Homenatge a Esther Mitjans

El dijous 11 de juny ha tingut lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona un acte d’homenatge a la Dra. Esther Mitjans Perelló, amb motiu de la seva jubilació com a professora titular de dret constitucional. Reproduïm les paraules pronunciades pel Dr. Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional a la UB en l’esmentat acte, glossant la seva figura i trajectòria.

«Sr. degà, Sr. Vicuña, professeur Benyeklhef,

Senyores i senyors,

Com el programa indica, estic aquí per fer la semblança de la trajectòria acadèmica de la Dra. Esther Mitjans. En assignar-me aquest paper, se’m dóna l’oportunitat de representar a molta gent. D’una banda, i de manera immediata, als qui formem part del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política, als presents i als que no han pogut venir. Però, com saps, Esther, moltes persones que administrativament no hi pertanyen voldrien parlar de tu en un dia com el d’avui. Et traslladen amb les meves paraules el seu afecte. Són les que treballen a la Facultat, o ho han fet, i molts estudiants que has tingut. Volen i volem parlar de tu, per deixar clar, amb un mínim de formalitat, allò que et devem. Hem sentit les paraules del degà, però em permetré insistir en alguna de les coses que ha apuntat.

En la vida acadèmica, i no descobreixo res de nou, es viuen tensions fortes. S’hi donen conflictes amb guanyadors i perdedors, i moments durs. Treballar junts té aquest cost inevitable, i en algun moment tots hem provocat controvèrsies. Però, un cop tot s’ha posat en perspectiva, cal agrair a persones com Esther Mitjans que hagin fet, amb el seu caràcter afable, que l’ambient de treball on ens movem sigui millor. I això no és poca cosa: hi donem el valor que té quan s’espatlla, com també agraïm les mostres d’afecte en moments difícils.Llegeix més »

Es pot aplicar l'article 150.2 CE per a convocar el referèndum a Catalunya?: visions de Xavier Arbós i José A. Montilla

Arran de l’aprovació recent per part del Parlament de Catalunya de la sol·licitud de delegació a la Generalitat de la competència per a l’autorització de la convocatòria d’un referèndum sobre l’estatut constitucional de Catalunya i la seva relació amb l’Estat, basant-se en l’art. 150.2 de la Constitució, dos constitucionalistes expressen llurs opinions jurídiques: José Antonio Montilla, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Granada, un dels màxims especialistes en el tema i autor de la monografia Leyes  orgánicas de de delegación y transferencia (ed. Tecnos 1998), i Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i que s’ha pronunciat públicament i recentment sobre la qüestió.

Resolució 479/X del Parlament de Catalunya, per la qual s’acorda de presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, BOPC 239 de 17 de gener de 2014

Els límits naturals i els artificials de l’article 150.2 CE – Xavier Arbós

La vía del artículo 150.2 para la convocatoria del referéndum sobre el futuro político de Cataluña – José Antonio Montilla

Els límits naturals i els artificials de l’article 150.2 CE – Xavier Arbós

La Revista catalana de dret públic em convida a donar la meva opinió sobre la possibilitat que per una llei de transferència o delegació, de les previstes a l’article 150.2 de la Constitució (CE), es pugui transferir o delegar, com demana la Resolució 479/X del Parlament de Catalunya «la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya». Sé que el meu punt de vista acompanya el d’un admirat col·lega i amic, que és un dels millors especialistes en la matèria que ens ocupa. Per aquesta raó, recomano al lector que en cap cas deixi de llegir la seva anàlisi. En la meva no hi trobarà rèpliques o matisos, perquè de manera conscient l’he escrita sense voler conèixer abans el seu criteri. Si ho he fet així és perquè m’ha semblat que era més adient que les coincidències o discrepàncies apareguessin cadascuna pel seu propi camí. L’itinerari del meu és el següent: començaré per plantejar els límits d’allò que pot ser transferit o delegat, d’acord amb el redactat de l’art. 150.2 CE, i em centraré en el cas concret de la petició del Parlament. Llegeix més »

La vía del artículo 150.2 para la convocatoria del referéndum sobre el futuro político de Cataluña – José Antonio Montilla

1 De las tres vías consideradas para la convocatoria de un referéndum sobre el futuro político de Cataluña, sin reforma constitucional, el Parlamento de Cataluña ha optado por la aprobación de una Resolución por la que se acuerda presentar en la Mesa del Congreso una propuesta de proposición de ley orgánica de transferencia y delegación del art. 150.2 CE para que el Estado atribuya a Cataluña la facultad competencial de autorización, convocatoria y celebración de un referéndum sobre el futuro político de Cataluña, en ejercicio del artículo 87.2 de la Constitución.

Desde una perspectiva política, es una opción interesante. Tres parlamentarios autonómicos podrán defender en las Cortes Generales esta iniciativa, trasladando, por tanto, al Congreso el debate sobre la celebración de dicho referéndum. Debe tenerse en cuenta, de cualquier modo, que una vez formulada la propuesta de iniciativa, queda sometida a la voluntad de los órganos estatales: el Parlamento catalán postula y las Cortes Generales deciden si delegan la concreta facultad de titularidad estatal que ha sido solicitada. Llegeix més »

Federalismo y estado federal. Legitimidad y legalidad – Xavier Arbós

Gregorio Cámara, respetado colega y amigo, nos presenta el trabajo que ha coordinado para la Fundación Alfonso Perales: una propuesta de reforma de la organización territorial bajo el título “Por una reforma federal del Estado autonómico.” En él, muchos profesores andaluces exponen las modificaciones necesarias para que el Estado de las autonomías entre en una nueva fase, inspirada por principios del federalismo. El documento circula ya, y su lectura es muy aconsejable. En estas líneas, sin embargo, no voy a centrarme estrictamente en ese trabajo. Partiendo del punto de vista que expresa Gregorio Cámara, que comparto en muchos extremos, voy a hacer algunos comentarios.Llegeix més »