Categoria: General

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán
 Catedrático acreditado de Derecho Financiero y Tributario en la Universidad de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Font: Transparency International EU Office – Flickr. Llicència (CC BY-NC-ND 2.0)

La Sentencia resuelve la demanda presentada por la Comisión contra España por vulneración del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea (TFUE) y del Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo (EEE) estimándola al considerar que la regulación del modelo 720 constituye una restricción a la libre circulación de capitales contraria al artículo 63.1 del TFUE y al artículo 40 del Acuerdo EEE.

La introducción de la obligación de declaración de los bienes y derechos en el extranjero (modelo 720) mediante la Ley 7/2012, de 29 de octubre, se acompañó de la previsión de unas consecuencias jurídicas muy severas en caso de incumplimiento de esta obligación de carácter formal. Así, se incluyó una norma aplicable en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y en el Impuesto sobre Sociedades por la cual la no presentación o la presentación tardía de la declaración generaba la imputación en la base liquidable general del valor de los bienes y derechos no declarados en el último período impositivo no prescrito con imposibilidad de acreditar la prescripción de la obligación tributaria del período impositivo en el que efectivamente se habían percibido las rentas capitalizadas en bienes y derechos en el extranjero. La cuota resultante de la regularización mediante la ficción jurídica anterior acarreaba la imposición de una sanción muy grave del 150% de la cantidad dejada de ingresar. Finalmente, se habían previsto sanciones muy elevadas en caso de falta de correcto cumplimiento de la obligación formal de presentación del modelo 720.Llegeix més »

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets
 Professor de Dret Públic a la Universitat Oberta de Catalunya

EAPC3 comentaris
Font: Sarah Horrigan – Flickr. Llicència (CC BY-NC 2.0)

Wo viel Licht ist, ist starker Schatten
[On hi ha molta llum, les ombres són més intenses]
Johann Wolfgang von Goethe

Els problemes de la transparència[i]

El professor Oriol Mir s’ha referit al canvi de paradigma normatiu que s’ha produït a Catalunya i Espanya en matèria de transparència i dret d’accés a la informació pública: “s’ha passat d’un dret purament nominal i d’escassa aplicació pràctica a un dret d’accés vigorós, efectiu i dotat d’un enorme potencial de futur, tan o més ampli que el reconegut per altres ordenaments que abans es contemplaven amb enveja”.

Aquest canvi de paradigma aporta copiosos avantatges, especialment en termes de coneixement, defensa, participació, crítica i control dels ciutadans sobre les institucions públiques i llurs activitats. Seguint l’aforisme clàssic que diu que el saber és poder (scientia potentia est), la transparència empodera els ciutadans. Tanmateix, anticipo que l’increment i, particularment, l’excés de transparència podrien generar diversos problemes al sector públic:Llegeix més »

Recensión de la obra “Derecho, historia y corrupción con perspectiva de género”, de María Jesús Espuny Tomàs, Daniel Vallès Muñío y Elisabet Velo i Fabregat (coordinadores) – Guillermo García González
 Profesor titular de Derecho del Trabajo y SS en la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR)

EAPCDeixa un comentari

El autor se encuentra ante una obra colectiva que ha sido elaborada por un grupo de profesores pertenecientes a dos grupos de investigación de la Universitat Autònoma de Barcelona: Dones i Drets (Facultad de Derecho) y Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània (Facultad de Filosofía y Letras). La dispar especialización y trayectoria investigadora de los diferentes autores que participan en la obra anticipan un abordaje multidimensional del objeto de la misma, que queda perfectamente reflejado en su acertado título: Derecho, historia y corrupción con perspectiva de género (Madrid, Dykinson, 2021).

A través de sus quince capítulos, la obra aborda el fenómeno de la corrupción en cuanto a realidad jurídica, política e institucional, partiendo de un examen multidisciplinar en el que se entrelazan estudios históricos con análisis jurídicos más actuales. En todos ellos, la perspectiva de género con la que se observa el fenómeno de la corrupción logra dotar de coherencia interna al estudio, presentándose como un corpus coherente y cohesionado que permite una aproximación innovadora, rigurosa y certera hacia el fenómeno de la corrupción. La calidad de las aportaciones, la solvencia intelectual de los autores y el novedoso enfoque de la temática que se plantea, se ve acompañada de una cuidadosa edición de la obra por la prestigiosa editorial Dykinson. Llegeix més »

La reserva mínima a mantenir en els embassaments per raons ambientals: un nou instrument de tutela de les aigües superficials – Pablo Herráez
 Director de l'Assessoria Jurídica de l'Agència Catalana de l'Aigua

EAPCDeixa un comentari
Font: Agència Catalana de l’Aigua

1. Una modificació de la Llei d’Aigües en un Reial decret llei de mesures sobre el mercat energètic

Entre les modificacions legislatives adoptades pel Consell de Ministres mitjançant el Reial decret llei 17/2021, de 14 de setembre, de mesures urgents per mitigar l’impacte de l’escalada de preus del gas natural en els mercats minoristes de gas i electricitat, hi ha una modificació que afecta el text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, per la qual s’addicionen uns paràgrafs a l’apartat 2 de l’art. 55 de l’esmentat text refós, referit a les facultats de l’organisme de conca en relació amb l’aprofitament i el control dels cabals concedits. El Reial decret llei va ser convalidat pel Congrés dels Diputats en la sessió de 14 d’octubre de 2021.Llegeix més »

Avança l’experimentació en polítiques públiques a Catalunya: ara la renda bàsica – Bru Laín i Sergi Raventós
 Professor de Sociologia a la UB i assessor de l’Oficina del Pla Pilot de Renda Bàsica Universal a Catalunya, i director de l’Oficina del Pla Pilot de Renda Bàsica Universal a Catalunya, respectivament

EAPCDeixa un comentari
Font: Generalitat de Catalunya

En els darrers anys, l’interès per la Renda Bàsica Universal (RBU) ha crescut de manera exponencial. El que fa pocs anys es veia com una “utòpica reforma radical” ha esdevingut una proposta amb possibilitats de ser implementada a mitjà termini. D’acord amb la Basic Income Earth Network (la plataforma internacional de persones i entitats que originàriament han defensat la idea), l’RBU és una prestació pagada regularment per l’Estat de caràcter universal (per a tota la ciutadania o habitants acreditats), individual (no per a llars o famílies) i incondicional (sense demostrar cap situació particular ni complir uns requisits). Això vol dir que totes i tots, independentment d’estar treballant o no, sense haver d’omplir cap formulari, ni haver de fer cap curs de formació, rebríem una assignació monetària al llarg de tota la vida.Llegeix més »