A poc més de dues setmanes del referèndum sobre la independència d’Escòcia, encara costa acabar-se de creure que ja ha passat, que després d’un llarg període de deliberació ja tenim un resultat clar, i que la qüestió ha quedat decidida. Però és realment així? D’una banda, com ja és ben sabut, des de l’Acord d’Edimburg firmat entre Alex Salmond i David Cameron establint el marc per a la celebració del referèndum, Escòcia ha estat immersa en un ampli debat sobre quina era la millor opció per al seu futur constitucional, i la participació final en la votació ha estat la més alta mai vista en unes eleccions al Regne Unit. D’una altra, però, el fet que a les últimes setmanes els sondejos comencessin a donar resultats molt més ajustats i, fins i tot, una possible victòria del ‘Sí’, trencant així el que semblava ser una majoria clara i constant de vot pel ‘No’, va portar als tres principals partits unionistes a fer una promesa pública de transferència quasi-immediata de noves i substancials competències a Escòcia en el cas de votar majoritàriament en favor de romandre part del Regne Unit. D’aquesta manera, el vot pel ‘No’ es va convertir, ja no en un vot pel model actual, sinó en un vot per a ‘més devolution’, l’opció intermèdia que, per culpa de la insistència del Govern Britànic, no es va incloure com a segona pregunta al referèndum i que, inicialment, havia estat el ‘pla B’ del Govern Escocès.Llegeix més »