Una contractació pública més transparent – Mercè Corretja i Torrens

transpg2El desembre passat l’Oficina Antifrau de Catalunya ha fet públic el Baròmetre 2016 sobre la corrupció a Catalunya. Les dades mostren una lleugera millora en la percepció ciutadana respecte del nivell de corrupció de les administracions públiques catalanes; així, per exemple, el 82,6% de les persones enquestades consideren que la corrupció és un problema molt o bastant greu, enfront del 88,9 % que opinaven el mateix el 2014. També s’ha millorat en transparència (un 58,5% responen que les administracions catalanes són poc o gens transparents, percentatge que l’any 2014 era d’un 65,5%).

No obstant això, quan es pregunta a la ciutadania sobre l’àmbit on considera que està més estesa la corrupció, el primer lloc l’ocupa la contractació pública: un 71,5% de les persones enquestades ho creuen així (l’any 2014 aquest percentatge era del 78,5%). Aquesta opinió, a més, es troba avalada pels fets, ja que la Unió Europea ha posat en relleu la baixa taxa d’anuncis de contractació publicats i l’alt percentatge d’ús de procediments sense publicitat del Regne d’Espanya en comparació amb altres estats membres (tal com posa en relleu la Decisió del Consell de 2 d’agost de 2016). Segons dades de la Comissió Europea el percentatge de procediments contractuals amb una sola oferta supera el 20% (2015) i més d’un 10% dels procediments no tenen publicitat (2015).[1] És evident, doncs, la necessitat d’actuar a fons no només per millorar la percepció ciutadana sinó per eliminar de debò les males pràctiques, el frau i la corrupció en l’àmbit de la contractació pública.

Amb aquest objectiu, l’any 2016 s’ha aprovat el Decret-llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública, que ha permès avançar l’aplicació a Catalunya de les noves directives europees de contractació. Entre les mesures adoptades la principal és l’eliminació dels procediments negociats sense publicitat, el foment dels procediments oberts i amb publicitat de durada més reduïda o el nou concepte de concessió, que comporta la transferència del risc operacional al concessionari i impedeix, per tant, que les administracions públiques l’hagin d’indemnitzar en cas que no obtingui els beneficis previstos. Aquestes mesures es complementen amb d’altres que promouen la concurrència i afavoreixen la participació de la petita i mitjana empresa en la contractació pública, com la divisió en lots dels contractes o l’eliminació de càrregues burocràtiques, i el foment d’una contractació pública més sostenible (amb la possibilitat d’incorporar el cost del cicle de vida a les ofertes). Cal tenir en compte, a més, que els poders adjudicadors que no siguin administració pública també han d’adaptar llurs instruccions a l’esmentat Decret-llei 3/2016.[2] 

En la mateixa línia, l’article 134 del projecte de llei de mesures fiscals i financeres que es tramita al Parlament ha inclòs també un paquet de mesures per fomentar la transparència, la lliure concurrència i la responsabilitat social en la contractació pública. Com a mesures més significatives, podem destacar l’augment de la publicitat i el control de la contractació menor i dels procediments que limiten la concurrència, la incorporació d’una clàusula ètica o d’una declaració responsable que eviti la contractació amb empreses i entitats que incorrin en operacions fiscals fraudulentes en paradisos fiscals segons la Unió Europea, o el foment de la contractació pública amb responsabilitat corporativa.

En compliment de la Llei catalana de transparència que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2015, enguany per primera vegada s’ha donat publicitat detallada sobre tota la contractació menor de l’administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, amb una relació completa de tots els contractes, els adjudicataris i els imports, i en el web de la Direcció General de Contractació Pública es poden trobar i descarregar tots els informes de seguiment i avaluació de la contractació pública i les dades corresponents amb format reutilitzable. Aquest any s’hi ha afegit nous informes, com el de l’avaluació final del contracte, que permet obtenir una puntuació global de 10, en què destaquen el 7,4 de mitjana que obté l’adequació del contracte i el  7,3 de mitjana de l’avaluació del contractista.[3]

Altres dades d’interès són, per exemple, que l’administració de la Generalitat i el seu sector públic han adjudicat l’any 2015 un 40,7% dels contractes mitjançant procediment obert enfront del 41,6% per procediment negociat, però que l’import total contractat per procediment obert (58%) és més del doble de l’import contractat per procediment negociat (26,8%).[4] Si es té en compte que els contractes derivats d’acord marc representen un 11% (en els quals hi ha hagut concurrència en la primera fase) el nombre de contractes s’incrementa fins al 51,4% i l’import assoleix el 69%. També podem saber que un 26% dels contractes de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic de l’any 2015 contenen clàusules socials, si bé en els contractes amb el tercer sector social aquest percentatge creix fins al 60%. I, en relació amb els adjudicataris, s’observa que l’any 2015 la contractació de la Generalitat i del seu sector públic amb la petita i mitjana empresa assoleix un 70% del nombre total de contractes realitzats, per un import d’un 46,9% del total.

Des d’una altra perspectiva, la millora en la transparència i en la publicitat també va molt lligada a la implementació de l’e-contractació que, a més a més, també suposa un estalvi de diners. El Gestor electrònic d’expedients de contractació de l’administració de la Generalitat és una eina que permet seguir la traçabilitat de tot el procediment, i que nodreix el Registre Públic de Contractes de la Generalitat de Catalunya. Les principals entitats contractadores del sector públic de la Generalitat també tenen els seus propis sistemes electrònics, igual com les principals entitats locals (ajuntaments i diputacions). Actualment, s’està implementat un sistema corporatiu (TEEC) a les entitats que tenen un baix volum de contractació. Aquest mateix sistema també pot ser útil per als petits ajuntaments i altres entitats que encara no disposen de sistemes propis.

Per al 2017 hem de seguir endavant amb nous projectes com l’impuls de la política de compres obertes, més informació estadística i de seguiment i també amb més formació en la prevenció del risc i de la corrupció en la contractació pública. Només així podrem millorar any rere any, eliminar totalment les males pràctiques i la corrupció i recuperar la confiança dels ciutadans.

Mercè Corretja i Torrens
Directora general de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya

 

[1] Veure: http://ec.europa.eu/internal_market/scoreboard/.

[2] L’acord del Consell de Ministres de 16.12.2016 (BOE 21.12.2016) estableix aquesta mesura per al sector públic de l’Administració General de l’Estat.

[3] http://exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/contractacio-publica/direccio-general-de-contractacio-publica-/seguiment-i-avaluacio-dels-contractes/

[4] Aquestes dades exclouen l’adjudicació del contracte de transport sanitari, tot i que es va dur a terme per procediment obert, però que, pel seu volum, no permet establir comparatives amb anys anteriors. En cas d’incloure aquest contracte, l’import adjudicat per procediment obert s’eleva al 72,4%.

One thought on “Una contractació pública més transparent – Mercè Corretja i Torrens

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s