Tot e formar part de Catalonha, Aran mantenguec tostemp era sua singularitat territoriau e eth sistèma e regim politic e administratiu eretadi des sègles precedents, e gaudic d’un ampli marge d’autonomia en govèrn des sòns ahèrs intèrns (preambul dera LA). Aué, aguesta autonomia ei regulada en EAC, articles 11 e 94, e ena LA. Mès quina ei era natura dera sua autonomia?

Er article 2 dera CE reconeish e garantís eth dret ara autonomia des nacionalitats e regions qu’intègren era Nacion espanhòla, pàtria comuna e indivisibla de toti es espanhòls. Era CE non definís es nacionalitats e regions ne concrete es pòbles qu’intègren o es territòris qu’abracen, en tot desconstitucionalizar aquera concrecion e ajornar-la ath moment dera constitucion des Comunitats autonòmes mejançant era aprovacion des sòns Estatuts. Mès non i manquen es referéncies geografiques. N’i a d’explicites: es archipèls tamb es sues isles (arts. 69 e 141.4), Navarra (disposicion transitòria 4^au), es ciutats de Ceuta e Melilla (disposicion transitòria 5^au), es províncies d’Alaba, Biscaia e Guipuscoa (disposicion derogatòria 2^au); e tanben bèra ua implicita: es territòris qu’en passat auien plebiscitat afirmativaments projèctes d’Estatut d’autonomia e compden tamb regims provisòris d’autonomia (disposicion transitòria 2^au).

Semble qu’era CE non a en compde era realitat, nacionau o non, dera Val d’Aran. Dilhèu era pretension qu’era CE auesse considerat era realitat d’Aran semble exagerada,[i] però non podem desbrembar que reconeish realitats non nacionaus de dimension territoriau o demografica parièra, coma es isles de La Gomera o El Hierro, as que se garantize ua administracion pròpria en forma de Cabildos o Consells (art. 141.4) e ua representacion individuau ena Cramba deth Senat (art. 69.3).

Tanpòc se pòt obviar qu’abans dera aprobacion dera CE er Estat ja auie despartit eth territòri nacionau mejançant ua seguida de decrèts-lei que concediren regims de preautonomia; atau, eth decrèt-lei 41/1977, de 19 de seteme, restablic provisòriaments era Generalitat de Catalonha en tot determinar qu’eth sòn airau d’accion comprenie et territòri des províncies de Barcelona, Girona, Lhèida e Tarragona. Aguest decrèt-lei reconeishec era personalitat istorica de Catalonha e eth besonh de restablir era Generalitat, mès non i auec un reconeishement parièr dera personalitat istorica d’Aran ne se constatèc eth besonh de restablir eth Conselh Generau d’Aran: comencèrem mau.

Eth títol VIII dera CE organize er Estat en municipis, províncies e es Comunitats Autonòmes que se constituïsquen. Totes aguestes entitats, segons eth precèpte, gaudissen d’autonomia entara gestion des sòns respectius interèssi (art. 137).

En capítol II, “De la Administración Local”, se definís era província coma entitat locau formada pera agropacion de municipis e coma division territoriau entath compliment des activitats der Estat (art. 141.1); e s’establís entàs isles ua administracion pròpria en forma de Cabildos o Consejos (art. 141.4). Ath delà d’aguestes entitats locaus (municipis, províncies, Cabildos e Consells insulars) er art. 141.3 autorize era creacion d’agropacions de municipis diferentes dera província. Aguest darrèr precèpte s’a de méter en relacion tamb eth 152.3, que permet qu’es Estatuts d’autonomia establisquen circonscripcions territoriaus pròpries mejançant era agropacion de municipis limitròfs.

Tath TC, i a ua diferéncia qualitativa entre era autonomia des Comunitats autonòmes e era que correspon ara Administracion locau, que comprenerie toti es auti organismes territoriaus. Entà caracterizar-la distinguís “las Comunidades Autónomas, caracterizadas por su autonomía política, y las provincias y municipios, dotadas de autonomía administrativa de distinto ámbito” (STC 32/1981). Er element que definís era autonomia “politica” ei era potestat legislativa des Comunitats autonòmes, que les permet dictar leis enes sòns encastres materiaus d’accion (STC 247/2007). Era autonomia politica “se manifiesta, sobre todo, en la capacidad para elaborar sus propias políticas públicas en las materias de su competencia” (STC 13/1992).

Laguens dera Administración Local, eth TC distinguís dues categories: es entitats qu’an era autonomia constitucionauments garantida e es que non l’an.

Es prumères (era província, eth municipi, era administracion des isles) gaudissen de ua garantia institucionau (STC 32/1981).

Es segones son es “agrupaciones de municipios diferentes de la provincia” der art. 141.3. Tot e reconéisher era sua clara vocacion autonomica, les qualifique de entitats locaus non necessàries o contingentes (STC 214/1989). Correspon as Comunitats autonòmes determinar e fixar es competéncies d’aguesta classe d’entitats locaus que poguen crear enes sòns respectius airaus territoriaus (STC 179/1985).

Eth TC identifique Nacion espanhòla e pòble espanhòl, “unidad ideal de imputación del poder constituyente” (STC 12/2008), que non ei pas unitari e se compòse de fraccions. Es nacionalitats e regions son entath TC fraccions deth pòble espanhòl qu’exercissen eth dret ara autonomia. Aguestes fraccions serien tanben unitats ideaus d’imputacion deth poder autonomic (que segons eth TC a eth sòn fondament ena Constitucion, e non pas ena volontat autonomica, non sobirana). Mès aguest caractèr d’unitat ideau deth pòble -nacionalidat o region- non impedís per se qu’en sen dera Comunitat autonòma se pogue reconéisher era existéncia de d’auti pòbles tamb caracteristiques lingüistiques, culturaus, istoriques, que justifiquen aqueth reconeishement: atau coma eth pòble espanhòl non ei pas unitari e se compause de fraccions, eth pòble de cada Comunitat ei tanben ua entitat ideau o abstracta mès non pas necessàriaments unitària. Aguesta interpretacion permet reconéisher nacionalitats e regions en sen dera Nacion espanhòla, e ath madeish temps, reconéisher era existéncia de pòbles o minoritats nacionaus ath laguens des nacionalitats o regions. En tot cas, era existéncia de pòbles o minoritats nacionaus laguens der Estat, o dera Comunitat autonòma ei ua question de hèt que non depenerà deth reconeishement que ne hèsque er Estat o era Comunitat autonòma.

Era CE concrète eth dret ara autonomia politica enes següentes entitats territoriaus: a) es províncies limitròfes tamb caracteristiques istoriques, culturaus e economiques comunes; b) es territòris insulars; c) es províncies tamb entitat regionau istorica; d) es províncies sense entitat regionau istorica, s’es Còrts Generaus, mejançant lei organica, e per motius d’interès nacionau, autorizen era constitucion; e) es ciutats de Ceuta e Melilla (arts. 143 e 144, disposicion transitòria 5^au).

Açò signifique que mentre non se modifique era division provinciau, sigue entà constituir Aran coma província, sigue entà trèir Aran dera organizacion provinciau, Aran non poirà accedir a ua vertadèra autonomia politica.

En quadre d’ua Constitucion que coma expression deth racionalisme normatiu se considère hònt de toti es poders politics creadi pera volontat deth conjunt deth pòble espanhòl, quan aguest, en exercici dera sua sobeiranetat indivisibla, determine ua naua estructura territoriau der Estat, eth reconeishement dera autonomia (de Catalonha, d’Aran) ja non serà conseqüéncia d’un pacte,[ii] senon dera volontat sobirana e incondicionada deth conjunt dera Nacion espanhòla.

Tanplan açò, “La Constitución ampara y respeta los derechos históricos de los territorios forales. La actualización general de dicho régimen foral se llevará a cabo, en su caso, en el marco de la Constitución y de los Estatutos de Autonomía” (disposicion addicionau 1ª).

Era doctrina majoritària e eth TC limite era aplicacion dera disposicion addicionau 1^a as Territòris Istorics deth País Basc e Navarra, mentre que d’auti an sajat d’identificar mès territòris foraus.[iii] Era STC 76/1998 definic es territòris foraus coma “aquellos territorios integrantes de la Monarquía española que, pese a la unificación del Derecho público y de las instituciones políticas y administrativas del resto de los reinos y regiones de España, culminada en los Decretos de Nueva Planta de 1707, 1711, 1715 y 1716, mantuvieron sus propios fueros (entendidos tanto en el sentido de peculiar forma de organización de sus poderes públicos como del régimen jurídico propio en otras materias) durante el siglo XVIII y gran parte del XIX, llegando incluso hasta nuestros días manifestaciones de esa peculiaridad foral. Tal fue el caso de cada una de las Provincias Vascongadas y de Navarra”.

Quinsevolh coneishedor dera istòria d’Aran l’identificarà sense dificultats coma un d’aqueri territòris, que coma reconeish eth preambul dera LA, mantenguec eth sòn sistèma politic e administratiu tradicionau dempús dera promulgacion des Decrèts de Naua Planta. Abans pensaua qu’era expresion “Tal fue el caso” non ère sintagma excludent, senon exemplificatiu, e qu’era definicion deth TC permetie reconéisher drets istorics dera disposicion addicionau 1^a ara Val d’Aran se dauriem es uelhs ath TC (Eth marc juridic der aranés: lengua pròpria e oficiau d’Aran, 1999), mès vista era sua insisténcia de limitar es drets istorics as territòris mencionadi, ara pensi mès lèu que tamb aquera definicion es magistrats volien referir-se excusivaments a “cada una de las Provincias Vascongadas” e a Navarra, ignorants qu’en Pirinèu i auie ua ribèra que mantenguec es sòns pròpris fors pendent eth sègle XVIII e un tèrç deth sègle XIX.

A despiet des dificultats, que semblen mès d’explicacion e comprenença dera realitat que de justificacion, pensi que cau insistir en apèl as drets istorics e ara aplicacion dera disposicion addicionau 1ª coma argument entà reconéisher a Aran ua posicion institucionau singulara non sonque en sen dera Comunitat autonòma de Catalonha, senon tanben en sen der Estat.

Eth TC considère qu’existís ua garantia institucionau dera foralitat, que “supone que el contenido de la foralidad debe preservar tanto en sus rasgos organizativos como en su propio ámbito de poder la imagen identificable de ese régimen foral tradicional” (STC 214/1989).

Er estatut d’autonomia ei er element decisiu tara actualizacion des drets istorics (STC 159/1993) mès er EAC, non les concrete ne actualize e se limite a reméter ara lei reguladora deth regim especiau e era rèsta de leis aprovades peth Parlament.

Era disposicion addicionau der Estatut d’autonomia de 1979 establie que “En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització administrativa interna de la Vall d’Aran”. Ath delà d’aguesta norma, pòc erosa en definir era realitat aranesa coma “peculiaritats històriques de l’organització administrativa interna”, er Estatut non hège cap referéncia explicita ara autonomia aranesa.

Eth preambul anonciaue que “En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra les seves institucions d’autogovern”; er art. 1 definie Catalonha coma “nacionalitat”; segons er art. 2, “El territori de Catalunya com a comunitat autònoma és el de les comarques compreses en les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona…”; er art. 4.3 proclamaue que “La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció”, çò que significaue ua discriminacion respècte deth catalan, que vedie reconeishuda era sua oficialitat e eth caractèr de lengua pròpria de Catalonha (e per tant, tanben dera comarca aranesa); er art. 5, dedicat ara organización territoriau, estructuraue Catalonha en municipis e comarques (çò que ben d’ora s’interpretèc a favor deth caractèr obligatòri dera comarca), e permetie era creacion d’agropacions basades en hèti urbanistics e metropolitans e d’autes de caractèr foncionau e tamb finalitats especifiques (a on evidentaments, non podie encaishar ua entitat territoriau istorica coma era Val d’Aran); eth Parlament representaue eth pòble de Catalonha (art. 30), e “El sistema electoral serà de representació proporcional i assegurarà a més l’adequada representació de totes les zones del territori de Catalunya” (art. 31), sense referéncia ara creacion de ua circonscripcion especifica entath pòble aranés.

A diferéncia der Estatut en vigor, eth sòn precedent non reconeishec era existéncia deth pòble aranés, ne garantic era sua insercion ena organizacion territoriau de Catalonha ath delà o dehòra dera division des quate províncies en comarques, en tot refusar ua esmenda presentada per CDC en sentit de reconéisher era Val d’Aran coma ua entitat territoriau autonòma de caractèr especiau, en acòrd tamb era sua identitat istorica e culturau.

Eth quadre der Estatut s’interpretèc en sens qu’era comarca ère un organisme necessari dera organizacion territoriau de Catalonha (Dictamen 133 deth Conselh Consultiu dera Generalitat, Fonament 4, Disposicion Addicionau 4ª dera Lei 7/1985, de 2 d’abriu, reguladora des Bases de Regim Locau), e aguesta interpretacion non deishaue mès alternativa qu’era “creacion” per ua Lei deth Parlament de Catalonha d’ua comarca que veirie reconeishudes e actualizades es peculiaritats istoriques dera organizacion administrativa intèrna dera Val d’Aran.

Ua prumèra manifestacion dera comarcalizacion d’Aran la trapam ena Lei 2/1983, de 9 de març, de nauta montanha, que considère comarques de montanha, as efèctes dera lei, “la Vall d’Aran… en la integritat del seu territori” (art. 2.2). Er art. 15 regulaue eth Conselh de Comarca, de naturalesa territoriau e tamb caractèr representatiu indirècte. Es competéncies des conselhs èren sonque representatives, e es foncions pròpriaments administratives (era aprobacion e execucions des plans comarcaus) se reservauen ath Consell Executiu dera Generalitat. Era lei non ère, donques, era airina qu’auie de dar compliment ath mandat dera disposicion addicionau der Estatut.

Era Lei 5/1987, de 4 d’abriu, de regim provisòri des competéncies des Deputacions Provinciaus, considerèc era division provinciau coma un element alien ena estructura territoriau de Catalonha, e qu’era unica solucion idonèa e reauments efectiva deth punt d’enguarda dera simplificacion administrativa passaue pera existéncia d’un solet nivèu locau supramunicipau. A maugrat de constatar eth besonh d’ua lei der Estat (art. 141.1 CE), era Lei optaue per convertir Catalonha en comunitat autonòma uniprovinciau, un viatge s’auesse establit era organizacion comarcau. Era Disposicion Addicionau 1ª, tamb fòrça volontarisme, fixaue qu’en tèrme de tres mesi a compdar dera constitucion des conselhs comarcaus, eth Govèrn dera Generalitat presentarie en Parlament ua proposicion entà exercir era iniciativa legislativa deuant des Cortes Generales pr’amor d’obtíer der Estat, a trauès dera alteracion des limits provinciaus, era integracion en ua soleta província, “denominada Catalunya”, des quate províncies actuaus.

Era Lei 6/1987, de 4 d’abriu, dera organizacion comarcau de Catalonha,  tornèc a acuélher era division territoriau dera Generalitat republicana, e consent tamb era interpretacion que se n’auie hèt der art. 5 der Estatut, estienec era organizacion comarcau “a tot el territori de Catalunya. Cap municipi no en pot restar exclòs ni pot pertànyer a més d’una comarca” (art. 2.2). Aguesta norma ère conseqüéncia dera consideracion dera comarca coma “ens territorial bàsic”. Ja s’a hèt referéncia ath Dictamen 133 deth Conselh Consultiu, que derive era necessarietat dera comarca dera diccion literau der art. 5.1, que segons eth Conselh Consultiu, l’impòse “de forma imperativa”. Eth precèpte s’interpretaue aïsladaments, sense connectar-lo tamb era disposicion addicionau der Estatut, ne tamb era disposicion addicionau 1ª CE, qu’aurien possibilitat un tractament territoriau singular entara Val d’Aran. Era disposicion finau 1ª dera Lei establie que “El reconeixement i l’actualització de les peculiaritats històriques de l’organització administrativa interna de la Val d’Aran s’han de regular per llei específica, en el marc dels principis que estableixen les lleis de règim local i d’organització territorial de Catalunya”, però aquerò non significaue era exempcion dera categorizacion coma comarca. Atau, en Annèx dera Lei se relacionaue era comarca “Val d’Aran”, integrada pes municipis d’Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran e Vilamòs.

Eth procès se barrèc[iv] tamb era Lei 22/1987, de 16 d’auents, qu’en un article unic, dispausèc qu’era organizacion territoriau de Catalonha demoraue integrada pes comarques especificades en annèx dera lei 6/1987, “que es creen en virtut d’aquesta Llei”.

Era Lei 16/1990 restablic eth Conselh Generau d’Aran en tot dar compliment ath mandat dera disposicion addicionau der Estatut e dèc a Aran un regim d’autonomia administrativa que se presentaue coma un acte de reparacion istorica.

Er EAC reconeish era existéncia deth pòble aranés, qu’en tot trasladar era doctrina deth TC podem definir coma fraccion deth pòble espanhòl qu’exprimís era sua volontat a trauès deth còs electorau format pes ciutadans d’Aran tamb dret de sufragi actiu; comunitat politica sosjadenta ara realitat (nacionau) occitana, se non identificada tamb era; unitat ideau d’imputacion deth poder autonomic qu’er Estatut reconeish e atribuís a Aran.

Aqueth poder autonomic, definit en art. 11 coma “autogovèrn”, ei per prumèr còp de natura qualitativaments distinta dera autonomia administrativa des organismes locaus.

Er Estatut base er autogovèrn de Catalonha ena Constitucion (art. 1, hònt de tot poder politic segons eth TC) e tanben enes drets istorics deth pòble catalan, enes sues institucions seculares e ena tradicion juridica catalana (art. 5), mentre qu’er autogovèrn d’Aran se fondamente ena realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defensada pes aranesi ath long des sègles (art. 11)[v].

Tot e es diferentes formulacions, e sense perjudici dera doctrina que place ena Constitucion era hònt de tota legitimitat, auem de concludir qu’er autogovèrn de Catalonha e d’Aran an era madeisha arraïtz pregona: es hèti diferenciaus, que mès enlà deth rebrembe d’ua tradicion, les da un dret d’èster tamb pròpria identitat.

En matèria d’organizacion territoriau, er EAC daurís ua naua perspectiva entà definir era integracion dera Val d’Aran en Catalonha sense damnatge dera sua singularitat.

En capítols diferenti deth Títol II, De les institucions, se regule eth govèrn locau (capítol VI), qu’estructure era organizacion territoriau basica de Catalonha en municipis e vegaries –as que s’ahig “en tot cas” er encastre supramunicipau constituit pes comarques–, e era organizacion institucionau pròpria d’Aran (capítol VII).

Aguesta disposicion sistematica deishe clar qu’era organizacion d’Aran, per coeréncia tamb eth nivèu d’autonomia qualitativaments superior reconeishut en art. 11, non forme part dera organizacion territoriau basica de Catalonha descrita en art. 83, e per tant, es organizacions supramunicipaus –comarca, vegaria– deth capítol VI non s’aurien d’estiéner ath territòri aranés.

Mès non podem díder qu’era Val d’Aran a autonomia politica, perque non a potestat legislativa (qu’exercís eth Parlament de Catalonha, per mès qu’er art. 94.4 establisque qu’Aran a de participar ena ellaboracion des iniciatives legislatives qu’afècten ath sòn regim especiau), tamb era consegüenta restriccion dera capacitat d’Aran entà elaborar, articular e aplicar orientacions politiques pròpries enes ahèrs dera sua competéncia.

Era mancança de potestat legislativa –que sonque s’artenherie s’era Val d’Aran se constituisse coma Comunitat autonòma– poirie atenuar-se tamb eth desvolopament de dues vies:

1. Era possibilitat qu’Aran assomisque en determinades matèries competéncies exclusives, qu’includirien ua potestat normativa semblanta ara que gaudissen es Territòris Istorics deth País Basc, en tot aplicar-se es normes emanades des organs foraus –Conselh Generau d’Aran e d’auti creadi en exercici des sues potestats– tamb preferéncia a quinsevolha auta –leis, reglaments– deth Parlament de Catalonha, e tamb subordinacion dirècta ar Estatut d’autonomia e era Constitucion.

2. Era atribucion dera potestat d’autoorganizacion plea, dera potestat reglamentària, e dera foncion executiva, amassa tamb ua interpretacion positiva deth mecanisme de participacion der art. 94.4 EAC.

Era prumèra via partirie deth reconeishement des drets istorics dera disposicion addicionau 1^ª CE e harie necessària ua reforma der Estatut d’autonomia.

Era segona via, mens ambiciosa, s’a reconeishut ena LA (art. 47). Encara sense gesser-se’n d’aguesta via, ei possible qu’er exercici dera potestat legislativa per part deth Parlament de Catalonha age limitacions per rason deth territòri: en un esfòrç destinat a perméter qu’era Val d’Aran gaudisse d’ua vertadèra autonomia politica, eth Parlament determinarie en cada cas quini precèptes des leis aprovades considere basics, e per tant d’aplicacion en tot eth territòri de Catalonha, e quini precèptes non s’apliquen en territòri d’Aran, que veirie ampliada era sua potestat reglamentària. Era filosofia que sosjatz en aguesta propòsta ei qu’era potestat legislativa deth Parlament, se no se pòt entrar ena via 1), s’a de restrénher en territòri d’Aran as aspèctes basics o que se poguen considerar afectadi per ua resèrva de lei, ena mesura qu’ua concrecion excessiva e era sua aplicacion indiscriminada en territòri d’Aran barrarie eth pas ara possibilitat qu’eth Conselh establisse politiques pròpries, basa dera vertadèra autonomia.

Encara laguens d’aguesta via, cau auer en compde eth mecanisme de participacion der art. 94.4 EAC. Eth “regim especiau”, deth punt d’enguarda normatiu, se pòt definir coma eth conjunt de disposicions que regulen er autogovèrn deth pòble aranés. A mès dera lei de desvolopament basic der Estatut (art. 62.2 EAC) qu’establís aqueth regim juridic especiau, en formen part era lei qu’establís es recorsi financèrs deth Conselh Generau d’Aran (art. 94.5) e  tanben era rèsta de leis deth Parlament de Catalonha que determinen es competéncies deth Conselh Generau (art. 94.4). Es leis “qu’afècten ath sòn [d’Aran] règim especiau” son per tant eth conjunt de leis que regulen era autonomia o autogovèrn aranés; non pas sonque era lei basica der art. 94.1, o era financèra deth 94.5, senon tanben es leis sectoriaus que regulen es competéncies deth Conselh Generau. Enes leis “qu’afècten…” cau includir tanben es que regulen o modifiquen es especialitats deth Dret civiu aranés,[vi] que tamb ua perspectiva istorica, formen part inescindibla deth sòn regim especiau.

Ath mèn parer, er art. 94.4 ei ua norma imperativa e non un mandat indeterminat, ne un prèc as actors dera iniciativa legislativa, ne un desir retoric de participacion democratica, senon qu’a un sens politic fòrça mès pregon. Era participacion der art. 94.4 s’impause damb caractèr generau a toti es titulars dera iniciativa legislativa. Aqueri son, segons er art. 62 EAC, i) es deputats e grops parlamentaris, ii) eth Govèrn dera Generalitat, iii) es ciutadans, e iv) es organismes supramunicipaus de caractèr territoriau. Era participacion ei obligatòria (“Aran… a de participar”) tamb independéncia deth subjècte qu’exercisque era iniciativa: se determine per rason dera matèria.

Er art. 94.4 impause ua restriccion a toti es possibles actors dera iniciativa legislativa, e concedís un dret e ath temps impause ua obligacion –politica– ara institucion representativa d’Aran.

Eth titular d’aqueth dret, segons era diccion der art. 94.4, ei Aran, tèrme que cau enténer en sòn sens de collectivitat territoriau o pòble. Se tracte per tant d’un dret collectiu, qu’eth pòble aranés exercís mejançant era sua institucion representativa. Ei important remercar qu’er Estatut non reconeish un dret semblant a cap auta entitat territoriau, çò que s’explique se partim deth reconeishement deth pòble aranés coma titular d’un dret d’autogovèrn en art. 11 EAC.

Maugrat era fauta de concrecion deth mecanisme de participacion, se poirie enténer que cau un amàs de volontats ena elaboracion des iniciatives legislatives qu’afècten eth regim especiau d’Aran. Es sòns fondaments serien era proteccion des interèssi vitaus deth pòble aranés e eth dret ar autogovèrn qu’er art. 11 EAC reconeish a Aran.

Era participacion des minoritats nacionaus ena adopcion des decisions qu’afècten es sòns interèssi vitaus, coneishuda en Dret continentau europèu coma power sharing, pòt revestir diuèrses formes, a compdar dera preséncia en organismes o comissions, enquiara concession deth dret de veto. S. Kelleher distinguís un veto “doç”, qu’a er efècte de sospéner un projècte de lei e provocar un procediment formau de mediacion dessenhat entà arténher ua decision mutuauments acceptabla, e un veto “fòrt” qu’a er efècte de barrar eth pas ath projècte legislatiu.

Eth mecanisme trigat per EAC ei era participacion d’Aran ena elaboracion des iniciatives legislatives, que coma s’a dit adès, s’impause a toti es actors. Encara que peth sòn caractèr programatic, qu’a de besonh ua ulteriora concrecion normativa, se tracte d’un dret d’exigéncia jurisdiccionau mès que problematica, podem sostier que deth punt d’enguarda politic, es iniciatives legislatives lesionaràn eth dret d’autogovèrn d’Aran se s’an elaborat sense era participacion preceptiva dera sua institucion representativa.

Era participacion dera institucion representativa d’Aran se referís sonque ara fasa prealabla d’elaboracion des projèctes e proposicions de lei, e non ara tramitacion parlamentària posteriora. Era garantia deth dret e dera obligacion de participar exigís que se tracte de ua participacion formau e reglada, e non pas informau e oficiosa. Er encastre dera participacion non pòt èster exclusivaments era comission bilaterau prevista ena LA, perque eth govèrn dera Generalitat ei sonque un des actors dera iniciativa legislativa. Correspon donques ath Parlament de Catalonha concretar aqueth mecanisme, sense desbrembar que per efècte reflèx deth madeish art. 94.4, eth Conselh Generau a de participar ena sua concrecion.

Serie recomanable qu’eth mecanisme concedisse a Aran aumens un veto “doç”, qu’en cas de conflicte sometesse es parts ara decision d’ua comission arbitrau semblanta ara prevista en art. 39 der Estatut d’autonomia deth País Basc.

Ua participacion entenuda coma simpla capacitat de prepausa e dialòg –eth sistèma en vigor, en definitiva– ei inacceptabla deth punt d’enguarda des drets istorics d’Aran e deth caractèr pactejat dera union d’Aran a Catalonha, qu’encara que non sigue acceptat peth constitucionalisme, pòt èster interiorizada pes institucions catalanes.

Era interpretacion qu’era STC 312010 a hèt des precèptes que regulen era institucion dera vegaria, e era Lei 30/2010, de vegaries, hèn possibla ua auta via entà qu’era Val d’Aran pogue arténher ua vertadèra autonomia politica, en tot constituir-se coma província.

Eth dictamen 269 deth Conselh Consultiu dera Generalitat ja apuntèc aguesta possibilitat, en tot comentar era esmenda 160: “Pel que fa a l’esmena 160 (d’addició a l’article 89 d’un número nou amb el següent contingut: “L’Aran no pot restar inclosa en cap divisió territorial pròpia de Catalunya que no sigui ella mateixa”), s’ha de dir que per tal que aquesta esmena sigui constitucional l’única solució possible és que l’Aran sigui una nova vegueria, ja que tot el territori espanyol ha d’estar organitzat en províncies. Conseqüentment, l’Aran serà una nova província i, tal com hem vist, a Catalunya les províncies es denominaran vegueries. Això comporta que la llei orgànica que ha de determinar la reforma dels límits provincials (art. 141.1 CE), haurà de crear aquesta nova vegueria coincidint amb el territori de l’Aran”.

Constituida coma província, Aran poirie exercitar eth dret ara autonomia reconeishut en art. 2 CE as províncies, çò que determinarie era sua segregacion de Catalonha.

Era LA definís Aran coma “ua realitat nacionau occitana, dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica” (art. 1).

Aran ei un còs politic diferent, singular e infungible, unit a Catalonha, mès non pas coma part dera nacion o nacionalitat catalana, senon coma ua part annèxa, que consèrve era sua pròpria identitat istorico-politica.

Er Estatut d’autonomia de Catalonha de 1979 sonque hège referéncia ath pòble catalan (Preambul), es catalans (art. 6), eth pòble de Catalonha (Preambul, art. 30), es ciutadans de Catalonha (arts. 3 e 8), sintagmes equivalenti; e ordenaue eth reconeishement e actualizacion des peculiaritats istoriques dera organizacion administrativa intèrna dera Val d’Aran, sense nomentar era comunitat politica (eth pòble aranés) que fondamentaue aqueth mandat.

Mejançant er EAC, er Estat reconeish era existéncia deth pòble aranés. Eth reconeishement non ei pas ua declaracion retorica, o un mandat indeterminat de preservar era lengua aranesa o cèrtes manifestacions culturaus, senon qu’a un significat politic, perque va acompanhat dera atribucion d’un autogovèrn que s’a d’exercir ena forma que determinen er Estatut e es leis deth Parlament.

Pòble de Catalonha (catalans, ciutadans de Catalonha, expressions equivalentes), comprén es dus pòbles, catalan e aranés, ena mesura qu’er Estatut reconeish era condicion politica de catalans as ciutadans espanhòls qu’an vesiatge administratiu en Catalonha (art. 7), però ath delà d’aquera pertanhença administrativa, eth pòble catalan e eth pòble aranés son pòbles diferenti, e quan era disposicion addicionau 1ª dera LA reconeish eth dret deth pòble aranés a decidir eth sòn futur vò díder exactaments qu’eth pòble aranés pòt préner es sues pròpries decisions politiques,[vii] per mès qu’era Comission de Seguiment normatiu, Prevencion e Solucion de Conflictes dera Comission Bilaterau Generalitat Estat n’age hèt ua interpretacion benvolenta d’aqueth “dret a decidir”, en tot seguir es passi dera STC 42/2014: capacitat entà manifestar ua aspiracion politica que pòt amiar ara modificacion deth fondament der orde constitucionau, i.e. ara independéncia.

Mès aguest dret a decidir deth pòble aranés, e era realitat (nacionau o non) occitana que lo fondamente, s’a desbrembat en totes es iniciatives deth nomentat procès independentista.

1. En Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya de 15.12.2012 sonque se hec referència ath pòble de Catalonha. En Annex 1 se parlaue de convocar ua consulta entà qu’eth pòble de Catalonha podesse prononciar-se sus era possibilitat que Catalonha devenguesse un Estat en encastre europèu, sense distincion dera decision autonòma que podie préner eth pòble aranés. En Annex 2, de prioritats deth Govèrn entara transicion nacionau, non i auie cap referéncia ara identitat, lengua e cultura aranesa o occitana.

2. Era Resolucion 5/X deth Parlament de Catalonha, de 23.01.2013, qu’aprovèc era Declaracion de sobeiranetat e deth dret a decidir deth pòble de Catalonha, parlaue sonque deth pòble de Catalonha o pòble catalan, deth dret des ciutadans e ciutadanes de Catalonha a decidir eth sòn avier politic collectiu, e deth caractèr de subjècte politic e juridic sobeiran deth pòble de Catalonha. Cap referéncia ath pòble aranés, indisolublaments unit ath pòble catalan.

3. Eth Decrèt 129/2014, de 27 de seteme, de convocacion dera consulta populara non de referendum sus eth futur politic de Catalonha, convoquèc ua consulta eth 09.11.2014 tamb es qüestions:

Vò que Catalonha vengue un Estat?
En cas afirmatiu, vò qu’aguest Estat sigue independent?

4. Era Resolucion 1/XI deth Parlament de Catalonha de 09.11.2015 declarèc er inici deth procès de creacion d’un estat catalan independent en forma de republica e eth Parlament se declarèc depositari dera sobeiranetat e expression deth poder constituent. Cap referéncia ath pòble aranés e eth sòn dret a decidir.

5. Eth 27.07.2016 eth Parlament aprovèc un procès constituent pròpri, “democratic e vinculant” que constarie de tres fases: ua prumèra fasa de procès participatiu, ua segona fasa de desconnexion tamb er Estat espanhòl e convocacion d’eleccions constituents entà formar ua assemblada constituenta, que redigirie un projècte de constitucion, e ua tresau fasa entara ratificacion populara dera constitucion en referendum. Un còp mès, cap referéncia ath pòble aranés e eth sòn dret a decidir.

6. Era Lei 19/2017, de 6 de seteme, deth referendum d’autodeterminacion, convoquèc ara ciutadanetat de Catalonha a decidir eth futur politic de Catalonha mejançant un referendum a on se demanarie: “Voletz que Catalonha vengue un estat independent en forma de republica?” Segons er art. 4, “eth resultat deth referendum a caràcter vinculant”, e “S’en recompde des vòts validaments emetudi n’i a mès d’afirmatius que de negatius, eth resultat implique era independéncia de Catalonha”. Aquerò implicaue ue negacion totau deth dret de decidir deth pòble aranés, inevitablaments arrossegat pera decision majoritària deth pòble catalan, pera immensa diferéncia demografica entre er un e er aute.

7. Era Lei 20/2017, de 8 de seteme, de transitorietat juridica e fondacionau dera Republica, proclamèc en art. 2 que “La sobirania de Catalunya rau en el poble de Catalunya, i a l’Aran en el poble aranès, del qual emanen tots els poders de l’Estat.” e en art. 5 dispausaue que “L’Aran manté l’estatut polític, jurídic i lingüístic que li reconeixen les normes vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, inclosa l’organització institucional pròpria”. Er art. 2 ei problematic, perque ditz literauments qu’era sobeiranetat de Catalonha, en Aran, residís en pòble aranés, çò que contraditz era existéncia d’ua realitat nacionau aranesa e eth dret a decidir deth pòble aranés.

Non hège fauta proclamar, a imitacion dera CE, era indisolubla unitat dera Nacion catalana, entà enténer qu’era sobeiranetat residís sonque en conjunt deth pòble catalan e qu’eth pòble aranés non en pòt èster titular, per mès que se li reconeish autonomia.

Non cau jutjar s’es pòbles d’Espanha an un dret d’autodeterminacion, entà constatar qu’es promotors dera independéncia de Catalonha, en sòn ensag de bastir ua Nacion sobeirana, an reprodusit es principis dera CE, tamb ua Nacion catalana indisolubla, e un pòble aranés qu’a sonque dret ara autonomia, çò qu’implique era negacion deth sòn “dret a decidir” en sens qu’es independentistes catalans l’entenen quan lo hèn a valer deuant der Estat espanhòl.

Eth pòble aranés ja auie estat sosestimat en 2020 quan se creèc ua Mesa entara resolucion deth conflicte politic, compausada per delegats des govèrns d’Espanha e dera Generalitat de Catalonha, sense participacion d’aumens un delegat deth pòble aranés.

Eth repòrt sus er acòrd de claretat encargat peth president dera Generalitat, d’octubre de 2023, maugrat que declare un principi generic de proteccion des minoritats, considère qu’en procès de decision sus eth futur politic de Catalonha sonque i a dus pòbles implicadi, eth demos catalan e eth demos espanhòl. Eth repòrt aufrís cinc opcions de referendum e dues alternatives mès, e cap considère eth dret deth pòble aranés a préner ua decision pròpria, diferenta dera que pogue préner eth pòble catalan. Ne eth Conselh Generau d’Aran, ne es terçons, ne eth pòble aranés, se considèren actors primaris; en tot eth procès, Aran aurie sonque un ròtle segondari, coma territòri frontalèr, ròtle que se reconeish en generau as municipis frontalèrs ara ora de dessenhar eth nau traçat des frontères.

***

Er autogovèrn d’Aran presente:

Deficits e limitacions derivadi dera manca d’autonomia financèra -eth Conselh Generau d’Aran se finàncie, basicaments, tamb un Hons dotat enes leis de pressupòsti dera Generalitat de Catalonha- que poirien remediar-se tamb era cession de tributs. Era manca de publicacion de balances fiscaus m’impedís anar mès enlà.

Deficits e limitacions derivadi dera manca d’autonomia politica (potestat legislativa) que poirien remediar-se pes vies dites ensús.

Deficits e limitacions derivadi dera concepcion sobeiranista des independentistes catalans, que neguen ath pòble aranés çò que les negue eth TC, eth nacionalisme espanhòl. Eth nomentat “procès” non considère qu’era Val d’Aran pogue préner ua decision autonòma sus eth sòn futur politic diferenta dera que pogue préner eth pòble catalan, e en aguesta ceguetat vedem un rebat deth nacionalisme espanhòl manifestat en art. 2 dera CE.

I a deficits e limitacions qu’eth remèdi depén dera Generalitat de Catalonha, e d’auti que requerissen era intervencion der Estat espanhòl.

En cap des dus pòls veigui ua volontat d’auançar.

Vicent Simó Sevilla
Notari

---

Abreviacions

LA Lei 1/2015, de 5 de hereuèr, deth regim especiau d’Aran

CE Constitucion espanhòla de 1978

EAC Estatut d’autonomia de Catalonha de 2006

STC senténcia deth Tribunau constitucionau

TC Tribunau constitucionau

[i] “Aquerò ei era Val d’Aran… Però ei tan amagada,
Tan luenh, tan luenh, qu’Espanha non la i sap!”

(Mossèn Condò, 1912)

[ii] “La Constitución no es el resultado de un pacto entre instancias territoriales históricas que conserven unos derechos anteriores a la Constitución y superiores a ellas, sino una norma del poder constituyente que se impone con fuerza vinculante general” (STC 76/1988).

[iii] Me remeti ath dictamen 269 deth Conselh Consultiu dera Generalitat de Catalonha, relatiu ath projècte d’Estatut d’autonomia, entà ua sintèsi des arguments des teories confrontades.

[iv] Abans, s’auie aprovat era lei 8/1987, de 15 d’abriu, municipau e de regim locau de Catalonha, que definie era comarca coma entitat locau formada pera agropacion de municipis contigús (art. 81).

[v] Interèsse apuntar qu’en redigit aprovat peth Parlament, se parlaue dera “realitat nacional occitana fonamentada en la seva singularitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles”, e es Còrts espanhòles, a mès de suprimir “nacional”, cambièren “fonamentada en la seva singularitat” per “dotada d’identitat”.

[vi] Eth dret de torneria, despoticaments modificat pera Lei 5/2006, de 10 de mai, deth Libe V deth Còdi Civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus; eth regim economic matrimoniau convencionau de mièja guadanheria, indemne ena sua regulacion tradicionau en projècte de Lei deth Libe II, relatiu ara persona e era família, en procès d’aprobacion en Parlament de Catalonha; es especialitats en matèria de succession troncau non restablides ena lei 9/1987, de 25 de mai, de succession intestada, en Còdi de Successions (Lei 40/1991, de 30 de deseme) ne darrèraments, ena Lei 10/2008, de 10 de junhsèga, deth Libe IV relatiu as successions; entre d’autes.

[vii] O es decisions que li permete era legalitat, ahigirie eth TC.