El certificat COVID digital va introduir un nou model d’identitat digital en què en lloc de compartir dades es comparteixen proves de la seva existència. Aquesta és la principal tesi que vam exposar a l’article “Reflexions sobre el projecte d’identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la Self-Sovereign Identity” (Revista Catalana de Dret Públic, núm. 65, desembre 2022) arran de la proposta de Reglament eIDAS 2.0 amb la creació de la cartera d’identitat digital europea.
Amb el certificat COVID cada persona es trobava en possessió de les seves dades de salut en relació amb la pandèmia, en un format interoperable i estandarditzat en la triple dimensió tècnica, organitzativa i de continguts. La seva validesa es podia comprovar sense la participació de cada autoritat sanitària i no quedava traça de les vegades que s’havia usat ni per a què. Eliminàvem dos dels principals riscos dels sistemes de delegació de l’autenticació: exposar els proveïdors d’identitat centralitzats com a vectors primaris d’atac i l’eventual vigilància del comportament dels usuaris per part d’aquests proveïdors en tenir accés a les metadades emprades per a l’autenticació (Alamillo Domingo, 2019, p. 5). En altres paraules, riscos de ciberseguretat i de privacitat presents en sistemes com el node d’interoperabilitat eIDAS, per a l’accés a serveis públics, i la infraestructura de clau pública vigent per a les transaccions en línia basades en certificats X.509 (Fedrecheski et al., 2020).Llegeix més »
Per aquest Sant Jordi 2023 des del blog de l’RCDP us fem una proposta de 15 publicacions destacades i novetats editorials que giren a l’entorn de temes tractats a la Revista Catalana de Dret Públic. Algunes són consultables a la 
El Tribunal Europeo de Derechos Humanos (en adelante, “TEDH” o “el Tribunal”) se ha pronunciado ya en reiteradas ocasiones acerca de la cuestión de la alimentación forzosa a los presos en huelga de hambre. Se trata de una situación que genera un conflicto ético y jurídico, en el que se enfrentan el derecho individual a la integridad física, protegido bajo el artículo 3 del Convenio Europeo de Derechos Humanos (en adelante, “CEDH” o “el Convenio”), y la obligación positiva de los Estados de proteger la vida de quienes se encuentran bajo su jurisdicción, protegida bajo el artículo 2 del Convenio.
La transparència i el secret són les dues cares d’una mateixa moneda. Posats a participar en el joc de les metàfores, aquesta moneda seria el poder. De les moltes formes en què ha estat definit el poder –de Weber a Dahl passant per Bachrach i Baratz– l’obra coral signada per Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals ens proposa, ja d’entrada, consignar-lo des d’una doble vessant no necessàriament excloent, però que amara tot el llibre: la transparència i l’encobriment. Les diferents formes de representació d’aquest binomi són una de les raons de ser del llibre. Al llarg de les pàgines de 
La Carta Social Europea, que entra en vigor en 1965, es el gran aliado en materia de derechos sociales,