El passat 9 de juny de 2022 la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar una sentència en relació amb una petició de decisió prejudicial en la qual va deixar palès, de nou, que els nacionals del Regne Unit residents en un Estat membre de la Unió Europea van deixar de ser ciutadans de la Unió Europea en consumar-se la retirada del Regne Unit, la nit del 31 de gener de 2020. A partir d’aquella data, per tant, i entre altres conseqüències derivades del Brexit, els nacionals britànics van deixar de gaudir del dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals de l’Estat membre de residència.Llegeix més »
Introducción En los últimos años, la política británica parece haberse abonado a una suerte de incertidumbre constante. Así lo atestiguan los cambios de Gobierno, los escándalos de sus políticos o de su familia real, los diferentes referéndums o la puesta en marcha de los resultados de estos, como ha sucedido con la salida de Reino Unido de la Unión Europea, UE. En esta nota nos proponemos hablar de la cuestión escocesa, y es que los gobernantes del territorio caledonio, donde se realizó un referéndum por la independencia en 2014, han vuelto a plantear a Westminster la posibilidad de realizar un nuevo referéndum por la independencia, conocido popularmente como IndyRef2. Por ello, nos preguntamos: ¿Es posible un segundo referéndum por la independencia en Escocia a corto plazo? Para responder a esta cuestión primero desgranaremos los antecedentes refrendarios en Escocia, para después, hablar de las razones que han llevado al Gobierno escocés a plantear un nuevo referéndum. Acabaremos dando una respuesta tentativa a la pregunta planteada.Llegeix més »
El mateix dia de les eleccions, el 7 de maig, tot feia pensar que encara que els conservadors poguessin guanyar més escons, no tindrien suport suficient per a formar govern, i que serien els laboristes, sota el lideratge de l’Ed Miliband, els que tindrien la clau de 10 Downing Street, ajudats pels diputats del SNP.
L’endemà, David Cameron va ser proclamat primer ministre amb majoria absoluta, mentre els líders del Partit Laborista (Ed Miliband), Liberal Demòcrata (Nick Clegg) i UKIP (Nigel Farage) havien dimitit (encara que aquest últim va dimitir al cap de tres dies). Què va passar? Com expliquem aquesta diferència entre el que s’esperava i el que va acabar passant? En aquest article intentaré oferir una discussió dels resultats que van agafar gairebé tothom per sorpresa i després, a la segona part, parlarem de les conseqüències de la victòria conservadora, no només per a la política britànica, sinó també per a Europa.Llegeix més »
The Scottish independence referendum has now come and gone. Two years (or 307) in the making, the public debate was at times uninformed and glib, and marked occasionally by scaremongering, but it rose latterly to an admirable degree of maturity of substance. It was certainly spirited. Voter turnout, long an embarrassment in the United Kingdom at all levels of government, was an enthusiastic 84.6 percent. It attracted the interest not only of the usual suspects (the Catalans, the Basques, the Bavarians, the Québécois) but globally: Edinburgh was visited by a team of campaigners from Okinawa come to observe the event.Llegeix més »
A poc més de dues setmanes del referèndum sobre la independència d’Escòcia, encara costa acabar-se de creure que ja ha passat, que després d’un llarg període de deliberació ja tenim un resultat clar, i que la qüestió ha quedat decidida. Però és realment així? D’una banda, com ja és ben sabut, des de l’Acord d’Edimburg firmat entre Alex Salmond i David Cameron establint el marc per a la celebració del referèndum, Escòcia ha estat immersa en un ampli debat sobre quina era la millor opció per al seu futur constitucional, i la participació final en la votació ha estat la més alta mai vista en unes eleccions al Regne Unit. D’una altra, però, el fet que a les últimes setmanes els sondejos comencessin a donar resultats molt més ajustats i, fins i tot, una possible victòria del ‘Sí’, trencant així el que semblava ser una majoria clara i constant de vot pel ‘No’, va portar als tres principals partits unionistes a fer una promesa pública de transferència quasi-immediata de noves i substancials competències a Escòcia en el cas de votar majoritàriament en favor de romandre part del Regne Unit. D’aquesta manera, el vot pel ‘No’ es va convertir, ja no en un vot pel model actual, sinó en un vot per a ‘més devolution’, l’opció intermèdia que, per culpa de la insistència del Govern Britànic, no es va incloure com a segona pregunta al referèndum i que, inicialment, havia estat el ‘pla B’ del Govern Escocès.Llegeix més »
