La necessària Llei de governs locals com a forjat estructural per bastir un model territorial integral i propi de la Catalunya del segle XXI – Xavier Forcadell i Esteller
Funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, professor de dret administratiu a la URV i la UPF

Casa de la Vila, Sitges
Casa de la Vila, Sitges. Font: Wikipedia Commons. Autor: Kent Wang, amb llicència CC BY 4.0

Aquestes setmanes farà ja 20 anys, que aviat és dit, que el conjunt dels poders públics de Catalunya estaven abocats de ple a la tramitació i l’aprovació final del nou Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquest fet, dotar-nos d’un nou marc estatutari, en el batec del país i especialment pel que fa al seu sistema institucional, no era lògicament una cosa menor, ni des d’una perspectiva política, ni econòmica, ni jurídica, ni institucional.

Sense cap dubte aquest Estatut ha estat una fita cabdal en la llarga tradició institucional de Catalunya. De les més significatives, segurament. No és aquí ara el moment d’entrar a valorar si l’obertura d’una nova via estatutària estava prou reflexionada i madurada en relació amb els riscos de futur de tota índole que podien succeir, com s’ha vist, ni tampoc d’analitzar el que possiblement ha succeït a posteriori fruit de l’obertura d’aquesta via.

Llegeix més »

40 anys d’autogovern a les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard
Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (Govern de les Illes Balears)

Parlament de les Illes Balears
Font: Parlament de les Illes Balears

Es compleixen quaranta anys de la promulgació de la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, que aprovà l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El seu articulat va experimentar dues importants modificacions en els anys 1994 i 1999, especialment destacables pel que fa al sostre competencial. Més endavant, s’aprovà un nou text estatutari, tot i la denominació de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Aquesta, avui vigent, ha estat modificada recentment, i en molt pocs aspectes, per la Llei orgànica 1/2022, de 8 de febrer. El text actual suposa certament un pas de gegant en la consolidació d’un alt nivell de poder de decisió autonòmic en nombrosos àmbits.Llegeix més »

La vinculación estrecha entre federalismo y justicia constitucional – Xabier Arzoz Santisteban
Catedrático de derecho administrativo en la UNED

" "Frente a lo que suele afirmarse, los tribunales constitucionales surgieron como respuesta a la necesidad de garantizar la unión del Estado en contextos de descentralización política, más que para la garantía abstracta de la Constitución o la tutela de los derechos fundamentales, funciones que bien podían ser desempeñadas por la jurisdicción ordinaria y que, en su caso, fueron atribuidas a los nuevos tribunales constitucionales como complemento. Los tres primeros modelos de control concentrado de constitucionalidad, creados después de la Primera Guerra Mundial (Austria, Checoslovaquia y España), muestran la estrecha vinculación en el moderno Estado constitucional entre la decisión de fraccionar el poder legislativo y la de crear un tribunal constitucional especializado. A este respecto resultan ilustrativos las concepciones y el proceso de decisión política desarrollados en Austria.Llegeix més »

Entre el debat dels límits provincials i les regions sanitàries… però per a quan el model territorial local de la Catalunya del segle XXI? – Xavier Forcadell i Esteller
Coordinador d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diputació de Barcelona

Diversos mapes de CatalunyaIntroducció
En aquests dies complexos, situats al centre d’una crisi sanitària que dibuixa alhora la consegüent crisi econòmica, i veurem si fins i tot també una crisi institucional i política a diferents nivells, ha sorgit novament al mig del debat un tema gens menor: l’atribució de competències i llur executivitat per part dels diferents executius. Més encara, una centralització d’aquestes competències que novament posa en evidència que aquest tema és un dels que no s’acaba de resoldre del tot en la configuració del que es va anomenar en el seu moment l’estat de les autonomies.Llegeix més »

Entre eth debat des limits provinciaus e es regions sanitàries… mès tà quan eth modèl territoriau locau dera Catalonha deth sègle XXI? – Xavier Forcadell i Esteller
Coordinador d’Innovacion, Govèrns Locaus e Coesion Territoriau dera Deputacion de Barcelona

Diversos mapes de CatalunyaIntroduccion
En aguesti dies complèxes, plaçadi en centre d’ua crisi sanitària que diboishe ath madeish temps era conseqüenta crisi economica, e veiram se non ua auta d’institucionau e politica a diferenti nivèus, ei sorgit de nau, ath miei deth debat, un tèma bric mendre: era atribucion de competéncies e era sua executivitat per part des diferenti executius. Encara mès, ua centralizacion d’aguestes competéncies que met en evidéncia nauaments qu’aguest tèma a estat un des non acabadi de resòlver deth tot ena configuracion de çò que se’n didec en sòn moment er estat des autonomies.

Llegeix més »