Novetats incorporades per la Llei de contenció de rendes del lloguer a Catalunya – Berta Bastús Ruiz
Investigadora predoctoral a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

“El Govern podrà limitar el preu del lloguer” by Justícia. Generalitat Catalunya is licensed under CC BY-ND 2.0

En l’actual context de preocupació i controvèrsia en matèria d’accés a l’habitatge, el passat 9 de setembre de 2020, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 21/09/2020).

La Llei 11/2020 es va aprovar amb caràcter urgent i a través del procediment de lectura única, en una tramitació controvertida i marcada per les advertències del Consell de Garanties Estatutàries i de l’Agència Catalana de la Competència. L’objectiu principal de la norma és regular la contenció i moderació de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge quan aquest estigui destinat a residència permanent de l’arrendatari i quan, a més, aquest immoble estigui ubicat en una àrea declarada com a “àrea amb mercat d’habitatge tens”, tal com s’indica en l’article 1.Llegeix més »

L’extrafiscalitat en els tributs propis. L’impost sobre els habitatges buits – Natàlia Caba

Fins a quatre impostos de la Generalitat de Catalunya han estat objecte d’anàlisi pel Tribunal Constitucional en sentències dictades durant el 2019 en els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel president del Govern de l’Estat.[i] En tots aquests recursos, l’advocat de l’Estat ha al·legat la vulneració de l’article 6 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes (en endavant, LOFCA): els apartats 2 i 3 de l’esmentat article incorporen com a límit de la potestat tributària de les comunitats autònomes la prohibició de doble imposició respecte dels tributs estatals i locals. En les quatre sentències, i al marge de l’anàlisi de l’incompliment o no dels límits de l’article 6 LOFCA, el Tribunal Constitucional fa referència i avalua, amb major o menor intensitat, la concurrència efectiva de la finalitat extrafiscal dels impostos qüestionats.

En aquest apunt s’analitza l’impost sobre els habitatges buits (en endavant, IHB) creat per la Llei 14/2015, de 21 de juliol, i la rellevància que el Tribunal Constitucional atribueix al seu caràcter extrafiscal en la Sentència 4/2019, que n’ha determinat la seva constitucionalitat.Llegeix més »

A propósito de la “fundamentalidad” del derecho a la vivienda. La experiencia argentina – José Sebastián Kurlat Aimar

En Argentina ciertas cifras indican que el déficit habitacional afecta al 28% de la población. Ciertamente, la cuestión habitacional reviste plena actualidad en nuestro país. A pesar de ello, puede decirse que el derecho a la vivienda reviste en Argentina el carácter de derecho fundamental. Tal es la demostración en la que nos embarcamos en las líneas que escribimos. ¿Qué es lo que lo hace un derecho que detente tal envergadura? ¿En qué teoría de los derechos fundamentales se inserta esta problemática?Llegeix més »

Primeres reflexions sobre la sentència del TC relativa a la legislació andalusa “antidesnonaments”: reforçament del paper de la Llei –en contra del Decret llei– i blindatge de la competència estatal en el camp de la reorganització bancària i dels drets i deures de deutors i creditors hipotecaris – Joan Amenós Álamo

1 Només es discuteix la qüestió competencial i l’abast del Decret llei

Alguns comentaris periodístics han exagerat l’abast de la Sentència de 14 de maig del present any del Tribunal Constitucional relativa a l’art. 1 i disposició addicional segona del Decret llei 6/2013, de 9 d’abril, de medidas para assegurar el cumplimiento de la Función social de la Vivienda. L’esmentat art. 1 va donar nova redacció als arts. 1.3.25 i 53.1.a) de la Llei 1/2010, de 8 de març, reguladora del dret a l’habitatge a Andalusia.

Cal tenir en compte, en primer lloc, que la Llei andalusa 4/2013, d’1 d’octubre, va derogar aquell Decret llei, encara que mantenia substancialment les seves regles. En conseqüència, la sentència es limita a examinar:

–         La controvèrsia competencial.

–         La constitucionalitat de l’ús del Decret llei per part del Govern andalús.Llegeix més »