Homenatge a Esther Mitjans

El dijous 11 de juny ha tingut lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona un acte d’homenatge a la Dra. Esther Mitjans Perelló, amb motiu de la seva jubilació com a professora titular de dret constitucional. Reproduïm les paraules pronunciades pel Dr. Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional a la UB en l’esmentat acte, glossant la seva figura i trajectòria.

«Sr. degà, Sr. Vicuña, professeur Benyeklhef,

Senyores i senyors,

Com el programa indica, estic aquí per fer la semblança de la trajectòria acadèmica de la Dra. Esther Mitjans. En assignar-me aquest paper, se’m dóna l’oportunitat de representar a molta gent. D’una banda, i de manera immediata, als qui formem part del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política, als presents i als que no han pogut venir. Però, com saps, Esther, moltes persones que administrativament no hi pertanyen voldrien parlar de tu en un dia com el d’avui. Et traslladen amb les meves paraules el seu afecte. Són les que treballen a la Facultat, o ho han fet, i molts estudiants que has tingut. Volen i volem parlar de tu, per deixar clar, amb un mínim de formalitat, allò que et devem. Hem sentit les paraules del degà, però em permetré insistir en alguna de les coses que ha apuntat.

En la vida acadèmica, i no descobreixo res de nou, es viuen tensions fortes. S’hi donen conflictes amb guanyadors i perdedors, i moments durs. Treballar junts té aquest cost inevitable, i en algun moment tots hem provocat controvèrsies. Però, un cop tot s’ha posat en perspectiva, cal agrair a persones com Esther Mitjans que hagin fet, amb el seu caràcter afable, que l’ambient de treball on ens movem sigui millor. I això no és poca cosa: hi donem el valor que té quan s’espatlla, com també agraïm les mostres d’afecte en moments difícils.

Per començar, he parlat de la persona, la companya, doncs. I ara, com pertoca, la trajectòria acadèmica de la Dra. Mitjans. Són més de quaranta anys de vida professional difícil de resumir en el temps que em correspon en aquest acte, de manera que en faré algunes pinzellades. N’hi ha una que serà molt breu, per coneguda de manera directa per la majoria de vostès: la docència. Com altres veterans d’aquesta sala, ella va començar en allò que es coneixia com a “dret polític”. Sóc testimoni de la seva participació en les sessions on discutíem els continguts del temari que després explicàvem als estudiants. Fins que les especialitzacions (dret constitucional – ciència política) van separar la matèria dels nostres ensenyaments i de la docència. La Dra. Mitjans va optar per l’àrea de dret constitucional, en una línia de treball centrada en qüestions de distribució territorial del poder i drets fonamentals.

Esther Mitjans, però, va fer alguna cosa més al servei de la Universitat. Es va comprometre en la tasca de millorar la marxa d’aquesta casa, i va ser vicedegana d’aquesta Facultat entre 1993 i 1999. Més endavant, va passar a altres responsabilitats al capdavant de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, i la docència va quedar aparcada. Allunyada de les aules, la Dra. Mitjans no va poder viure el període inoblidable de l’adaptació de l’organització de la docència que coneixem tots com a “Bolònia”. S’ho va perdre o, segons com es miri, s’ho va estalviar. Sigui com sigui, al reincorporar-se a l’ensenyament no recordo que es queixés per no haver participat en aquesta experiència. Li’n donava detalls, i semblava més aviat contenta de no haver-la passat. Cosa que estic segur que molts d’aquí comprenem a la perfecció.

A banda d’aquestes qüestions anecdòtiques, la trajectòria acadèmica de la Dra. Mitjans té aspectes que mostren una clara sintonia amb els temps que es viuen. Pensem en els moments inicials del sistema constitucional i autonòmic del nostre país, i en els treballs inicials d’Esther Mitjans: un recordatori del debat de l’Estatut de 1932 (“Crònica d’una incomprensió”) a les Corts de la República, o el capítol sobre la legitimitat dels poders de la Generalitat, en els primers comentaris de l’Estatut de 1979. No em resisteixo, Dra. Mitjans, a suggerir-li-ho: agafi un altre cop aquelles idees en perspectiva. D’incomprensions i problemes de legitimitat en trobarà força, i el seu ponderat punt de vista sobre els problemes hi serà molt útil.

Per a les persones que es dediquen al dret constitucional, l’interès pels problemes de la nostra disciplina es mostra de maneres diverses. La recerca es pot veure complementada per la participació en institucions on els coneixements que s’hi aporten milloren el servei que aquesta mena d’organismes proporcionen. Començo, no pot ser d’altra manera, per Canadà i els estudis canadencs.

Em sembla que cal fer una breu presentació d’aquesta matèria. Al nostre país tenen poca tradició allò que al món anglòfon es coneix com a “estudis d’àrea”, i a França són els estudis de “llengua i civilització” (sembla una redundància, però es diuen així). Encara que aquí hi ha, des de no fa gaire temps, instituts que són equivalents en els seus interessos als que acabo d’esmentar, no formen part de currículums predoctorals. La biografia acadèmica d’Esther Mitjans es vincula als estudis canadencs per dues vies: el Consell Internacional d’Estudis Canadencs i l’Associació Espanyola d’Estudis Canadencs.

El Consell Internacional d’Estudis Canadencs i les associacions que en formen part, com ara l’Associació Espanyola d’Estudis Canadencs, promouen els estudis sobre Canadà. Participar en un organisme com el Consell d’Estudis Canadencs comporta discutir i negociar en les dues llengües oficials de Canadà. I sovint les barreres lingüístiques no són les més complicades -es tracta de persones de països tan diversos com Corea del Sud o Suècia- si això sembla complicat, tinguem en compte que són universitaris, més difícil és encara conjuminar tota la gamma de disciplines que hi caben en les humanitats i les ciències socials. I la cirera al damunt del pastís està donada per la presència tutelar, que no decisòria, d’un representant del ministeri d’afers exterior canadencs. Aquest és l’entorn on s’han de promoure projectes que, amb Canadà com a referència, facin avançar estudis sobre multiculturalitat, medi ambient, sobre literatura i gènere, federalisme o llibertat religiosa. Poso alguns exemples, dels molts que trobaríem. En aquest entorn peculiar, no compta l’autoritat intel·lectual que algú porta de casa, en el camp de la seva especialització. Cal convèncer amb arguments i, prèviament, preparar amb mà esquerra el clima en què els arguments poden escoltar-se.

I, com a condició necessària, imprescindible, cal aterrar-hi respectant les diferències com només Canadà sap fer. Només Canadà i Esther Mitjans; en dono fe. Va ser presidenta de l’Associació Espanyola d’Estudis Canadencs, en els anys que van de 1998 a 2004, i va formar part de l’executiva del Consell Internacional d’Estudis Canadencs entre 2003 i 2005. Vaig tenir la sort de coincidir amb ella en aquests períodes i, per tant, parlo per experiència directa.

Algú pot pensar que posicions com la del Consell Internacional d’Estudis Canadencs, o fins i tot l’Associació Espanyola d’Estudis Canadencs, promouen la recerca de manera difusa, per omplir imaginativament les memòries anuals. Algunes coses es transformen en realitats físiques, visibles aquí mateix. Esther Mitjans va tenir un paper clau en l’obertura a la Universitat de Barcelona, i en la nostra Facultat, d’un Centre d’Estudis Canadencs. Va ser possible gràcies a una suma de generositats: en primer lloc, la del govern canadenc i de la UB (els professors Panero i Aparicio hi van tenir alguna cosa a veure). També la generositat d’Esther Mitjans, manifestada en les facilitats i contactes que va proporcionar a molts professors d’aquesta casa, i que els va permetre realitzar estades a universitats canadenques. També penso que ella va ser decisiva perquè una important entitat financera, “La Caixa”, obrís la porta a un programa de beques per a estades en universitats canadenques, obert a joves universitaris de tot Espanya. Avui Esther Mitjans presideix la Fundació Canadà, que manté, millor que altres països, el suport a uns estudis canadencs dels quals el mateix govern d’Ottawa sembla lamentablement voler retirar-se.

Aquesta actuació de promoció dels estudis canadencs va anar acompanyada d’activitat de recerca on hi veiem Canadà com a referent comparatiu: de la història recent del federalisme canadenc a la regulació concreta que d’algun dels seus drets ha tingut a partir de la Carta de 1982. I això dóna peu a una altra dimensió de la vida acadèmica de la Dra. Mitjans: el seu compromís amb els drets humans, que la porta a ser directora del Centre de Drets Humans i Dret Internacional Humanitari. Després, a proposta del Consell Interuniversitari de Catalunya, passa al Consell Assessor de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Finalment n’esdevé la directora el 2005 i continua amb aquesta tasca fins el 2012. L’impuls que dóna a aquesta institució de garantia d’un dels nostres drets fonamentals és innegable. Dues mostres: la participació a conferències internacionals de protecció de dades i el treball d’adaptació de la normativa pròpia de la institució per adaptar-la a l’Estatut de 2006.

Aquests anys a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades es caracteritzen, també, perquè publica sobre drets de privacitat i obre també una línia de recerca vinculada a la bioètica i als drets que s’hi refereixen. Allò relatiu a les dades mèdiques, històries clíniques, són referències indispensables en un camp que per als juristes d’aquí tot just comença a obrir-se. Fa poc em prenia la llibertat de plantejar-li que recuperés els escrits de finals dels setanta. Ara li demano que combini aquesta mirada al retrovisor amb els treballs que van per aquesta via, que decididament són de futur.

Dra. Mitjans, Esther, tot això i molt més que em deixo, calia dir-ho. Per tu, per descomptat, però també per nosaltres. No podem deixar que passin desapercebuts els mèrits dels companys que surten dels POA. Els més joves, els que acaben d’entrar-hi, han de poder veure com en són d’importants les qualitats que avui li reconeixem a Esther Mitjans. No tant per l’expectativa de rebre el mateix homenatge, que també, com perquè aquestes qualitats són indispensables no només ara i per a tots, sinó sempre. Almenys per molts anys.

Això, Dra. Mitjans: per molts anys! Per molts anys de comptar amb tu.

Moltes gràcies!»

Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s