Lectura de la tesi Estado social y Constitución: un estudio sobre la forma jurídica del Estado social y sus transformaciones a la luz de la integración europea – Clara Marquet

L’Estat social es troba darrerament a la primera pàgina de l’actualitat. La crisi econòmica ha situat el focus d’atenció pública en els efectes que se’n poden derivar per a les estructures tradicionals de benestar, aprofundint en un procés de debilitament que, malgrat es remunta ja a la dècada dels vuitanta, sembla haver transformat allò que constituïa una característica distintiva dels estats europeus —l’Estat social. No obstant això, des de la perspectiva jurídica, i més enllà de judicis i opinions generals, faltava un treball que analitzés detalladament l’abast i el contingut de les transformacions d’aquesta forma d’Estat. A aquest objectiu es dirigeix la tesi que vaig defensar el passat 27 de maig a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el títol “Estado social y Constitución: un estudio sobre la forma jurídica del Estado social y sus transformaciones a la luz de la integración europea”, elaborada sota la direcció de la Dra. Mercè Barceló i emmarcada en el Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB (Grup de Recerca i Estudis Federals i Autonòmics), amb la col·laboració de l’Institut d’Études Européenes de la Université Libre de Bruxelles, on vaig poder desenvolupar l’últim any de recerca.Read More »

La construcción de una administración pública catalana en materia religiosa – Juan José Guardia

El pasado lunes 22 de julio defendí mi tesis doctoral en la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona titulada El modelo catalán de laicidad: examen legislativo, político y doctrinal. Este trabajo de investigación ha sido codirigido por la prof. Francisca Pérez-Madrid y por el prof. José Esteve Pardo.

El presidente de tribunal fue el prof. Juan Fornés de la Rosa (Universidad de Navarra); como vocal participó el prof. Joaquín Mantecón Sancho (Universidad de Cantabria) y actuó como secretario el prof. Santiago Bueno Salinas (Universidad de Barcelona).

Esta tesis se enmarca dentro de los trabajos del Grup interuniversitari ‘Drets culturals i Diversitat’ (GIDD) de la Universitat de Barcelona de la que es investigadora principal la profesora Pérez-Madrid.

Catalunya ha sido pionera en España en materia de libertad religiosa. Es la primera, y de momento la única, comunidad autónoma que ha constituido un órgano administrativo especializado relacionado con este derecho fundamental: la Direcció General d’Afers Religiosos (2000) de la que depende el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa (2011) que tampoco tiene ejemplo análogo en ninguna otra administración autonómica.Read More »

Lectura de la tesi “Los derechos de información y de participación ciudadanas en materia de urbanismo” per Marta Llorens

El passat dia 19 d’abril em vaig doctorar a la Universitat de Girona amb la lectura de la meva tesi doctoral, dirigida pel Dr. Joan M. Trayter, titulada “Los derechos de información y de participación ciudadanas en materia de urbanismo”, amb un tribunal format pel Dr. José Esteve Pardo –que el presidia–, el Dr. Javier Junceda Moreno i el Dr. Manuel Rebollo Puig.

La meva tesi aborda l’estudi dels drets dels ciutadans des d’una perspectiva garantista, partint de la premissa que la transparència en l’actuació urbanística és una obligació que, sovint, no es duu a terme de la manera adequada. El meu propòsit era múltiple: en primer lloc, proporcionar un tractament monogràfic dels drets d’informació i participació en l’urbanisme, treball que no existia; en segon lloc, sistematitzar el règim jurídic d’aquests drets, fortament vinculats amb el principi de transparència; i, en tercer lloc, intentar aportar possibles solucions a les problemàtiques detectades, algunes de les quals m’agradaria resumir breument en aquest post.

Pel que fa al primer eix de la tesi, el dret d’accés a la informació urbanística, considero que la seva escassa regulació no és proporcional a la seva importància, especialment pel que fa a les garanties d’un dret que és fonamental per exercir, entre d’altres, el dret de participació.Read More »

Interdependencias institucionales y gobiernomultinivel: el caso de los municipios y la política educativa – Lluís Medir

El proppassat divendres 1 de febrer vaig defensar, a la Universitat de Barcelona, al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política, la tesi doctoral titulada: Interdependencias institucionales y gobierno multinivel: el caso de los municipios y la política educativa. Es tractava d’una tesi en règim de cotutela entre la UB i la Université de Toulouse 1 Capitole (França).

La meva tesi és la primera que s’ha llegit al Grup de Recerca en Estudis Locals (GREL), grup que s’adscriu a l’àrea de ciència política de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. El GREL està format per investigadors que desenvolupen les seves tasques professionals des de les universitats i des de diverses institucions públiques. El GREL ha estat reconegut com a Grup de Recerca Emergent amb finançament de la Generalitat de Catalunya, l’any 2009 (SGR 357), en l’àmbit de les ciències socials, específicament en el de la ciència política (www.ub.edu/grel) i acull actualment 11 investigadors de diferents universitats i centres de recerca, dirigits per Jordi Capo i coordinats per Jaume Magre. L’àmbit de recerca del GREL és l’estudi dels governs locals catalans, però la recerca que s’hi duu a terme té també una clara perspectiva comparada respecte del món local espanyol, europeu i internacional. El GREL articula la seva activitat en línies de treball concentrades en àrees d’estudi emergents, a partir d’una perspectiva interdisciplinària i amb una decidida voluntat d’aprofundir en la prospectiva social i institucional. En aquest sentit, la meva tesi analitza el canvi institucional que han patit els governs locals en matèria educativa, prenent com a exemple principal el cas català i contrastant-ne els resultats amb el cas francès i, en menor mesura, amb el cas nord-americà. És a dir, el treball busca explicar com s’ha produït el fet que els municipis, que tenen molt poques competències en matèria educativa, cada vegada prestin més serveis de caire educatiu: llars d’infants, oficines municipals d’escolarització, plans educatius d’entorn o escoles de música, per exemple.Read More »