Categoria: General

Ressenya de la IX Jornada sobre Cultura de Seguretat i Defensa i els Valors Cívics – Guillem Pursals Jaime
 Doctorand en Dret (UAB)

EAPCDeixa un comentari
Font: Pexels

La IX Jornada sobre Cultura de Seguretat i Defensa i els Valors Cívics es va dedicar a “Geopolítica, consciencia ciutadana i sistema de seguretat nacional” i va ser coordinada i dirigida pel Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. La conferència inaugural va anar a càrrec del coronel José Luis Calvo Albero, diplomat en Estat Major destinat a la Secretaria General de Política de Defensa. La seva ponència va tractar de la situació que ha provocat la invasió russa d’Ucraïna, amb el desenvolupament dels efectes geopolítics que té sobre Europa. La conferència va desenvolupar la idea d’aquesta invasió com una fallida del sistema de seguretat europea. Va tractar també de si hi ha un xoc d’estratègies entre l’OTAN i la defensa comunitària europea, quin ha estat l’impacte global de la guerra, el dilema que planteja tenir o no armes nuclears i els tipus de crisis que s’han generat a conseqüència de l’atac rus.Llegeix més »

L’ús de les llengües oficials al Congrés: a propòsit dels fets del 19 de setembre de 2023 – Alfredo Ramírez Nárdiz
 Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Font: Wikipèdia

El setembre de 2023 els grups parlamentaris Socialista, Plurinacional SUMAR, Republicà, Euskal Herria Bildu, Basc (EAJ-PNB) i Mixt van presentar una proposició de modificació del Reglament del Congrés sobre l’ús de les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, que va ser presa en consideració pel Ple del Congrés el dimarts 19 de setembre, tramitada en lectura única i aprovada per una majoria de 180 vots a favor (i 170 en contra) el dijous 21 de setembre de 2023 (Congrés dels Diputats, 2023a).

El 19 de setembre va tenir lloc la presa en consideració amb un resultat de 176 vots a favor, 169 en contra i 2 abstencions en una tibant sessió parlamentària en la qual el Grup Parlamentari Vox es va absentar en diverses ocasions de l’hemicicle com a forma de protesta pel que, coincidint amb el Grup Parlamentari Popular, va considerar un incompliment de la normativa existent, en permetre la presidència del Congrés que alguns portaveus parlamentaris es dirigissin a la Cambra en llengües oficials diferents del castellà abans que s’aprovés la modificació del Reglament del Congrés, l’objecte del qual era precisament incloure en el Reglament el dret a expressar-se en aquestes llengües. Les portaveus de tots dos grups citats van exigir que, mentre no s’aprovés la modificació del Reglament, es complís el que elles consideraven com regulat per aquest i, per això, s’exigís l’ús del castellà per dirigir-se al Congrés.Llegeix més »

El Decret llei 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s’estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya – Pere Saló i Manera
 Professor associat de dret administratiu a la Universitat de Girona i tècnic d’Administració General de l’Administració local

EAPCDeixa un comentari
Font: Wikipedia.

El dret d’aigües català és un patrimoni històric de llarg recorregut i arrelament al país que amb un sentit de pregona continuïtat ha donat resposta a les expectatives de la societat al voltant de temes ineludibles, com ara obrir pous, repartir l’aigua de reg, rentar, abeurar ramats, utilitzar conduccions d’aigua i netejar les séquies, entre tantes altres.

La regulació de les situacions de sequera és un nouvingut a l’ordenament jurídic que ha anat guanyant protagonisme en paral·lel a l’alarma creada per aquesta situació climàtica. L’entorn de legalitat ha avançat notablement d’ençà les inconcretes atribucions atorgades al Govern de l’Estat per l’article 56 de la llei d’aigües de 1985 que el facultaven per adoptar, mitjançant un decret, “les mesures que siguin necessàries”.Llegeix més »

El llibre de Lolo Garcia: recensió de Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872-1966) – Isidre Llucià i Sabarich
 Doctor en Dret i vicepresident del Col·lectiu Maspons i Anglasell

EAPCDeixa un comentari

El doctor en Periodisme Lolo Garcia (José Manuel Garcia Izquierdo), que va fer la seva tesi doctoral sobre la biografia de Francesc Maspons i Anglasell –Francesc Maspons i Anglasell: polític, jurista, periodista (1872-1966)– va publicar l’any passat el llibre Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872-1966), editat per l’editorial Cossetània. Els tributaris del dret públic català i, en concret, de Francesc Maspons i Anglasell, de la seva figura i la seva obra estem d’enhorabona amb aquest nou llibre sobre l’insigne personatge. Com reiteradament manifestem, si aquest fos un país normal hi hauria una galeria de patricis il·lustres de la nació i, sense cap mena de dubte, el Dr. Francesc Maspons i Anglasell hi ocuparia un lloc destacat, tractant-se, com es tracta, d’una figura d’una dimensió extraordinària sense la qual seria difícil entendre d’on venim jurídicament, i imprescindible per saber on volem anar.

Llegeix més »

A debate competencial las medidas para el impulso de la transición energética y el consumo de cercanía en Aragón – Julio Tejedor Bielsa
 Catedrático de Derecho Administrativo. Abogado

EAPCDeixa un comentari
Font: pixabay. Autoria: geralt

Hasta una discutida reforma de la legislación estatal de 1990, prácticamente en todas las comunidades autónomas se aplicaba la misma normativa urbanística. El debate acerca de la reforma, en aquel entonces, alumbró la diversidad, relativa, que hoy rige el urbanismo en cada territorio. Esa diversidad movió al Estado, sin embargo, a reconstruir su competencia en la materia sobre competencias diversas, básicas en su mayoría, que vienen condicionando aspectos muy relevantes en esta materia. En el ámbito energético el Estado cuenta, como es bien sabido, con competencias básicas, pero no exclusivas. También las comunidades autónomas tienen competencias en esta materia. Sin embargo, en la práctica totalidad de ellas rige la normativa estatal, de directa aplicación o supletoria. Sin embargo, algunas comunidades han empezado a legislar, como han hecho Cataluña o, como aquí se expone, Aragón. Y lo han hecho movidas no tanto por un debate provocado por la normativa estatal, sino por la ausencia de reformas efectivas, incluso incumpliendo directivas vencidas, por parte del legislador estatal.

Llegeix més »