Durante el verano, el Parlamento y el Consejo Europeos han publicado sus propuestas de modificación a la Ley de Inteligencia Artificial (IA), elaborada por la Comisión Europea en el 2021.[i] Lo que sigue ahora son negociaciones entre esas tres instituciones europeas sobre la versión final de la Ley. En este escrito enfocaré una de las sugerencias que el Parlamento ha puesto sobre la mesa –la definición de la IA– y trataré de explicar distintas lecturas de la misma. El lector podría preguntarse qué necesidad tenemos de este ejercicio de análisis minucioso y a lo mejor tendría razón: la Ley tiene muchos más aspectos para analizar, pero considero interesante efectuar este “descuartizamiento” de un concepto interpretado por las instituciones europeas en maneras tan distintas. Además, mirarlo de cerca nos ofrece también las lecturas a macro nivel sobre la regulación de la tecnología en general y la IA en particular.Llegeix més »
Categoria: internacional
El Parlamento Europeo propone una nueva definición de IA – Migle Laukyte
Recensión de 40 años de ventanas rotas: luces y sombras – Francesc Guillén Lasierra y Ricard Brotat Jubert
Presidente de la Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental, y jefe de Servicios Jurídicos del Ayuntamiento de Badalona y profesor (doctor) asociado del Departamento de Ciencia Política y Derecho Público de la Universitat Autònoma de Barcelona
Una introducción
Desde el blog de la RCDP nos piden una recensión de la obra de reciente publicación y presentación 40 años de ventanas rotas: luces y sombras, libro coordinado por quienes firmamos estas líneas, publicado por J.M. Bosch Editor, bajo los auspicios de la Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental (ACPIDA).
Bajo el lírico título de Ventanas rotas: luces y sombras no se oculta un poemario o un ejemplar de cuentos fantásticos. En realidad, quienes hayan abrigado tal creencia se verán ampliamente defraudados. Se trata, sin embargo, de un manual coral y multidisciplinar que, como un mosaico de 14 artículos, dos prólogos (a falta de uno) y una interesante presentación, analiza, desde distintas perspectivas los antecedentes, efectos y consecuencias de un breve artículo sobre un coche desguazado (dos coches, para ser exactos). Si se quiere, para no frustrar a aquellos rapsodas jurídicos que se hayan visto atraídos por el inspirado título, podemos calificar la obra como un eléctrico blues urbano de Muddy Waters. Les invitamos, con esta referencia, a que pequen con la lectura del libro fuera de la ortodoxia jurídica y, también, de la criminológica.Llegeix més »
Cap al reconeixement d’un dret d’asil dins la Unió Europea. Comentari de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023 (assumpte C-158/21, procediment penal obert contra Lluís Puig Gordi i altres) – Ferran Armengol Ferrer
Professor associat de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona
La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023[i] ha resolt les qüestions prejudicials que el Tribunal Suprem espanyol havia plantejat en relació amb la interpretació de la Decisió marc 2002/584/JAI, de 13 de juny de 2002, relativa a l’ordre de detenció europea i els procediments de lliurament entre els estats membres, en referència a la causa penal oberta contra diversos polítics independentistes catalans per la seva participació en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que tingué lloc l’1 d’octubre de 2017. La decisió del tribunal europeu, en la qual es van esgrimir versions diferents i fins i tot contradictòries sobre allò que s’hi havia volgut dir, era esperada amb expectació i va causar una gran polèmica en ser coneguda. Tanmateix, un cop superat aquest primer rebombori inicial, i fins a cert punt inevitable, és important posar de manifest com aquesta Sentència ha suposat un pas endavant en l’afirmació dels valors polítics i jurídics que donen suport a la Unió Europea.Llegeix més »
Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps
Advocat, professor associat de Dret Constitucional de la UB i professor consultor de la UOC
L’antisemitisme sempre ha estat una qüestió polèmica per la quantitat de factors que hi entren en joc i la passió –recordant les paraules de Jean Paul Sartre– que sovint s’hi posa quan algú vol posicionar-s’hi a favor o en contra. El seu origen, les causes que el provoquen, els diferents elements que intervenen en la seva formulació i les seves innegables connotacions polítiques derivades de la seva especial vinculació a l’històric conflicte araboisraelià fa que tractar l’antisemitisme des d’una vessant jurídica ens obligui a prendre totes les cauteles possibles. Si, a més, volem acostar-nos a l’antisemitisme des de la seva relació amb la llibertat d’expressió, ens obliga a fer alguna reflexió prèvia al voltant del discurs antisemita.Llegeix més »
Límits a la immunitat ministerial: comentari a la STEDH de 20 de desembre de 2022 (Bakoyanni v. Greece) – Joan Vintró Castells
Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona
La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.
Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »