Reflexionant sobre el concepte de secessió i la seva legitimitat legal, política i moral a principis del segle XXI. Ressenya del llibre “La legitimidad de la secesión a debate”, de Jorge Cagiao y Conde i Gennaro Ferraiuolo (editors) – Antoni Abat i Ninet
Professor visitant a la Universitat Hebrea de Jerusalem, investigador de recerca al Democracy Institute de la Central European University & Faculty adscrita al Jaeckle Center for Law, Democracy and Governance

En el llibre La legitimidad de la secesión a debate (Catarata, 2022), editat per dos experts en nacionalisme i sistemes polítics de distribució territorial, es plasmen les ponències presentades pels col·laboradors a la jornada “La legitimidad de la secesión en contextos democráticos a debate” organitzades conjuntament per la Universitat de Tours, pel grup de recerca Interactions Culturelles et Discursives i la Universitat Frederic II de Nàpols, que va tenir lloc el passat 4 de juny de 2021. El llibre consta d’una breu introducció i sis capítols, on els col·laboradors analitzen diferents aspectes i, des de diferents àmbits disciplinaris, qüestions i temàtiques relacionades amb la secessió. L’obra plasma posicionaments i reflexions que en alguns casos poden considerar-se no sols contradictoris sinó antagònics sobre el tema objecte d’anàlisi. En aquest sentit, els editors, tal com avancen en la introducció del text, aconsegueixen oferir al lector una obra que compila capítols d’experts que enriqueix el debat sobre el concepte de secessió, i sobre la legitimitat o manca d’aquesta en el processos secessionistes. Altrament dit, la diversitat d’opinions expressada pels autors enriqueix i reflecteix les posicions legals i polítiques sobre processos de secessió endegats en sistemes democràtics plens o imperfectes.Llegeix més »

Recensión de la obra “La sentencia del procés. Una aproximación académica”, de Joan J. Queralt (director) – Albert Ruda González
Profesor agregado de derecho civil y decano de la Facultad de Derecho de la Universidad de Girona

No cabe duda de que la Sentencia del Tribunal Supremo (Sala Segunda) núm. 459/2019, de 14 de octubre, comúnmente conocida como “La sentencia del procés”, es una de las más importantes jamás dictadas en España. Ya en su momento, el proceso judicial que acabó culminando con la sentencia en cuestión recibió una atención inusitada por parte de la sociedad española en general (no hablemos de la catalana en especial) e incluso internacional, habiendo sido seguido in situ por observadores extranjeros y televisado en su integridad cual culebrón. Antes de conocerse el fallo, no faltaron numerosas predicciones sobre cuál sería este, y la materia en sí dio pie a un sinfín de debates de calado variopinto.Llegeix més »

Les sentències del Tribunal Constitucional relatives a l’STS 459/2019 (III). Sedició, principi de legalitat i dissuasió de drets fonamentals: tot esperant el TEDH – David Felip i Saborit
Professor titular de dret penal a la Universitat Pompeu Fabra

Font: “JTS_0362 Vila de Gràcia 1 octubre 2017 vot BW” by Thundershead is licensed under CC BY-NC-SA 2.0

1.  Els darrers mesos estan apareixent les sentències que resolen els recursos d’empara presentats contra l’STS 459/2019, de 14 d’octubre. Les llargues penes de presó imposades a la majoria dels condemnats responen al fet que foren considerats autors principals o directors d’una sedició (art. 544 i 545 CP), amb la concurrència addicional d’un delicte de malversació en alguns casos. En aquestes peticions d’empara es van sotmetre al TC diverses qüestions. L’objecte d’aquest comentari és la possible vulneració del principi de legalitat per l’aplicació del delicte de sedició.

Encara estan pendents de resolució bona part dels recursos, però, sens perjudici d’algunes particularitats (singularment en el cas de la Sra. Forcadell), no és previsible que en aquesta matèria les futures decisions aportin novetats a allò establert a les sentències que ja han estat dictades: STC 91/2021 (Sr. Jordi Turull), STC 106/2021 (Sr. Josep Rull), STC 130/2021 (Sr. Jordi Sánchez) i STC 131/2021 (Sr. Jordi Cuixart).Llegeix més »

Participació política i presó provisional: qüestions de proporcionalitat – Jordi Jaria-Manzano

Oriol Junqueras al seu escóLa Sentència del Tribunal Constitucional 9/2020, de 28 de gener, objecte de comentari, resol el recurs d’emparament presentat per l’aleshores diputat al Parlament de Catalunya Sr. Oriol Junqueras i Vies en relació amb un parell de resolucions judicials —la interlocutòria de 12 de gener de 2018 del magistrat instructor de la causa penal seguida contra el recurrent, i la interlocutòria de la sala de recursos de la Sala Penal del Tribunal Suprem de 14 de març de 2018, dictades en ocasió de la tramitació de la causa especial núm. 20907-2017. El nucli del recurs, deixant de banda qüestions relatives al jutge predeterminat per la llei i la llibertat ideològica, consisteix en la possible vulneració del dret a la participació política (art. 23 CE) pel fet que les resolucions impugnades van impedir el recurrent de prendre part en la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya i en la sessió posterior d’investidura del president de la Generalitat, convocades arran de les eleccions del 21 de desembre de 2017, en les quals el Sr. Junqueras havia resultat elegit diputat.Llegeix més »

Notes de legalitat penal a la sentència del procés – Joan J. Queralt

Façana del Tribunal SupremEn aquestes notes apressades sobre la STS de la Sala Segona, de 14 d’octubre de 2019, coneguda com la sentència del procés, em centraré en tres punts: l’estructura de la sentència, la supremacia de la llei penal sobre els drets fonamentals i els aspectes essencials del delicte de sedició. Tot precedit d’una breu introducció sobre el dret a la legalitat sancionadora.

1. En primer terme, s’ha d’assenyalar que, a diferència d’altres drets fonamentals, el dret a la legalitat sancionadora, el tradicionalment denominat principi de legalitat penal, és un vell conegut. De fet, arrenca a l’Edat Mitjana, molt abans que altres delictes com la llibertat d’expressió o els drets de reunió i manifestació, per exemple. Tanmateix, no és sinó amb l’adveniment de la revolució burgesa que comença a tenir una autèntica força configuradora i delimitadora del poder sancionador de l’Estat.

El dret a la legalitat sancionadora es tradueix, en expressió ja canònica, en lex praevia, lex scripta i lex certa, tal com va encunyar Feuerbach a principis del segle XIX. Així és des de l’estat liberal. Som davant un enunciat formal, però irrenunciable, que ha anat evolucionant. En l’estat democràtic, com diu la jurisprudència tant d’Estrasburg com del Tribunal Constitucional, les garanties han de ser reals i efectives. Cal veure, doncs, encara que sigui per sobre, quin nivell de materialitat té en l’actualitat el dret a la legalitat sancionadora en els seus triples vessants de lex praevia, lex scripta i lex stricta. En primer lloc, la lex praevia es compleix amb caràcter general amb una interdicció total de la irretroactivitat penal desfavorable. La lex scripta al dret continental europeu es compleix més que acceptablement, i el costum està desterrat com a font del dret sancionador.Llegeix més »