La progressiva consolidació de la Unió Econòmica i Monetària al si de la Unió Europea – Andreu Olesti Rayo

L’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea (TUE), l’1 de novembre de 1993, va ser el punt de sortida del procés que, anys després, l’1 de gener de 1999, va portar a la Unió Econòmica i Monetària (UEM). Inicialment aquesta es va configurar com una unificació monetària, on els estats participants transferien l’exercici exclusiu de les competències en política monetària; en canvi, la unió econòmica era merament nominal i es cimentava sobre una feble coordinació de les polítiques econòmiques dels seus membres.

La gravetat de la crisi econòmica i financera ha obligat les institucions europees a adoptar un conjunt d’actuacions que han intensificat la coordinació de les polítiques econòmiques estatals. Les mesures s’han dirigit, en una primera instància, a evitar el col·lapse financer, que amenaçava d’esfondrar el funcionament econòmic de la Unió Europea (UE), i, en segon lloc, a dotar-se d’instruments i mecanismes preventius per reduir la possibilitat que, en un futur, es repeteixin aquestes crisis. Aquesta dualitat en les accions ha permès donar les primeres passes envers una unió bancària (UB) entre els països de l’eurozona.

En conseqüència, en els darrers anys, el canvi introduït en l’operativitat de la UEM ha estat destacable: la crisi en va posar al descobert les vulnerabilitats, els desequilibris i els problemes de funcionament. Ara bé, les solucions aportades han obeït a la necessitat de donar respostes ràpides als problemes que ocasionava la greu situació desencadenada. L’activitat desenvolupada en els últims anys, en moltes ocasions amb caràcter d’urgència, ha comportat l’adopció d’un complex entramat normatiu de diversa naturalesa, sobre qüestions similars, amb la pretensió d’assolir finalitats semblants. Aquesta circumstància ha donat lloc a la creació d’un conglomerat normatiu heterogeni i mancat de transparència.Read More »

Implicaciones constitucionales y geoestratégicas del Brexit. Su repercusión en España – Teresa Freixes y Santi Mondéjar

baixaExisten razones fundadas para considerar que el referéndum del 24 de junio no tiene suficiente base política ni jurídica para poder ser considerado como fundamento de la retirada del Reino Unido de la Unión Europea. El problema tiene que ser situado dentro de las coordenadas del art. 50 TUE que exige que el proceso de retirada de un estado miembro de la Unión se realice de conformidad con sus propios procesos constitucionales y que, una vez esto constatado, se emita la comunicación a las autoridades europeas, expresando esa voluntad de abandonar la Unión.Read More »

La sentència de 6 d’octubre del TJUE invalida la Decisió 200/520/CE sobre transferència de dades personals als EUA – Maria del Mar Pérez Velasco

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) a la sentència de 6 d’octubre ha invalidat la Decisió de la Comissió Europea 200/520/CE que considerava que els Estats Units garanteixen un nivell de protecció adequat de les dades personals i permetia la transferència d’informació pertanyent a ciutadans europeus.

La sentència estableix que les dades personals dels ciutadans europeus emmagatzemades per empreses americanes no tenen un nivell de protecció similar al que se’ls atorga a la UE per l’adhesió a la decisió de port segur i, per tant, les autoritats nacionals de protecció de dades poden suspendre’n l’aplicació si tenen sospites que les normes europees no es compleixen.Read More »

Identidad constitucional nacional e integración europea – Carina Alcoberro

El pasado 14 de enero defendí, en el Departamento de Derecho de la Universidad Pompeu Fabra, la tesis titulada “Identity and Diversity in EU Law: Contextualising Article 4.2 TEU” dirigida por Alejandro Saiz Arnaiz.

La tesis tiene como objetivo contextualizar la llamada cláusula de identidad constitucional nacional consagrada en el actual artículo 4.2 Tratado de la Unión Europea (TUE) y orientar en su lectura a sus intérpretes judiciales y políticos.Read More »

Europa sin estados. Unión política en el (des)orden global – Cesáreo Rodríguez-Aguilera

Moreno, Luís. Europa sin estados. Unión política en el (des)orden global, Madrid: Ediciones la Catarata 2014. ISBN: 978-84-8319-909-1

El profesor e investigador Luís Moreno, acreditado especialista en sociología y ciencia política, ha escrito un nuevo libro indispensable sobre la actual crisis europea. Obra estructurada en tres capítulos, uno teórico, el siguiente con trasfondo histórico y el último sobre algunos de los principales dilemas políticos que tiene que encarar hoy la Unión Europea (UE). Se trata de un trabajo analítico riguroso, basado en un muy amplio conjunto de fuentes científicas y que combina una sólida base teórica con la aportación de elementos empíricos clave.

La tan grave crisis económica generalizada en 2008 tiene además serias implicaciones políticas ya que ha acelerado la distancia entre la “clase política” y los ciudadanos (el fenómeno de la “desafección”), de ahí el auge de diversos populismos de protesta. Esto ocurre no sólo por la corrupción y los privilegios de la “casta”, sino porque el centroderecha y centroizquierda gobernantes en la UE resultan prácticamente indistinguibles en sus políticas económicas unidireccionales de cariz neoliberal.Read More »