El derecho de reunión en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, con especial atención al caso Comunidad Ginebrina de Acción Sindical (CGAS) contra Suiza, de 15 de marzo de 2022 – Miguel Ángel Presno Linera
 Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Oviedo

EAPC1 comentari
Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans
Font: Adrian Grycuk, CC BY-SA 3.0 PL, via Wikimedia Commons

1.- La jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos sobre el ejercicio del derecho de reunión

Es sabido que el derecho de reunión tiene una extraordinaria importancia en un Estado democrático y está estrechamente vinculado al ejercicio de la libertad de expresión; en este sentido, el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) establece que “la protección de las opiniones y la libertad de expresarlas es uno de los objetivos de las libertades de reunión y asociación recogidos en el artículo 11” (asunto Partido de Libertad y Democracia c. Turquía, de 8 de diciembre de 1991, § 37) y, al igual que aquéllas, “la libertad de reunión como la recoge el artículo 11 del Convenio, protege una manifestación que moleste u ofenda a las personas opuestas a las ideas o reivindicaciones que esté intentando conseguir” (asuntos Plataforma “Arzte für das Leben” c. Austria, de 21 de junio de 1988, § 32, y Stankov y United Macedonian Organisation Ilinden contra Bulgaria, de 2 de octubre de 2001, §§ 85 y 86).Llegeix més »

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual
 Advocada de la Generalitat adscrita a la Direcció General de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica, Departament de la Presidència

EAPCDeixa un comentari

En un sentit ampli, la posada a disposició és la tramesa d’un document, acte administratiu o expedient a la persona interessada, consistent en la seva publicació en un espai restringit (la seu electrònica o l’adreça electrònica habilitada única) al qual la persona interessada pot accedir mitjançant sistemes d’identificació electrònica.

En el cas dels actes administratius que s’han de notificar, la legislació del procediment administratiu comú configura la posada a disposició com un element comú i obligatori tant en les notificacions que es practiquin en paper com en les notificacions electròniques.

En aquesta anàlisi ens centrarem en la posada a disposició dels actes administratius que s’han de notificar electrònicament d’acord amb els requisits i condicions que estableixen els articles 41 i 43 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.Llegeix més »

L’evolució del control laboral mitjançant sistemes de videovigilància – Carles San José
 Consultor del sector públic i professor col·laborador de Dret Administratiu a la UOC

EAPCDeixa un comentari

Cartell amb fons groc on hi diu "Zona videovigilada" i es veu una icona d'una càmera de seguretatEl control laboral de les persones treballadores és una facultat que l’ordenament jurídic atribueix als ocupadors o empresaris. En concret, l’article 20.3 del Reial decret legislatiu 2/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET) determina que l’empresari pot adoptar les mesures que estimi més oportunes de vigilància i control per tal de verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compte, si és el cas, la capacitat real dels treballadors amb discapacitat.

El compliment de les obligacions laborals per part dels empleats públics deriva de l’article 52 del Reial decret legislatiu 5/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), segons el qual és un deure dels empleats públics desenvolupar, amb diligència, les tasques que tinguin assignades i vetllar pels interessos generals. Per tant, aquesta facultat de control de les persones empleades també pot ser exercida per les administracions públiques respecte del seu personal.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 64 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre la qualitat normativa

EAPCDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest mes de juny el número 64 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 12 articles acadèmics, sis dels quals inclosos en una secció monogràfica sobre “La qualitat de la llei”. Són contribucions a càrrec de professors i persones expertes en dret administratiu, dret constitucional, dret parlamentari, filosofia del dret, dret públic i psicologia social. El coordinador de la secció, el catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Vilajosana, signa la introducció amb el títol “Cap a una visió integral de la qualitat legislativa”, on assenyala la importància de la multidisciplinarietat: “Se’n parla molt de la necessitat d’aplegar estudis de diversa mena en molts àmbits que tenen a veure amb l’anàlisi jurídica, però si n’hi ha un en el qual es palesa més la necessitat de no romandre ancorats en una sola perspectiva d’anàlisi, aquest és sens dubte el referit a la qualitat de les lleis”.

L’objectiu de la Revista és dotar els lectors d’un corpus doctrinal amb un enfocament polièdric sobre la qüestió, que tingui en compte la tècnica legislativa, la teoria de legislació, la planificació normativa, l’avaluació d’impacte, el procediment legislatiu, els ordenaments jurídics concebuts com a sistemes jurídics o la seva coherència valorativa. Són les lleis obeïdes i aplicades? Són efectives i eficients? Comuniquen de forma adequada el missatge? Heus aquí algunes de les preguntes a les quals intentarà donar resposta l’RCDP.Llegeix més »

La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo Director, secretari delegat i lletrat de la Direcció de Serveis de Secretaria. Secretaria General. Diputació de Barcelona

EAPC1 comentari
Font: Eva Guillamet / Diputació de Barcelona

1. Introducció[i]

El marc normatiu bàsic en què es presenta aquest comentari està constituït per la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), i el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics (RAFME), aprovat pel RD 203/2021. Conceptualment se centra en una de les actuacions tecnològiques, jurídiques i de gestió necessàries per a la prestació del servei públic d’assistència a la ciutadania, i garantir l’exercici del seu dret a la presentació de documents de manera presencial en els registres electrònics (LPAC, art. 12 i 13.g). Són usuàries d’aquest servei les anomenades legalment persones físiques no obligades a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, les quals són també titulars del dret a relacionar-se electrònicament amb les administracions (LPAC, 14 i RAFME, 3). El col·lectiu de les persones físiques obligades inclou les persones físiques que exerceixen una activitat professional de col·legiació obligatòria i altres respecte de les quals, per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica o d’altres motius, s’hagi disposat la seva obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions en haver acreditat que tenen accés i disponibilitat als mitjans electrònics necessaris per fer-ho (LPAC, 14.2 i 3).Llegeix més »