L’exigència ètica i política de proximitat, atenció i bon tracte per part de l’Administració pública – Joan Lluís Pérez Francesch
Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

Centre d´Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).
Font: Martí Petit. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

L’Administració pública com a organització i els servidors públics han de perseguir amb objectivitat els interessos generals amb submissió a la llei i al dret. En aquesta dinàmica cal destacar la importància d’analitzar com es presta aquest servei. S’ha parlat molt de la “bona administració”, la qual no és tant un problema de legalitat com d’atenció i bon tracte a les persones. Juntament amb les bones pràctiques administratives, vull destacar aquí l’ètica de la cura com a paradigma legitimador de l’actuació de tots els poders públics, inclosa l’Administració.Llegeix més »

Intel·ligència artificial, regulació jurídica i formes de vida – Joan Lluís Pérez Francesch

La societat occidental viu cada cop més sota el domini de la tecnologia. Aquest fet provoca no tan sols un condicionament de les formes de vida sinó fins i tot una afectació als processos de decisió públics i privats, els quals poden arribar a ser autònoms respecte de l’ésser humà per mitjà de la intel·ligència artificial. El cas més extrem d’aquesta situació es dona quan la persona es pot convertir en una mena de robot més, en un element d’una constel·lació de màquines que podrien arribar a produir una autèntica tirania tecnològica, de conseqüències imprevisibles, socialment i política.

La substitució del treball assalariat per la robotització progressiva fa augmentar la desigualtat i genera precarietat. Cada cop és més difícil fer front a les grans corporacions financeres, l’anomenat “mercat”, que potencien aquesta robotització, així com a les manifestacions sociopolítiques de llurs interessos: el deteriorament de la democràcia política amb l’auge dels autoritarismes i del populisme, i la retallada dels drets de les persones.Llegeix més »

Drets polítics dels menors: oportunitat o necessitat? – Joan Lluís Pérez Francesch

A les línies següents em proposo parlar dels “drets polítics dels menors” i en especial el de sufragi actiu o de vot. Com és conegut, els drets polítics o de participació política, entre els quals destaca el dret de vot, defineixen segons la terminologia clàssica un “estatus activae civitatis“, un vincle específic amb la comunitat política, la ciutadania, que tradicionalment s’ha associat a la nacionalitat i a la majoria d’edat.

En efecte, aquests dos elements configuren la seva titularitat i el seu exercici. D’aquesta manera es determina el cos electoral, com a òrgan o concepte que legitima les institucions públiques representatives mitjançant els processos electorals. Tot això sense perjudici que en ocasions es permeti als estrangers votar, quan els tractats internacionals o la legislació ho permetin, assumint el principi de reciprocitat (art. 13.2 CE) en eleccions considerades més administratives que polítiques, com és el cas de les municipals. També, a partir del Tractat de Maastricht (1992) es crea una ciutadania europea, que tindrà efectes per tal d’escollir el Parlament europeu, encara que sigui per mitjà de les regles electorals estatals.

Drets dels menors, també la participació política?

Entenem per menor la persona que no arriba als 18 anys. Segons la Convenció dels drets de l’infant (1989), es pot entendre que els menors tenen dret a exercir drets de contingut polític com ara la llibertat d’expressió, o el dret d’associació, que emparen i donen suport a la participació en processos participatius o en iniciatives legislatives. La Convenció s’inscriu en el procés de desenvolupament dels drets humans, formulats en la Declaració universal de l’ONU de 1948, i s’entén com una forma de concreció dels drets en el cas d’un grup de població considerat especialment vulnerable i mereixedor d’una protecció especial.Llegeix més »

Workshop sobre la desaparició de faltes penals i delictes lleus – Joan Lluís Pérez Francesch, Margarita Bonet i Albert Carles

nuevos-delitos-leves-lopez-de-castro-abogadosEl passat 7 d’abril es va celebrar a l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, un workshop dedicat a les darreres reformes penals, concretament la reforma de les faltes penals. Organitzat pel LTSE-Grup (grup de recerca sobre llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat) de la UAB, es va tractar l’anomenada supressió de les faltes derivada la reforma del Codi penal d’ara fa un any.

La Llei orgànica 1/2015 de 2015 de reforma del Codi penal, va eliminar el llibre tercer del codi, cosa que va fer desaparèixer les faltes com a tal. En la sessió es va plantejar què havia succeït amb el desvalor que aquestes modificacions suposaven i se’n van abordar algunes de les conseqüències.Llegeix més »

Workshop sobre els drets del detingut – Joan Lluís Pérez Francesch, Margarita Bonet i Albert Carles

detención-670x446El passat 11 de febrer es va celebrar a l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, un workshop dedicat a les darreres reformes penals. Organitzat pel LSTE-Grup (grup de recerca sobre llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat) de la UAB, es van tractar diverses qüestions al voltant de les darreres reformes en matèria de drets del detingut.

Les lleis orgàniques 5 i 13 de 2015 de reforma de la LECr, transposen les directives europees que tenien la finalitat de generar un espai policial i judicial amb uns mínims denominadors comuns pel que fa al respecte dels drets humans de les persones detingudes o sotmeses a procediments penals. El compliment d’aquestes condicions mínimes comunes era necessari per al mutu reconeixement de les actuacions i resolucions judicials de tots els estats membres, establertes a en la Decisió Marc del Consell de la UE de 13 de juny de 2002 i a la Llei orgànica 2/2003.Llegeix més »