Els estudis sobre corrupció política a Espanya —matèria que ha ocupat un lloc destacat tant als diaris com a la llista de preocupacions ciutadanes de la darrera dècada— compten des d’avui amb una adquisició rellevant. El llibre La corrupción política en la España contemporánea, sota la direcció de cinc especialistes en història contemporània i dret constitucional i amb la participació de quaranta-quatre autors, formula des d’una òptica multidisciplinària dades, respostes i plantejaments que previsiblement conduiran les investigacions sobre la qüestió en els propers anys i trigaran a veure’s superats.
L’obra surt a la llum com a conseqüència directa dels treballs i les discussions que van exposar-se al I Congrés Internacional d’Història de la Corrupció Política a l’Espanya Contemporània, que va celebrar-se a Barcelona els dies 14 i 15 de desembre de 2017 per iniciativa del Grup de Recerca i Estudis sobre Política, Institucions i Corrupció de la Universitat Autònoma de Barcelona (PICEC-UAB). Aquest centre d’estudis va iniciar-se amb les anàlisis de les biografies de parlamentaris catalans a l’Espanya isabelina i alfonsina i que, a partir de les corrupteles i les peticions de suplicatoris en què aquests diputats van veure’s implicats, ja fa anys que va reorientar els treballs cap a la investigació de la corrupció des d’un enfocament multidisciplinari que l’ha dut a associar-se amb el projecte europeu (CNRS) Politique et corruption: histoire et sociologie comparées à l’époque contemporaine.Llegeix més »
Els encontres (interaccions) entre policies i societat són crucials per avaluar les relacions entre la ciutadania i la policia, així com per conèixer i estructurar els nivells de confiança de la població en la policia. La majoria de les interaccions tendeixen a ser positives i, per tant, no solen constituir fets destacables o dignes de ser notícia. De fet, les intervencions en les quals el públic queda satisfet no solen ser motiu de debat. Els conflictes acostumen a aparèixer en els encontres en què es considera que l’actuació de la policia ha estat inadequada o, si més no, ha resultat qüestionada o poc apropiada.
La societat occidental viu cada cop més sota el domini de la tecnologia. Aquest fet provoca no tan sols un condicionament de les formes de vida sinó fins i tot una afectació als processos de decisió públics i privats, els quals poden arribar a ser autònoms respecte de l’ésser humà per mitjà de la intel·ligència artificial. El cas més extrem d’aquesta situació es dona quan la persona es pot convertir en una mena de robot més, en un element d’una constel·lació de màquines que podrien arribar a produir una autèntica tirania tecnològica, de conseqüències imprevisibles, socialment i política.
A les línies següents em proposo parlar dels “drets polítics dels menors” i en especial el de sufragi actiu o de vot. Com és conegut, els drets polítics o de participació política, entre els quals destaca el dret de vot, defineixen segons la terminologia clàssica un “estatus activae civitatis“, un vincle específic amb la comunitat política, la ciutadania, que tradicionalment s’ha associat a la nacionalitat i a la majoria d’edat.