La vinculación estrecha entre federalismo y justicia constitucional – Xabier Arzoz Santisteban
Catedrático de derecho administrativo en la UNED

" "Frente a lo que suele afirmarse, los tribunales constitucionales surgieron como respuesta a la necesidad de garantizar la unión del Estado en contextos de descentralización política, más que para la garantía abstracta de la Constitución o la tutela de los derechos fundamentales, funciones que bien podían ser desempeñadas por la jurisdicción ordinaria y que, en su caso, fueron atribuidas a los nuevos tribunales constitucionales como complemento. Los tres primeros modelos de control concentrado de constitucionalidad, creados después de la Primera Guerra Mundial (Austria, Checoslovaquia y España), muestran la estrecha vinculación en el moderno Estado constitucional entre la decisión de fraccionar el poder legislativo y la de crear un tribunal constitucional especializado. A este respecto resultan ilustrativos las concepciones y el proceso de decisión política desarrollados en Austria.Read More »

Entre el debat dels límits provincials i les regions sanitàries… però per a quan el model territorial local de la Catalunya del segle XXI? – Xavier Forcadell i Esteller
Coordinador d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diputació de Barcelona

Diversos mapes de CatalunyaIntroducció
En aquests dies complexos, situats al centre d’una crisi sanitària que dibuixa alhora la consegüent crisi econòmica, i veurem si fins i tot també una crisi institucional i política a diferents nivells, ha sorgit novament al mig del debat un tema gens menor: l’atribució de competències i llur executivitat per part dels diferents executius. Més encara, una centralització d’aquestes competències que novament posa en evidència que aquest tema és un dels que no s’acaba de resoldre del tot en la configuració del que es va anomenar en el seu moment l’estat de les autonomies.Read More »

Entre eth debat des limits provinciaus e es regions sanitàries… mès tà quan eth modèl territoriau locau dera Catalonha deth sègle XXI? – Xavier Forcadell i Esteller
Coordinador d’Innovacion, Govèrns Locaus e Coesion Territoriau dera Deputacion de Barcelona

Diversos mapes de CatalunyaIntroduccion
En aguesti dies complèxes, plaçadi en centre d’ua crisi sanitària que diboishe ath madeish temps era conseqüenta crisi economica, e veiram se non ua auta d’institucionau e politica a diferenti nivèus, ei sorgit de nau, ath miei deth debat, un tèma bric mendre: era atribucion de competéncies e era sua executivitat per part des diferenti executius. Encara mès, ua centralizacion d’aguestes competéncies que met en evidéncia nauaments qu’aguest tèma a estat un des non acabadi de resòlver deth tot ena configuracion de çò que se’n didec en sòn moment er estat des autonomies.

Read More »

Dret a decidir i constitucionalisme inquisitorial – Joan Lluís Pérez-Francesch

Malgrat tots els esforços que alguns sectors polítics i mediàtics fan per presentar una consulta sobre el dret a decidir, l’autodeterminació de Catalunya, o com li vulguem dir, com a inconstitucional, la realitat és que no hi ha res que impedeixi que aquesta es pugui dur a terme. Res, en termes jurídics. Qualsevol cosa en termes polítics. Vull dir que si el govern central, que és qui té la competència per convocar una consulta referendatària, o per delegar en el de la Generalitat de Catalunya, no mou ni un dit, és clar que la consulta no es farà, i punt. Una altra cosa ben diferent és si aquesta reacció és democràtica o totalitària.Read More »

Cinco propuestas para la reforma federal del Estado – Josu de Miguel Bárcena

Toda Constitución es ante todo una norma de integración. La maduración de las sociedades, el paso del tiempo y las transformaciones del espacio, producen conflictos que dan sentido al pluralismo político y a las reglas que sirven para encauzarlo. La Constitución española de 1978 trató de integrar el nacionalismo vasco, catalán y español mediante una distribución territorial del poder en un esfuerzo federal indudable que sin duda ha muerto de su propio éxito. Y su éxito ha sido pensar que la profundización autonómica era siempre, en todos los casos y en cualquier circunstancia, buena para la democracia y la eficacia. Sin embargo, la razón dialéctica que encierra cualquier norma fundamental quiebra indefectiblemente cuando la expresión de los nacionalismos que ha tratado de articular y satisfacer  se hace excesivamente intensa como consecuencia de la escasa fijación de los términos en los que se ha de ejercer el poder.Read More »