Etiqueta: Òscar Capdeferro

L’Oficina Antifrau de Catalunya: deu anys de lluita contra la corrupció pública – Oscar Capdeferro Villagrasa
 Professor lector de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

EAPC1 comentari

L’any 2020 ha estat un any excepcional arran de la greu crisi sanitària, que ha afectat i continua afectant el funcionament ordinari en els sectors públic i privat, amb repercussions negatives de caràcter econòmic i social.

En aquest context, evidentment, el funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) també s’ha vist afectat, i a la web de l’OAC es pot fer el seguiment de les mesures que, arran de la pandèmia, s’han adoptat en matèria de gestió del seu personal, així com les compres urgents que s’han hagut de fer en relació amb la prevenció de la COVID-19 (com ara guants, mascaretes o gel desinfectant).Llegeix més »

La lluita eficaç contra la corrupció pública mitjançant els organismes especialitzats.  Quin paper hauria de correspondre a l’Oficina Antifrau? – Òscar Capdeferro Villagrasa

EAPC1 comentari

 

06Aquesta entrada del blog posa de manifest la importància de millorar la lluita contra la corrupció pública i presenta alguna de les principals idees exposades en un article publicat al número 53 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) sobre aquest tema, centrat en els organismes especialitzats en la lluita contra la corrupció, com és, en el nostre país, l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Tal com diu Adolf Tobeña (Neurología de la maldad, 2017), d’acord amb diversos estudis duts a terme per psicòlegs socials es pot afirmar que la gran majoria de les persones d’una societat estarà disposada a participar en pràctiques de corrupció quan això els resulti favorable.   Evidentment, s’ha demostrat que hi ha persones que sempre respectaran les regles i actuaran de forma prosocial i irreprotxable i d’altres que sistemàticament les ignoraran. Tot i això, el grup majoritari, que estaria al voltant del 65% de la població, analitzarà el context en el qual ha d’actuar per decidir si vol participar en pràctiques corruptes o bé prefereix eludir-les.  En concret, ponderarà la permissivitat, les possibilitats i els beneficis de la corrupció: és un fenomen estès en què sembla que molta gent participa i ningú és mai sancionat? Són molt més elevats els beneficis potencials que la probabilitat de ser castigat?

Quan els beneficis superen amb escreix els riscos de ser descobert i sancionat, i a més resulta relativament senzill corrompre o ser corromput, la corrupció s’estendrà.  Per contra, quan una societat és capaç de dotar-se d’instruments i mitjans suficients en nombre i efectivitat per tal d’evitar, detectar i, si escau, castigar la corrupció, el nivell de corrupció en aquella societat tendirà a disminuir.Llegeix més »

Crònica del seminari italo-espanyol "La crisi economica ed i suoi riflessi sull'ordinamento constituzionale" – Òscar Capdeferro

EAPCDeixa un comentari

El passat dia 22 de març de 2013 va tenir lloc a la Scuola Superiore Sant’Anna, de Pisa, el seminari italo-espanyol organitzat pel Gruppo di Torino (7ª edició) amb el títol “La crisi economica ed i suoi riflessi sull’ordinamento costituzionale”, que reuní constitucionalistes italians i espanyols amb la finalitat de reflexionar, des d’una perspectiva comparada, sobre l’impacte de la crisi econòmica a l’ordenament constitucional.

Formalment, l’acte s’estructurà en dues sessions, cadascuna encapçalada per una ponència i acompanyada d’un comentari. La primera ponència, a càrrec del prof. Luis Delgado (Universidad de Burgos), tractà l’efecte de la crisi econòmica sobre els drets socials. La sessió començà recordant la doctrina, ja consolidada, sobre els drets socials, segons la qual aquests drets són manifestació jurídica de l’Estat social i constitueixen l’instrument idoni perquè l’Estat redueixi les desigualtats socials. Aquests drets, per contraposició als civils, no són directament exigibles davant els tribunals sinó que aquesta exigibilitat està en funció del seu desenvolupament legislatiu, atesa la seva naturalesa de drets de configuració legal, motiu pel qual el seu contingut variarà d’acord amb la regulació que a cada moment la legislació estableixi.Llegeix més »

Dret, juristes i gestió pública a Catalunya – Òscar Capdeferro

EAPCDeixa un comentari

En els darrers anys, el dret ha quedat en un segon terme en el moment de replantejar-se la gestió pública dels interessos públics, davant la preponderància del management i les seves tècniques. Aquest fenomen, del qual l’anomenada “fugida del dret administratiu” n’és una expressió, ha estat degut en part, com no podem obviar, a la metodologia usualment emprada pels juristes en les darreres dècades. El mètode jurídic essencialment autorreferencial, pur, d’inspiració kelseniana, ha marcat profundament la metodologia del jurista i ha desembocat sovint en un distanciament entre la realitat social i els tecnicismes juridicoformals. Així, mentre la primera ha estat no infreqüentment obviada per una part significativa de la doctrina jurídica, els segons han merescut un ampli conreu, de tal manera que les aportacions per a l’efectivitat i eficàcia de les normes que poden provenir d’altres branques del coneixement, i que porten llum a la realitat social, com ara la psicologia, la sociologia, l’economia, les ciències polítiques o les ciències de l’Administració, acostumen a ésser menystingudes pel pensament jurídic dominant encara a casa nostra.Llegeix més »