La Sentencia resuelve la demanda presentada por la Comisión contra España por vulneración del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea (TFUE) y del Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo (EEE) estimándola al considerar que la regulación del modelo 720 constituye una restricción a la libre circulación de capitales contraria al artículo 63.1 del TFUE y al artículo 40 del Acuerdo EEE.
La introducción de la obligación de declaración de los bienes y derechos en el extranjero (modelo 720) mediante la Ley 7/2012, de 29 de octubre, se acompañó de la previsión de unas consecuencias jurídicas muy severas en caso de incumplimiento de esta obligación de carácter formal. Así, se incluyó una norma aplicable en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y en el Impuesto sobre Sociedades por la cual la no presentación o la presentación tardía de la declaración generaba la imputación en la base liquidable general del valor de los bienes y derechos no declarados en el último período impositivo no prescrito con imposibilidad de acreditar la prescripción de la obligación tributaria del período impositivo en el que efectivamente se habían percibido las rentas capitalizadas en bienes y derechos en el extranjero. La cuota resultante de la regularización mediante la ficción jurídica anterior acarreaba la imposición de una sanción muy grave del 150% de la cantidad dejada de ingresar. Finalmente, se habían previsto sanciones muy elevadas en caso de falta de correcto cumplimiento de la obligación formal de presentación del modelo 720.Llegeix més »
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 63 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb tretze articles acadèmics, sis dels quals formen part d’una secció monogràfica que duu per títol “Els fons europeus NextGenerationEU: reptes per a les administracions públiques”. Hi trobem contribucions a càrrec de professors i catedràtics universitaris especialistes en dret internacional, dret públic, dret administratiu, dret constitucional o ciències polítiques i de l’Administració. Recuperant les paraules del director de l’RCDP i catedràtic de Dret Constitucional a la UB, Enoch Albertí, a la introducció del número: “amb la voluntat de contribuir a l’esforç d’anàlisi acadèmica que s’està fent a tot Europa, la Revista publica en aquest número una secció monogràfica dedicada als reptes que suposen els fons NextGenerationEU (NGEU) per a les administracions internes: l’estatal, la de la Generalitat de Catalunya i les locals”. “La pandèmia –afegeix– i les seves conseqüències econòmiques i socials no només han representat un desafiament per a la UE, sinó, òbviament, també i en primer lloc per als estats i els poders públics interns. Aquests, però, tenen ara un marc comú que els serveix d’orientació en la sortida de la crisi i en la recuperació, imposat pels poderosos incentius que representen les ajudes de la UE”.
La primera fita de la codificació del dret tributari català va ser l’aprovació de la Llei 17/2017, d’1 d’agost, reguladora del Codi Tributari de Catalunya (en endavant, CTC), que recollia una refosa de la normativa catalana en matèria de procediments tributaris i estructura organitzativa, i reproduïa determinats preceptes de la Llei general tributària (LGT), per tal de fer més comprensible la regulació introduïda al CTC. L’objecte d’aquesta llei fou el d’ordenar d’una manera sistemàtica el conjunt de les normes que integren el dret tributari de Catalunya, per tal de garantir la seguretat jurídica i la coherència normativa que indefectiblement requereix la matèria tributària.