El doctor en Periodisme Lolo Garcia (José Manuel Garcia Izquierdo), que va fer la seva tesi doctoral sobre la biografia de Francesc Maspons i Anglasell –Francesc Maspons i Anglasell: polític, jurista, periodista (1872-1966)– va publicar l’any passat el llibre Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872-1966), editat per l’editorial Cossetània. Els tributaris del dret públic català i, en concret, de Francesc Maspons i Anglasell, de la seva figura i la seva obra estem d’enhorabona amb aquest nou llibre sobre l’insigne personatge. Com reiteradament manifestem, si aquest fos un país normal hi hauria una galeria de patricis il·lustres de la nació i, sense cap mena de dubte, el Dr. Francesc Maspons i Anglasell hi ocuparia un lloc destacat, tractant-se, com es tracta, d’una figura d’una dimensió extraordinària sense la qual seria difícil entendre d’on venim jurídicament, i imprescindible per saber on volem anar.
Etiqueta: lleis
El llibre de Lolo Garcia: recensió de Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872-1966) – Isidre Llucià i Sabarich
L’equitat com a paràmetre d’interpretació de les normes i de resolució dels conflictes – Carles Grima i Camps
Advocat i professor associat de Dret Constitucional a la UB i professor col·laborador a la UOC
F. Maspons i Anglasell, a la seva obra L’esperit del dret públic català, analitza el concepte i la funció que va tenir l’equitat en el dret públic català històric, on el dret natural era la norma suprema amb la funció de moderar el poder. Per ell, hi havia dos principis generals i superiors als quals estaven sotmesos els governants: la igualtat social i l’equitat. El primer implicava una subjecció comuna de tots els elements a unes mateixes normes i l’impediment de l’abús de les facultats del més fort sobre el més dèbil. El segon, l’equitat, comportava l’obligació de respectar la justícia en benefici d’altri i el dret de ser respectat. L’equitat era la regla d’interpretació de les lleis, els drets i els pactes amb la finalitat de proscriure l’abús i imposant “l’obligació d’ajustar-se al sentit de la llei abans que a les seves paraules”. La doctrina històrica catalana, seguint la tradició del dret natural, ha plantejat l’equitat com un fenomen vinculat a la idea de justícia. Per Tomàs Mieres, per exemple, l’equitat és “la justícia temperada per la misericòrdia que neix de la benignitat d’esperit quan cerca la solució justa, la qual es mostra en la raó natural”. I Antoni d’Olibà vincula l’equitat amb l’honestedat i, per tant, “no pot ser just allò que no és honest”. Amb l’aparició del concepte liberal de l’imperi de la llei, l’equitat queda arraconada i passa a ser utilitzada en darrera instància per a la resolució de conflictes.Llegeix més »
Ressenya de l’article “La influència del procediment legislatiu en la qualitat de les lleis”, de Joan Ridao – Ramon Prat Bofill
Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i subdirector general de Relacions amb el Parlament del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
La preocupació per la bona qualitat de les lleis en la cultura jurídica catalana ve de lluny. Encara que en un context jurídic diferent i amb orientacions distintes, el Liber Iudiciorum ja va preveure disposicions en aquest sentit. La tècnica legislativa, doncs, ha estat sempre un component essencial en els treballs d’elaboració de les lleis i de la normativa en general, i té per finalitat garantir que la norma sigui l’expressió inequívoca de la voluntat del legislador, que la norma sigui clara i ben estructurada, i que s’entengui. Pel Tribunal Constitucional (TC), el principi de la seguretat jurídica comporta que el legislador hagi de mirar que el resultat del seu treball sigui clar, que no doni lloc a la confusió, que els operadors jurídics i els ciutadans sàpiguen a què han d’atenir-se, i que les relacions dins de l’ordenament jurídic no creïn perplexitats difícilment salvables respecte a la previsibilitat de quin sigui el dret aplicable i quines siguin les conseqüències que es deriven de l’aplicació de les normes vigents (STC 46/1990, FJ 4).Llegeix més »
Recensió de l’obra ‘Lleis polítiques de Catalunya’, de Joan Ridao (director), Josep M. Aguirre i Víctor Siles (coautors) – Joan Manuel Trayter
Catedràtic de dret administratiu. Universitat de Girona
Ha vist la llum el llibre “Lleis polítiques de Catalunya. Comentaris” (Marcial Pons, Generalitat de Catalunya i Parlament de Catalunya, 2020), volum que incorpora les principals lleis polítiques catalanes acompanyades d’un comentari exhaustiu de totes elles, tant general com per preceptes, enllaçant amb les principals referències normatives, jurisprudencials i doctrinals. Així, sota l’aparença d’un mer nou codi de lleis s’amaga un treball ingent, on el director, Joan Ridao, i els coautors, Josep Mª Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, i Víctor Siles, advocat de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l’Administració Local amb habilitació nacional, han inclòs un autèntic tractat del dret públic català.
I és que és sabut que a diferència del dret privat, el dret públic de Catalunya, només va emergir quan, políticament al llarg de la història, es van reconèixer les nostres institucions, circumstància que, òbviament, va permetre realitzar lleis i estudis doctrinals en la matèria. Així, de la època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) és d’on deriva l’expressió moderna “d’autogovern” i l’aprovació de l’Estatut de la Mancomunitat i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per la formació de funcionaris.Llegeix més »