Els objectius de la política europea en matèria de contractació pública, i en particular en l’àmbit de la contractació estratègica, són molt ambiciosos, ja que concerneixen una part molt important dels pressupostos dels estats membres. D’altra banda, les institucions europees no cessen en l’obstinació de reforçar els drets socials i mediambientals, entesos com a drets fonamentals que han de s’han preservar també en benefici de les generacions futures.
El treball i el medi ambient sembla que són els àmbits en els quals la Unió Europea (UE) ha decidit invertir. En ambdós casos, intervé constantment proposant mesures no només sancionadores, sinó també de gestió dels riscos que sovint pot comportar l’exercici de l’activitat empresarial.Llegeix més »
Font: “Banderes de la Unió Europea i LGTBI”, prompt. Microsoft Copilot, 15 de juliol de 2025
El 15 de juny de 2021 el Parlament hongarès va adoptar la Llei LXXIX de 2021 contra els delinqüents pedòfils i per a la protecció de menors, basada en la premissa que els “continguts LGBTI”, és a dir, la representació de la vida quotidiana de les persones LGBTI, busquen suposadament la “promoció” de la diversitat d’identitats i orientacions sexuals i afecten el “desenvolupament físic, mental o moral” dels menors. En conseqüència, la llei, encara vigent, imposa que totes les institucions que tenen cura de menors garanteixin que aquests no accedeixen a aquesta mena de continguts (classificats per a ser emesos entre les 22:00 h i les 05:00 h), que els continguts no apareguin en la publicitat i que no es difonguin en centres públics d’educació.
La Comissió Europea, de manera inusualment ràpida, va iniciar un procediment contra Hongria per incompliment el 15 de juliol de 2021 i, després del fracàs de la fase de diàleg amb el govern hongarès, va remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 19 de desembre de 2022. En el seu requeriment, va al·legar la infracció de diversos drets fonamentals protegits per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea: la dignitat humana, el respecte a la vida privada, la llibertat d’expressió i informació, i el dret a la no discriminació, així com de diversos instruments que regulen el mercat interior, especialment pel que fa a la prestació de serveis.
Al llarg del 2024 hem publicat un total de 42 apunts a l’RCDP blog, amb 38.225 visites i 25.543 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (84 % del total). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos, n’hi ha 3 que corresponen a anys anteriors, signats respectivament per Susana Eva Franco Escobar, Elisa Llop Cardenal i Esteban M. Greciet.
Si ens fixem només en els apunts publicats el 2024, els més llegits han estat els següents:
El dia 3 de juliol es va celebrar a la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un Espai de Reflexió organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort sobre el 75è aniversari dels convenis de Ginebra, i especialment del Quart Conveni de Ginebra sobre la protecció de persones civils en temps de guerra. Els ponents d’aquest acte van ser la Dra. Claudia Jiménez, professora titular de dret internacional públic de la UAB; la tinent coronel auditora Dra. Ana María Sánchez Díaz, i el Sr. Joan Dueñas, de la comunitat de Sant Egidi. A la introducció de l’acte, l’advocat i patró de la Fundació Dr. Xavier Puigdollers va adreçar unes primeres paraules sobre la importància del dret humanitari i, especialment, sobre el trauma que va causar en la consciència col·lectiva la batalla de Solferino de 1859, en què es van enfrontar les forces de l’imperi austríac i les forces franceses i piemonteses. La gran quantitat de ferits que no podien ser atesos i van quedar abandonats al camp de batalla va tenir com a conseqüència que Henry Dunant, present a la batalla, fundés la Creu Roja.
La identitat digital ha esdevingut un element essencial en la societat moderna, especialment en l’àmbit europeu, on la mobilitat i la interacció transfronterera són fonamentals. Amb l’objectiu de millorar la seguretat i la interoperabilitat dels serveis digitals, la Unió Europea ha actualitzat el Reglament (UE) 910/2014, de 23 de juliol, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior, conegut com a Reglament eIDAS, amb l’adopció del Reglament (UE) 2024/1183, d’11 d’abril de 2024, pel qual es modifica el Reglament (UE) 910/2014 pel que fa a l’establiment del marc europeu d’identitat digital, l’eIDAS 2, que introdueix novetats significatives en la gestió de la identitat digital. Per tant, en tot allò que no modifiqui l’eIDAS 2, continua vigent el reglament de 2014.
