Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán
Catedrático acreditado de Derecho Financiero y Tributario en la Universidad de Barcelona

Font: Transparency International EU Office – Flickr. Llicència (CC BY-NC-ND 2.0)

La Sentencia resuelve la demanda presentada por la Comisión contra España por vulneración del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea (TFUE) y del Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo (EEE) estimándola al considerar que la regulación del modelo 720 constituye una restricción a la libre circulación de capitales contraria al artículo 63.1 del TFUE y al artículo 40 del Acuerdo EEE.

La introducción de la obligación de declaración de los bienes y derechos en el extranjero (modelo 720) mediante la Ley 7/2012, de 29 de octubre, se acompañó de la previsión de unas consecuencias jurídicas muy severas en caso de incumplimiento de esta obligación de carácter formal. Así, se incluyó una norma aplicable en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y en el Impuesto sobre Sociedades por la cual la no presentación o la presentación tardía de la declaración generaba la imputación en la base liquidable general del valor de los bienes y derechos no declarados en el último período impositivo no prescrito con imposibilidad de acreditar la prescripción de la obligación tributaria del período impositivo en el que efectivamente se habían percibido las rentas capitalizadas en bienes y derechos en el extranjero. La cuota resultante de la regularización mediante la ficción jurídica anterior acarreaba la imposición de una sanción muy grave del 150% de la cantidad dejada de ingresar. Finalmente, se habían previsto sanciones muy elevadas en caso de falta de correcto cumplimiento de la obligación formal de presentación del modelo 720.Llegeix més »

La modificació de l’impost sobre les estades en establiments turístics per la Llei 5/2020, del 29 d’abril. Comentari a la STC 125/2021, de 3 de juny de 2021 – Natàlia Caba
Directora General de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya

Font: Ports de la Generalitat

I. L’impost sobre les estades en establiments turístics

De forma molt resumida, l’impost sobre les estades en establiments turístics (en endavant, IEET)[i] grava el gaudi del servei d’allotjament de les persones físiques en els establiments turístics que s’hi determinen; entre d’altres, les embarcacions de creuer turístic. El contribuent és la persona física que realitza l’estada. L’establiment actua com a substitut del contribuent a qui li correspon complir amb l’obligació principal de declarar i ingressar l’impost, que prèviament ha repercutit en la factura al contribuent.

Doncs bé, l’article 5 de la Llei 5/2020, del 29 d’abril, va modificar la regulació de l’IEET en els punts següents: ha ampliat el fet imposable de les estades en embarcacions de creuer turístic a les fondejades en els ports de Catalunya (fins aleshores, només estaven subjectes a les amarrades en el port); ha incrementat les tarifes; ha aprovat i regulat la possibilitat que l’Ajuntament de Barcelona estableixi un recàrrec; i ha modificat altres articles de la Llei 5/2020 per incloure-hi determinades puntualitzacions quant al règim del recàrrec esmentat (en relació amb l’afectació d’ingressos, amb la reserva anticipada de l’estada i amb la facturació de l’impost).[ii]

Llegeix més »

Avançament de continguts del número 63 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els fons europeus NextGenerationEU

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 63 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb tretze articles acadèmics, sis dels quals formen part d’una secció monogràfica que duu per títol “Els fons europeus NextGenerationEU: reptes per a les administracions públiques”. Hi trobem contribucions a càrrec de professors i catedràtics universitaris especialistes en dret internacional, dret públic, dret administratiu, dret constitucional o ciències polítiques i de l’Administració. Recuperant les paraules del director de l’RCDP i catedràtic de Dret Constitucional a la UB, Enoch Albertí, a la introducció del número: “amb la voluntat de contribuir a l’esforç d’anàlisi acadèmica que s’està fent a tot Europa, la Revista publica en aquest número una secció monogràfica dedicada als reptes que suposen els fons NextGenerationEU (NGEU) per a les administracions internes: l’estatal, la de la Generalitat de Catalunya i les locals”. “La pandèmia –afegeix– i les seves conseqüències econòmiques i socials no només han representat un desafiament per a la UE, sinó, òbviament, també i en primer lloc per als estats i els poders públics interns. Aquests, però, tenen ara un marc comú que els serveix d’orientació en la sortida de la crisi i en la recuperació, imposat pels poderosos incentius que representen les ajudes de la UE”.Llegeix més »

Els processos de debat, esmena i aprovació dels pressupostos en els parlaments de les comunitats autònomes – Jordi Baños Rovira
Responsable de polítiques pressupostàries de la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i professor i col·laborador de recerca a la Universitat de Barcelona/IEB

Votacions durant el debat per a l’aprovació de la Llei de pressupostos de la Generalitat 2020, el 24 d’abril de 2020 / Parlament de Catalunya (Job Vermeulen)

Els pressupostos públics són l’instrument principal amb què compta el sector públic per tal d’ordenar tant la seva política econòmica fiscal com per donar suport financer a la implementació de les seves diferents polítiques sectorials. Tanmateix, arran d’aquest caràcter estructurador de les polítiques econòmiques i sectorials que pretén dur a terme un Govern, esdevé necessari que s’hi duguin a terme els processos corresponents de transparència i rendició de comptes, així com que estigui sota l’escrutini, debat i aprovació per part del poder legislatiu, en exercir aquest la representació de la ciutadania.

En relació amb això, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE, 2019) ressalta que els parlaments tenen un paper fonamental a l’autoritzar les decisions pressupostàries i mantenir els governs responsables de les seves accions i que cal que els governs facilitin un debat inclusiu, participatiu i realista en relació amb les decisions pressupostàries, amb l’objectiu d’oferir oportunitats al Parlament i a les seves comissions per participar en el procés pressupostari en totes les etapes clau del cicle pressupostari, tant ex ante com ex post.Llegeix més »

La STC 65/2020, de 18 de juny, sobre el Codi tributari de Catalunya (II). L’ordenació del sistema tributari català en forma de Codi és constitucional – Montse Peretó García
Directora general de Planificació i Estudis Fiscals de la Generalitat de Catalunya

La primera fita de la codificació del dret tributari català va ser l’aprovació de la Llei 17/2017, d’1 d’agost, reguladora del Codi Tributari de Catalunya (en endavant, CTC), que recollia una refosa de la normativa catalana en matèria de procediments tributaris i estructura organitzativa, i reproduïa determinats preceptes de la Llei general tributària (LGT), per tal de fer més comprensible la regulació introduïda al CTC. L’objecte d’aquesta llei fou el d’ordenar d’una manera sistemàtica el conjunt de les normes que integren el dret tributari de Catalunya, per tal de garantir la seguretat jurídica i la coherència normativa que indefectiblement requereix la matèria tributària.Llegeix més »