Etiqueta: proporcionalitat

L’equitat com a paràmetre d’interpretació de les normes i de resolució dels conflictes – Carles Grima i Camps
 Advocat i professor associat de Dret Constitucional a la UB i professor col·laborador a la UOC

EAPC1 comentari
Font: Pexels. Autoria: Monstera Production

F. Maspons i Anglasell, a la seva obra L’esperit del dret públic català, analitza el concepte i la funció que va tenir l’equitat en el dret públic català històric, on el dret natural era la norma suprema amb la funció de moderar el poder. Per ell, hi havia dos principis generals i superiors als quals estaven sotmesos els governants: la igualtat social i l’equitat. El primer implicava una subjecció comuna de tots els elements a unes mateixes normes i l’impediment de l’abús de les facultats del més fort sobre el més dèbil. El segon, l’equitat, comportava l’obligació de respectar la justícia en benefici d’altri i el dret de ser respectat. L’equitat era la regla d’interpretació de les lleis, els drets i els pactes amb la finalitat de proscriure l’abús i imposant “l’obligació d’ajustar-se al sentit de la llei abans que a les seves paraules”. La doctrina històrica catalana, seguint la tradició del dret natural, ha plantejat l’equitat com un fenomen vinculat a la idea de justícia. Per Tomàs Mieres, per exemple, l’equitat és “la justícia temperada per la misericòrdia que neix de la benignitat d’esperit quan cerca la solució justa, la qual es mostra en la raó natural”. I Antoni d’Olibà vincula l’equitat amb l’honestedat i, per tant, “no pot ser just allò que no és honest”. Amb l’aparició del concepte liberal de l’imperi de la llei, l’equitat queda arraconada i passa a ser utilitzada en darrera instància per a la resolució de conflictes.Llegeix més »

L’obsolescència de la Llei de secrets oficials de 1968. Apunts per a una reforma necessària més enllà del cas Pegasus – Irene Araguàs Galcerà
 Professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Font: «Top Secret» by Malakhi Helel is licensed under CC BY-ND 2.0.

Un dels pilars fonamentals de qualsevol estat democràtic és garantir el “dret a saber” dels ciutadans, que a nivell normatiu exigeix disposar de lleis que regulin adequadament el seu contingut, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu.

En la divulgació de la informació del sector públic hi ha un evident tensió entre transparència i confidencialitat, configurades com dues cares de la mateixa moneda que és necessari conciliar, per tal d’assolir el difícil equilibri entre el secretisme i la sobreexposició informativa.

En els darrers anys, l’aprovació de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de les diverses lleis autonòmiques en la matèria (a Catalunya, la Llei 19/2014, de 19 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern), ha centrat l’atenció de polítics, acadèmics i òrgans judicials sobre la transparència, relegant a un segon pla el debat sobre la necessitat de modernitzar la regulació relativa a les matèries secretes o classificades, i comptar amb una norma que no llastri la consumació de la «casa de vidre», i a la vegada serveixi per fer front als reptes jurídics, polítics i socials que es plantegen en l’actualitat.Llegeix més »

Les “expressions no necessàries” en l’exercici de la llibertat d’expressió segons el Tribunal Constitucional espanyol: un concepte difícilment compatible amb la jurisprudència del TEDH – Carles Grima
Advocat. Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i professor-col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya

EAPCDeixa un comentari
Detall de la plaça de toros de El Puerto de Santa María (Cadis). Font: pintxomoruno, CC BY-NC-SA 2.0

A través d’aquestes línies intentarem aproximar-nos a un concepte que darrerament s’està imposant en sentències del Tribunal Constitucional que resolen recursos d’empara on es discuteixen conflictes entre la llibertat d’expressió i altres drets o béns jurídics protegits. Ens estem referint al que el Tribunal Constitucional anomena “expressions no necessàries” com a fonament per a la denegació de l’empara quan la demanda es planteja per una suposada vulneració del dret a la llibertat d’expressió. En base a aquest plantejament, el Tribunal Constitucional entén que determinades expressions, com que no són necessàries pel debat públic de les idees, no queden emparades pel contingut constitucional de la llibertat d’expressió i, a l’entrar en conflicte amb el dret a l’honor, la sentència es resol a favor d’aquest altre dret. Un exemple el tenim a l’STC 93/2021, de 10 de maig, on una activista política antitaurina va publicar una entrada a Facebook a partir de la mort d’un torero i on el qualificava d’assassí.Llegeix més »

La pèrdua de la condició de diputat d’Alberto Rodríguez – Joan Ridao
 Professor agregat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya (en serveis especials)

EAPC1 comentari
Font: Unidas Podemos

Novament, un cas d’ingerència dels tribunals en l’esfera de les decisions dels parlaments sobre l’estatut dels seus membres
Com és conegut, la Sentència del Tribunal Suprem (TS) 750/2021, del 6 d’octubre, dictada en la causa especial 3/21029/2019 per un tribunal de set magistrats encapçalat pel president de la Sala Segona, Manuel Marchena, va considerar provat que el dirigent de Podemos, Alberto Rodríguez, va participar en 2014 en una escena grupal violenta contra policies després d’una manifestació a La Laguna (Tenerife), i que es va acostar a un dels agents i li va clavar una puntada de peu al genoll.

Per arribar a la condemna, el Tribunal es va basar únicament en la declaració com a testimoni del mateix policia agredit, de qui la sentència diu que no només “no va expressar cap dubte” al respecte, sinó que va persistir en la seva declaració i que això mateix es va veure corroborat pel fet d’haver acudit immediatament a rebre assistència mèdica. No obstant això, i és rellevant, dos dels magistrats que integraven el tribunal van manifestar la seva «radical» discrepància en sengles vots particulars, per considerar feble la prova practicada si del que es tractava, com en tot judici penal, era d’enervar el dret fonamental respecte a la presumpció d’innocència del condemnat.Llegeix més »

Un paso adelante y dos atrás: la cambiante jurisprudencia reciente del Tribunal Constitucional sobre libertad de expresión – Miguel Ángel Cabellos Espiérrez
 Catedrático de Derecho Constitucional. Universidad de Girona

EAPC1 comentari

El año 2020 fue ciertamente relevante para la libertad de expresión y su interpretación por parte del Tribunal Constitucional. Pero además de relevante resultó sorprendente: el Tribunal comenzó el año construyendo un entendimiento de la libertad de expresión sobre unas determinadas bases, y lo terminó acogiendo otro netamente distinto, en el que el reconocimiento y la valoración de la importancia de la libertad de expresión en una sociedad democrática parecían dejar paso a una cierta desconfianza y prevención frente al ejercicio de dicha libertad. En las líneas que siguen se quiere reflexionar muy brevemente acerca de esta evolución y de qué consecuencias tiene.Llegeix més »