Les “expressions no necessàries” en l’exercici de la llibertat d’expressió segons el Tribunal Constitucional espanyol: un concepte difícilment compatible amb la jurisprudència del TEDH – Carles Grima
Advocat. Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i professor-col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya

Detall de la plaça de toros de El Puerto de Santa María (Cadis). Font: pintxomoruno, CC BY-NC-SA 2.0

A través d’aquestes línies intentarem aproximar-nos a un concepte que darrerament s’està imposant en sentències del Tribunal Constitucional que resolen recursos d’empara on es discuteixen conflictes entre la llibertat d’expressió i altres drets o béns jurídics protegits. Ens estem referint al que el Tribunal Constitucional anomena “expressions no necessàries” com a fonament per a la denegació de l’empara quan la demanda es planteja per una suposada vulneració del dret a la llibertat d’expressió. En base a aquest plantejament, el Tribunal Constitucional entén que determinades expressions, com que no són necessàries pel debat públic de les idees, no queden emparades pel contingut constitucional de la llibertat d’expressió i, a l’entrar en conflicte amb el dret a l’honor, la sentència es resol a favor d’aquest altre dret. Un exemple el tenim a l’STC 93/2021, de 10 de maig, on una activista política antitaurina va publicar una entrada a Facebook a partir de la mort d’un torero i on el qualificava d’assassí.Llegeix més »

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont Professora titular de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona

Joaquim Ferret durant la jornada de celebració del 25è aniversari de la Revista Catalana de Dret Públic, el 25 de maig de 2010. Foto: Miquel Coll

Agafo ràpidament la penyora quan se’m convida a rememorar en aquest apunt, amb un to deliberadament personal, el professor Joaquim Ferret i Jacas. A continuació, davant la pantalla en blanc, he de reconèixer que això és una oportunitat, però la veritat és que no sé per on començar… I em pregunto com ho he d’enfocar, perquè disposo d’un nombre limitat de línies per resumir-ho: en el Joaquim, company de la UAB?, en el Joaquim professor?, recordar el Joaquim al Parlament de Catalunya o emfasitzar aquell temps en què va ser el director de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat? Seria oportú, en aquest context, fer aflorar el Joaquim que adorava conversar, passejar a poc a poc, gaudint de les paraules, i anar als restaurants? El Joaquim soci del Barça, el que era tan amic dels seus amics? Aquell que coneixia, i evocava, tants detalls del teu propi recorregut? Ens està permès parlar de la seva passió per l’òpera? O és més escaient focalitzar-se en el record que va deixar-nos com a degà de la Facultat, com a director del Departament, o bé com a membre de la Comissió Jurídica Assessora? Moltes coses se’m remouen per dinsLlegeix més »

Llums i ombres de la Llei orgànica 7/2021: anàlisi i contextualització – Albert Castellanos Rodríguez
Advocat i doctorand en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona

El passat 15 d’abril de 2021, el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el Projecte de Llei orgànica de protecció de dades personals tractades per a finalitats de prevenció, detecció, recerca i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals, que amb posterioritat, una vegada finalitzat el seu procés de tramitació parlamentària, va esdevenir la Llei orgànica 7/2021, de 26 de maig (d’ara endavant, la “Norma”), encarregada –de conformitat amb el que l’Exposició de Motius indica– de transposar a l’ordenament jurídic espanyol el contingut de la Directiva (UE) 2016/680 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relativa a la protecció de les persones físiques, pel que fa al tractament de dades personals per part de les autoritats competents per a finalitats de prevenció, recerca, detecció o enjudiciament d’infraccions penals o d’execució de sancions penals, així com a la lliure circulació d’aquestes dades i per la qual es derogava la Decisió Marc 2008/977/JAI del Consell (d’ara endavant, la “Directiva”).Llegeix més »

El més llegit de 2021 a l’RCDP blog

Durant el 2021 hem publicat un total de 47 apunts que van obtenir 44.097 visites, 6.000 menys que el 2020 (any especialment prolífic al nostre blog pels efectes de la pandèmia i els confinaments) però 6.800 més que el 2019.

Els deu articles més llegits publicats durant l’any passat van ser els següents:

Sobre la constitucionalitat de la llei catalana que limita el preu dels lloguers – Juli Ponce Solé

El certificat COVID com a mesura per accedir als establiments des de la perspectiva de la protecció de dades personals – Carles San José

La Sentència del Tribunal Constitucional del 14 de juliol de 2021 sobre la declaració i pròrroga del primer estat d’alarma durant la crisi sanitària de la COVID-19 – Joan Ridao

WhatsApp, tú y tus datos – Andoni Polo Roca

La pandemia y la vacunación (I). Estrategia y obligatoriedad de la vacunación COVID-19: constitucionalidad y Comunidades Autónomas – Lorenzo Cotino Hueso

La transmissió de bars i restaurants: Llei 11/2009 o Llei 18/2020? – Xavier Silvestre i Castejon

Habitatges d’ús turístic: novetats jurisprudencials sobre l’habilitació per iniciar l’activitat i règim jurídic aplicable a les plataformes – Anna Martínez Ribas

L’ús d’algoritmes en la presa de decisions administratives: oportunitats i riscos – Agustí Cerrillo i Martínez

Un paso adelante y dos atrás: la cambiante jurisprudencia reciente del Tribunal Constitucional sobre libertad de expresión – Miguel Ángel Cabellos Espiérrez

Anàlisi de la STC 16/2021, de 28 de gener, que declara inconstitucionals determinats preceptes del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge – Berta Bastús Ruiz

Comentari a l’estudi “El malson de l’alcalde hindú i la curiositat del jurista persa. La tramitació d’un expedient de recuperació de domini públic amb entrada en domicili: aspectes procedimentals i constitucionals”, de Ricard Brotat i Jubert – Juli Ponce Solé
Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona

Imatge: 2011 Indignados 15M (Barcelona).
Autor: José Gonzalvo amb llicència CC BY-NC-ND 2.0

Aquestes línies volen ser un petit comentari a l’interessant treball de Ricard Brotat i Jubert, El malson de l’alcalde hindú i la curiositat del jurista persa. La tramitació d’un expedient de recuperació de domini públic amb entrada en domicili: aspectes procedimentals i constitucionals, estudi guardonat el 2021 amb el Premi de Treballs de Recerca de l’Associació Catalana de Juristes de l’Administració Local.

El concís però alhora complet treball, trenta dues pàgines, es troba disponible a Internet amb accés gratuït i esperem que aquestes línies us animin a llegir-lo, que és l’efecte desitjat, en definitiva, per aquesta ressenya.

El treball es dedica a “a tot el personal del servei de malalties infeccioses i d’urgències (personal mèdic, d’infermeria, auxiliar, rehabilitador, zelador, de cuina i de neteja) de l’Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona (popularment conegut com “Can Ruti”)”, en homenatge personal de l’autor, que volem estendre des d’aquí a tots els empleats públics del servei públic de salut, per la crucial tasca que desenvolupen per a tots nosaltres.Llegeix més »