Com ha recordat recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la Sentència de 5 de desembre de 2023, C-128/22, Nordic Info BV contra Belgische Staat, la salut i la vida de les persones ocupen el primer lloc entre els béns i interessos protegits pel Tractat de funcionament de la Unió Europea i correspon als estats membres decidir quin nivell de protecció de la salut pública pretenen assegurar i de quina manera s’hi ha d’arribar. No és la primera vegada que el Tribunal ha hagut de pronunciar-se sobre la legalitat de les mesures restrictives adoptades per les autoritats per controlar la propagació d’una epidèmia (es pot consultar la jurisprudència relativa a l’aparició de la malaltia de les “vaques boges”, en particular la Sentència del TJCE, de 5 de maig de 1998, C-180/96, el Regne Unit i Irlanda del Nord contra la Comissió de les Comunitats Europees). L’objecte d’aquest apunt és ressenyar breument la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), derivada del Dictamen 377/2023, que és el primer que es refereix a una reclamació de responsabilitat patrimonial interposada per una empresa del sector de les instal·lacions esportives per les mesures especials adoptades per l’Administració de la Generalitat per a la contenció de la COVID-19.Llegeix més »
Un cop passats –esperem no equivocar-nos– els moments més durs de la pandèmia de la COVID-19, és possible reflexionar amb millor perspectiva sobre quin ha estat el paper desenvolupat pels diferents poders públics en el marc d’una situació inèdita, sense precedents en la democràcia espanyola. Les anàlisis es poden fer des de diversos vessants, però centrarem el present comentari en les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional i intentarem esbrinar quin ha estat el fil conductor que les ha guiades.Llegeix més »
1.- La jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos sobre el ejercicio del derecho de reunión
Es sabido que el derecho de reunión tiene una extraordinaria importancia en un Estado democrático y está estrechamente vinculado al ejercicio de la libertad de expresión; en este sentido, el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) establece que “la protección de las opiniones y la libertad de expresarlas es uno de los objetivos de las libertades de reunión y asociación recogidos en el artículo 11” (asunto Partido de Libertad y Democracia c. Turquía, de 8 de diciembre de 1991, § 37) y, al igual que aquéllas, “la libertad de reunión como la recoge el artículo 11 del Convenio, protege una manifestación que moleste u ofenda a las personas opuestas a las ideas o reivindicaciones que esté intentando conseguir” (asuntos Plataforma “Arzte für das Leben” c. Austria, de 21 de junio de 1988, § 32, y Stankov y United Macedonian Organisation Ilinden contra Bulgaria, de 2 de octubre de 2001, §§ 85 y 86).Llegeix més »
De figura residual y casi anecdótica, la autorización y ratificación judicial de medidas sanitarias que recoge la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa (LRJCA), ha pasado a convertirse en un instrumento clave en la gestión de la pandemia por parte de las autoridades sanitarias[i]. Sin embargo, su parca regulación procesal y los inexistentes amarres de la misma en la normativa en materia de salud pública han generado no pocas preocupaciones y problemas a los operadores jurídicos. Algunas de las cuestiones controvertidas que han surgido son tan esenciales como la determinación del órgano judicial competente para su cognición, el alcance del control judicial y los criterios sometidos a conocimiento del juez, el cauce procesal para su despacho y la determinación de las partes legitimadas en el proceso, los recursos procedentes o, incluso, los supuestos en los que corresponde la misma solicitud por parte de la Administración, y la distinción de los casos que justifican la petición de una ratificación posterior en lugar de la autorización previa.Llegeix més »
A finals de desembre del 2021, el Govern de la Generalitat anunciava que, de nou, la restricció de la mobilitat nocturna – coneguda a diferents països com a “toc de queda” – tornava a estar sobre la taula. Immediatament les xarxes s’omplien d’indignació, i alguns juristes es van llançar ràpidament a la piscina per determinar que, sense estat d’alarma, la mesura és il·legal, inconstitucional o, fins i tot, vulnera drets fonamentals. En aquest apunt intento respondre els principals dubtes amb rerefons jurídic que es poden plantejar entorn la limitació de la llibertat de circulació en horari nocturn.
1. Drets fonamentals i restricció de la mobilitat nocturna
Els drets fonamentals són, segons Ferrajoli, aquells drets i llibertats que gaudeixen de màxima protecció constitucional, ja que s’entén que són drets subjectius —expectativa positiva o negativa agregada a un subjecte per una norma jurídica— que corresponen universalment a tots els éssers humans com a “dotats de l’status de persones, de ciutadans o persones amb capacitat d’obrar”.
A la Constitució espanyola (en endavant, CE), els drets fonamentals són els compresos entre els articles 14 i 29, com ara la llibertat ideològica, la inviolabilitat del domicili o la llibertat d’expressió. D’acord amb l’article 53 CE, tenen una sèrie de garanties addicionals a la resta de drets: vinculen a tots els poders públics, tenen reserva de llei (només per llei es podrà regular el seu exercici i caldrà respectar-ne el contingut essencial, controlat per la via del recurs d’inconstitucionalitat davant del TC), qualsevol ciutadà pot exigir-ne la tutela davant dels tribunals ordinaris amb un procediment preferent i sumari, es podrà arribar al Constitucional per la via del recurs d’empara i el seu procediment de reforma constitucional és més complicat.
La restricció de la mobilitat nocturna implica limitar la circulació de persones durant unes determinades hores, habitualment durant la nit, motiu pel qual també se’l coneix com a confinament nocturn. L’article 19 CE estableix el dret a la lliure circulació de persones, recollit també en termes molt similars per l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per tant, aquesta restricció implica limitar aquest dret, és a dir, s’impedeix el seu exercici durant unes hores concretes. Això no és el mateix que la seva suspensió, que implicaria la seva ineficàcia temporal i la impossibilitat d’exigir-lo davant del poder públic, que només pot ser declarat mitjançant l’estat d’excepció i de setge declarat pel Congrés dels Diputats (article 55 CE).Llegeix més »