Aquest 2022 estem d’aniversari, l’RCDP blog arriba al seu desè aniversari consolidat com una eina de difusió del coneixement que complementa l’edició semestral de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb apunts setmanals d’anàlisi de temes d’actualitat. El 2012 el blog va néixer coincidint amb l’aposta de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per la digitalització de les seves dues revistes acadèmiques (la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law i l’RCDP). Es va deixar enrere el paper i es va emprendre una transformació digital de les dues capçaleres per mitjà de la plataforma Open Journal System. En paral·lel, el Consell de Redacció va considerar oportú promoure una tribuna des d’on acollir aportacions d’expertes i experts en àmbits molt connectats als debats vius de cada moment, amb un format més lleuger i versàtil que els articles acadèmics.Llegeix més »
Recensió de l’obra Democracia, derecho a decidir, desobediencia civil. Sobre las causas de justificación en la STS 459/2019, d’Iñaki Lasagabaster Herrarte – Josep Ramon Fuentes i Gasó
Professor titular de Dret Administratiu. Universitat Rovira i Virgili
“La tasca del Tribunal era aclarir el marc jurídic en el qual han de prendre’s decisions polítiques ‘en virtut de la Constitució’, i no usurpar les prerrogatives de les forces polítiques que actuen dins d’aquest marc. Les obligacions que hem posat de manifest són obligacions imperatives en virtut de la Constitució del Canadà. No obstant això, els correspondrà als actors polítics determinar en què consisteix ‘una majoria clara en resposta a una pregunta clara’, segons les circumstàncies en les quals podria celebrar-se un futur referèndum. Així mateix, si s’expressés un suport majoritari a favor de la secessió de Quebec, els correspondria als actors polítics determinar el contingut de les negociacions i el procés a seguir. La conciliació dels diversos interessos constitucionals legítims és necessàriament del camp polític més que del judicial, precisament perquè aquesta conciliació només pot realitzar-se per mitjà del joc de les concessions recíproques que caracteritza les negociacions polítiques. En la mesura en què les qüestions abordades durant les negociacions anessin polítiques, els tribunals, conscients del paper que els correspon en un règim constitucional, no haurien d’exercir cap paper de vigilància.”
Tribunal Suprem del Canadà
“La funció jurídic-política de la Justícia és un component necessari de l’Estat de dret. El dret judicial és imprescindible. La tasca juridicopolítica dels tribunals exigeix un grau especial de contenció política i partidista dels jutges. En cas contrari es posa en perill la confiança en la independència i imparcialitat de la judicatura.”
Bernd Rüthers
Els dos paràgrafs que refereix el Dr. Iñaki Lasagabaster Herrarte, catedràtic de dret administratiu de la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, a l’inici del seu llibre, Democracia, derecho a decidir, desobediencia civil. Sobre las causas de justificación en la STS 459/2019 (Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2021), donen una imatge sintètica, però molt aclaridora, del que el lector posteriorment trobarà a l’interior d’aquesta detallada exegesi de l’anomenada “sentència del procés”, la Sentència del Tribunal Suprem número 459/2019, de 14 d’octubre (Sala Penal, Secció Primera).
La protecció dels drets humans dels ciutadans afectats per la sortida de Rússia del Consell d’Europa – Noemí Morell
Professora associada de Dret Internacional Públic a la UB
L’expulsió de Rússia del Consell de Europa ha provocat que el país i, per tant, els seus ciutadans deixin de formar part dels mecanismes per a la protecció de drets humans que ofereix aquest òrgan internacional creat el 1949 pel Tractat de Londres i del qual la Federació Russa és membre des que el govern de Boris Ieltsin en va demanar l’entrada el 1996.
Sovint es confon el Consell d’Europa amb la Unió Europea, malgrat que les dues entitats comparteixen valors comuns com la defensa dels drets humans, de l’estat de dret i la democràcia, són dos organismes internacionals amb finalitats, estats membres i estatuts diferents. Mentre que la UE és un organisme d’integració, el Consell d’Europa és de cooperació, la qual cosa significa que requereix en certa manera menys cessió de sobirania i compromís per part dels seus estats membres.Llegeix més »
La discutida exempció de responsabilitat de les plataformes d’intermediació en lloguer turístic. Comentari a la Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, de 7 de gener de 2022 – Anna Martínez Ribas
Subdirectora general d’Ordenació i Inspecció Turística. Direcció General de Turisme. Departament d’Empresa i Treball
Introducció
La Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem (TS) ha resolt la polèmica oberta sobre l’ordre de la Direcció General de Turisme del 2015, que obligava Airbnb Marketing Services SLU i Airbnb Ireland UC a eliminar els anuncis d’allotjaments turístics, situats a Catalunya, en els quals no constés el número d’identificació del Registre de Turisme. El TS estima el recurs de cassació interposat per l’empresa, cassa i anul·la la Sentència 931/2019, de 13 de novembre, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), juntament amb les resolucions administratives.
Abans d’abordar el comentari de la jurisprudència esmentada, és necessari contextualitzar el marc jurídic sectorial que regula l’activitat.
Un dels problemes dels poders públics per garantir una oferta de lloguer turístic legal, principalment en els habitatges d’ús turístic, és que els mecanismes de control i la capacitat coercitiva que s’apliquen als allotjaments tradicionals resulten difícils d’aplicar en l’era de la intermediació digital. Això és per culpa de la dificultat per identificar el subjecte infractor i de la impossibilitat de localitzar la situació física de l’immoble i de conèixer les circumstàncies que envolten el fet infractor.Llegeix més »
¿Es posible un segundo referéndum por la independencia en Escocia a corto plazo? – Javier Antón Merino
Profesor de Ciencia Política en la Facultad de Derecho de la Universidad de Burgos
Introducción
En los últimos años, la política británica parece haberse abonado a una suerte de incertidumbre constante. Así lo atestiguan los cambios de Gobierno, los escándalos de sus políticos o de su familia real, los diferentes referéndums o la puesta en marcha de los resultados de estos, como ha sucedido con la salida de Reino Unido de la Unión Europea, UE. En esta nota nos proponemos hablar de la cuestión escocesa, y es que los gobernantes del territorio caledonio, donde se realizó un referéndum por la independencia en 2014, han vuelto a plantear a Westminster la posibilidad de realizar un nuevo referéndum por la independencia, conocido popularmente como IndyRef2. Por ello, nos preguntamos: ¿Es posible un segundo referéndum por la independencia en Escocia a corto plazo? Para responder a esta cuestión primero desgranaremos los antecedentes refrendarios en Escocia, para después, hablar de las razones que han llevado al Gobierno escocés a plantear un nuevo referéndum. Acabaremos dando una respuesta tentativa a la pregunta planteada.Llegeix més »