécois) but globally: Edinburgh was visited by a team of campaigners from Okinawa come to observe the event.Llegeix més »

Els resultats del referèndum sobre la independència d’Escòcia: hi ha una part clarament guanyadora? – Elisenda Casañas Adam

A poc més de dues setmanes del referèndum sobre la independència d’Escòcia, encara costa acabar-se de creure que ja ha passat, que després d’un llarg període de deliberació ja tenim un resultat clar, i que la qüestió ha quedat decidida. Però és realment així? D’una banda, com ja és ben sabut, des de l’Acord d’Edimburg firmat entre Alex Salmond i David Cameron establint el marc per a la celebració del referèndum, Escòcia ha estat immersa en un ampli debat sobre quina era la millor opció per al seu futur constitucional, i la participació final en la votació ha estat la més alta mai vista en unes eleccions al Regne Unit. D’una altra, però, el fet que a les últimes setmanes els sondejos comencessin a donar resultats molt més ajustats i, fins i tot, una possible victòria del ‘Sí’, trencant així el que semblava ser una majoria clara i constant de vot pel ‘No’, va portar als tres principals partits unionistes a fer una promesa pública de transferència quasi-immediata de noves i substancials competències a Escòcia en el cas de votar majoritàriament en favor de romandre part del Regne Unit. D’aquesta manera, el vot pel ‘No’ es va convertir, ja no en un vot pel model actual, sinó en un vot per a ‘més devolution’, l’opció intermèdia que, per culpa de la insistència del Govern Britànic, no es va incloure com a segona pregunta al referèndum i que, inicialment, havia estat el ‘pla B’ del Govern Escocès.Llegeix més »

Reflexiones acerca del referéndum sobre la independencia de Escocia – Alberto López Basaguren

En ocasió de la celebració del referèndum sobre la independència d’Escòcia, el blog de la RCDP ha publicat ja dos posts del professor de la Universitat d’Edimburg Navraj Ghaleigh. Un cop ja s’ha dut a terme, avui oferim dues reflexions sobre aquest tema.

La celebración en Escocia del referéndum sobre la independencia el 18 de septiembre de 2014 es un referente ineludible en la historia de la forma en que las democracias liberales afrontan las reclamaciones de independencia de comunidades internas en las que existe un fuerte sentimiento nacional diferenciado; como antes lo fue, muy especialmente, el referéndum soberanista en Quebec en 1995 –de forma más destacada que el de 1980–. Por esta razón, es de gran interés analizar tanto las peculiaridades del proceso escocés, como los resultados y su interpretación, así como las perspectivas de futuro que se abren para el sistema autonómico escocés y, más en general, para el conjunto del Reino Unido (RU), incluso más allá de la propia cuestión de la autonomía territorial (devolution). Llegeix més »