La contractació pública constitueix avui dia una qüestió de renovat interès després dels recents canvis operats en la seva regulació i pel seu notable impacte en les finances públiques en un context d’estretors pressupostàries. Però també perquè es tracta d’un dels àmbits privilegiats d’anàlisi de la probitat dels poders públics i de la lluita contra la corrupció. En efecte, poc després de l’adopció de la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, l’informe especial del Tribunal de Comptes Europeu (TCUE), de 24 de novembre de 2015, no només va constatar que les normes de contractació havien estat fins llavors una font permanent d’errors sinó que, entre les seves recomanacions, va introduir l’exigència de majors esforços per garantir la transparència i la integritat del sistema, revertint, per exemple, atàviques inèrcies com la modificació sobrevinguda de contractes per pura conveniència, posant en valor el principi d’integritat i bon govern, reconegut per la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció com a part integrant del «dret a una bona administració» previst en l’art. 41 de la Carta dels drets fonamentals de la UE. De la seva banda, la Recomanació de Decisió del Consell de la UE, de 27 de juliol de 2016, va advertir que la «manca de mecanismes de control a priori i a posteriori suficients obstaculitza l’aplicació correcta i uniforme de la legislació en matèria de contractació pública».Llegeix més »
Etiqueta: contractació
La nueva ley de contratos del sector público: síntesis de novedades – Dolors Canals Ametller
El pasado jueves 9 de noviembre, con más de una semana de espera desde su aprobación por el Congreso de los Diputados, el Boletín Oficial del Estado publicó la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, por la que se transponen al ordenamiento jurídico español las Directivas del Parlamento Europeo y del Consejo 2014/23/UE y 2014/24/UE, de 26 de febrero de 2014. Este es el largo título del reciente texto legal al que los operadores jurídicos nos seguiremos refiriendo como “Ley de Contratos del Sector Público”, por costumbre primero y luego porque, en una parte importante, es continuista con el Texto Refundido de 2011. Nótese que la nueva Ley no afecta la Ley 31/2007, de 30 de octubre, sobre procedimientos de contratación en los sectores del agua, la energía, los transportes y los servicios postales, más allá de lo que sea contrario a sus preceptos.
Y, no solo es extenso el título; la norma, también. Consta de 347 artículos, 53 disposiciones adicionales y 16 disposiciones finales (294 páginas de publicación oficial, incluidos el índice y seis anexos). En repetidos casos, posee un contenido más propio de un reglamento que de una norma legal, hecho que podría dificultar su aplicación por los poderes adjudicadores y los operadores económicos. A corto o largo plazo, podría retrasar también las modificaciones que fueran necesarias.Llegeix més »
La supervisión del cumplimiento y aplicación de la normativa europea de contratos públicos – Dolors Canals Ametller
La normativa de contratación pública es un sector del ordenamiento jurídico cuyo cumplimiento no está exento de dificultades en la práctica diaria de poderes adjudicadores y operadores económicos. Las tareas de interpretación normativa, asesoramiento y recomendación que realizan las Juntas Consultivas de Contratación Administrativa del Estado y de las Comunidades Autónomas son una muestra clara de las dudas que surgen con la aplicación efectiva de la legislación de contratos públicos. La existencia de una vía administrativa específica de resolución de conflictos ante órganos especializados (los Tribunales administrativos de contratación pública o de recursos contractuales) es también un indicativo de que nos situamos ante un cuerpo normativo complejo cuya aplicación correcta requiere de un sistema propio de garantías que, en última instancia, evite la corrupción y sus desastrosos efectos en las economías nacionales.
La mejora de la aplicación de la normativa europea para evitar posibles incumplimientos, inobservancias y malas prácticas es una de las apuestas firmes de la denominada cuarta generación de las Directivas de contratos públicos. La Directiva 2014/24/UE, del Parlamento Europeo y del Consejo de 26 de febrero de 2014, sobre contratación pública, insiste en que para ello es fundamental obtener una visión de conjunto de los problemas estructurales en las políticas de contratación pública de los Estados miembros, visión que ha de permitir hacerles frente de una forma selectiva y posibilitar un debate informado sobre cómo mejorar las normas y la práctica de la contratación (considerando 121).Llegeix més »
Vers una contractació oberta – Agustí Cerrillo i Martínez
Els portals de transparència, les dades obertes sobre els contractes i la seva reutilització, les plataformes de serveis per als licitadors, la mineria de dades contractuals, les alertes sobre irregularitats o conflictes d’interessos, els fòrums i les taules de participació en les polítiques de contractació, els pactes d’integritat o el monitoratge cívic dels contractes són algunes manifestacions del govern obert en la contractació pública.
El govern obert persegueix que la ciutadania pugui conèixer l’activitat i el funcionament de les administracions públiques i aquestes puguin escoltar les preferències de la ciutadania i comptar amb la seva participació en la presa de decisions i la seva col·laboració en la implementació de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis públics. El govern obert s’estén gràcies a l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació i es basa en la innovació com a valor que promou la millora contínua de l‘activitat de les administracions públiques amb la col·laboració de la ciutadania.
El govern obert té una manifestació específica en la contractació pública en el que es coneix com a contractació oberta. La contractació oberta constitueix una de les principals manifestacions del govern obert a través de la qual es persegueix impulsar principis i valors com ara la transparència, la participació i la innovació en la contractació pública amb l’objectiu de millorar la rendició de comptes, l’eficàcia i eficiència i, en darrera instància, la confiança de la ciutadania en les institucions públiques enfortint la integritat pública i prevenint l’aparició de conflictes d’interessos i casos de corrupció.Llegeix més »
Llum verda del Parlament a la tramitació de la Llei de contractes de Catalunya – Mercè Corretja Torrens
El passat 22 de febrer el Parlament de Catalunya va donar llum verda a la tramitació de la primera llei de contractes de Catalunya basada directament en el dret europeu. L’entrada en vigor de les noves directives europees de contractació el 19 d’abril de 2016 ha significat un canvi de paradigma en les polítiques de contractació pública en la mesura que permeten desenvolupar models estratègics de contractació pública que no estiguin basats únicament en el preu sinó que també incorporin finalitats d’interès públic com la sostenibilitat, el foment de la responsabilitat social, la innovació o el suport a la petita i mitjana empresa. Un altre dels canvis significatius que incorporen les noves directives és la nova figura de la concessió administrativa basada en la transferència de l’anomenat risc operacional al contractista, és a dir, que el concessionari d’una obra o d’un servei públic l’haurà d’explotar al seu risc i ventura sense que l’Administració pública assumeixi obligacions de responsabilitat patrimonial o d’indemnitzacions en cas que no s’obtinguin els beneficis previstos.Llegeix més »