Al llarg del 2024 hem publicat un total de 42 apunts a l’RCDP blog, amb 38.225 visites i 25.543 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (84 % del total). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos, n’hi ha 3 que corresponen a anys anteriors, signats respectivament per Susana Eva Franco Escobar, Elisa Llop Cardenal i Esteban M. Greciet.
Si ens fixem només en els apunts publicats el 2024, els més llegits han estat els següents:
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 69 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb dotze articles acadèmics, set dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a examinar l’impacte i l’evolució de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), en el seu desè aniversari. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret públic, dret administratiu i dret constitucional, entre les quals tots els membres actuals de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Jorge Castellanos Claramunt, professor titular de dret constitucional de la Universitat de València (UV), és el coordinador de la secció i en signa la introducció.Llegeix més »
El dret d’accés a la informació pública, que es troba sota la custòdia de l’Administració, ha suscitat interès al llarg de les darreres dècades. La seva cobertura legal és complexa i dispersa, amb una part considerable elaborada al llarg dels darrers anys.
Durant la dècada del 2010, el context es caracteritza per l’aparició de casos de corrupció i una creixent desconfiança envers les institucions democràtiques. En aquesta situació, les Corts Generals de l’Estat impulsen la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb l’objectiu de respondre als problemes relacionats amb la manca de transparència, la falta de responsabilització i les demandes socials. L’any 2014, el Parlament de Catalunya aprova la seva pròpia normativa sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb la promulgació de la Llei 19/2014 el 29 de desembre.Llegeix més »
1. El Conveni de Tromsø: referència malgrat la tardana entrada en vigor
El Conveni núm. 205 del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics, convingut a Tromsø (Noruega) el 18 de juny de 2009, va entrar en vigor l’1 de desembre de 2020, moment en el qual es va arribar al nombre de ratificacions mínimes exigides.[1] Es tracta del primer instrument jurídic internacional vinculant que reconeix el dret general d’accés a documents oficials en poder de les autoritats públiques,[2] si bé es configura com una norma de mínims bàsics.
L’any 2021, l’Estat espanyol va iniciar els tràmits per dur-ne a terme la ratificació, un procés que ha culminat amb la publicació de l’instrument de ratificació l’octubre de 2023 i que ha comportat l’entrada en vigor a Espanya l’1 de gener de 2024. Aquesta ratificació s’emmarca dintre dels compromisos de l’Eix de transparència i rendició de comptes del IV Pla de govern obert d’Espanya 2020-2024, que també contempla la reforma de la llei estatal de transparència i l’aprovació del seu reglament de desenvolupament.Llegeix més »
Wo viel Licht ist, ist starker Schatten
[On hi ha molta llum, les ombres són més intenses]
Johann Wolfgang von Goethe
Els problemes de la transparència[i]
El professor Oriol Mir s’ha referit al canvi de paradigma normatiu que s’ha produït a Catalunya i Espanya en matèria de transparència i dret d’accés a la informació pública: “s’ha passat d’un dret purament nominal i d’escassa aplicació pràctica a un dret d’accés vigorós, efectiu i dotat d’un enorme potencial de futur, tan o més ampli que el reconegut per altres ordenaments que abans es contemplaven amb enveja”.
Aquest canvi de paradigma aporta copiosos avantatges, especialment en termes de coneixement, defensa, participació, crítica i control dels ciutadans sobre les institucions públiques i llurs activitats. Seguint l’aforisme clàssic que diu que el saber és poder (scientia potentia est), la transparència empodera els ciutadans. Tanmateix, anticipo que l’increment i, particularment, l’excés de transparència podrien generar diversos problemes al sector públic:Llegeix més »
