Anàlisi de la STC 16/2021, de 28 de gener, que declara inconstitucionals determinats preceptes del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge – Berta Bastús Ruiz
Investigadora predoctoral a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

Font: Curro Palacios – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

1. Sobre el recurs d’inconstitucionalitat núm. 2577-2020
Enfront del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge (en endavant, Decret llei 17/2019), el 19 de juny de 2020 un total de 86 diputats del grup parlamentari popular van interposar el recurs d’inconstitucionalitat 2577-2020. Aquest recurs es va interposar contra el Decret llei 17/2019, contra el Decret llei 1/2020, de 21 de gener, que modifica l’anterior i contra l’acord del Parlament de Catalunya de 4 de març de 2020 de validació d’aquest últim Decret llei 1/2020. Subsidiàriament, el recurs es va interposar contra els articles 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.6, 2.7, 2.8, 2.9, 2.10, 2.11, 2.12, 4.2, 4.6, 5.4, 5.5, 5.6, 5.7, 6.2, 6.3, 6.4, 6.6, 8.1, 8.2, 8.3, 8.5, 13.2 i disposició transitòria 1ª del Decret llei 17/2019.
Els motius en què es fonamenta el recurs d’inconstitucionalitat poden resumir-se en els punts següents:

a) L’acord de validació del Decret llei 1/2020 va ser aprovat un cop vençut el termini de trenta dies hàbils des de la promulgació del Decret llei 1/2020 que va quedar derogat en la data de la seva suposada convalidació.

b) El Decret llei 17/2019 és inconstitucional i nul en el seu conjunt degut al fet que:

–  No existeix el pressupòsit habilitant que exigeix l’article 86.1 de la Constitució sobre el requisit de provar l’existència d’una situació d’extraordinària i urgent necessitat per a l’aprovació d’un Decret llei.
–  No existeix connexió entre les mesures aprovades i la situació d’extraordinària i urgent necessitat prèviament definida.
–  Regula matèries que queden vetades als decrets llei, ja que “afecta” el dret de propietat en el sentit descrit als arts. 86.1 de la Constitució i 64.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (en endavant, EAC).
–  A més, determinades previsions del Decret llei 17/2019 (art. 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.7, 2.8, 2.9, 2.10, 2.11, 2.12, 2.15, 6.2, 6.3 i 6.4) regulen determinats aspectes del dret de propietat privada i envaeixen les competències estatals establertes als articles 149.1.1, 149.1.8, 149.1.13 i 149.1.18 de la Constitució.Llegeix més »

Un paso adelante y dos atrás: la cambiante jurisprudencia reciente del Tribunal Constitucional sobre libertad de expresión – Miguel Ángel Cabellos Espiérrez
Catedrático de Derecho Constitucional. Universidad de Girona

El año 2020 fue ciertamente relevante para la libertad de expresión y su interpretación por parte del Tribunal Constitucional. Pero además de relevante resultó sorprendente: el Tribunal comenzó el año construyendo un entendimiento de la libertad de expresión sobre unas determinadas bases, y lo terminó acogiendo otro netamente distinto, en el que el reconocimiento y la valoración de la importancia de la libertad de expresión en una sociedad democrática parecían dejar paso a una cierta desconfianza y prevención frente al ejercicio de dicha libertad. En las líneas que siguen se quiere reflexionar muy brevemente acerca de esta evolución y de qué consecuencias tiene.Llegeix més »

La STC 65/2020, de 18 de juny, sobre el Codi tributari de Catalunya (II). L’ordenació del sistema tributari català en forma de Codi és constitucional – Montse Peretó García
Directora general de Planificació i Estudis Fiscals de la Generalitat de Catalunya

La primera fita de la codificació del dret tributari català va ser l’aprovació de la Llei 17/2017, d’1 d’agost, reguladora del Codi Tributari de Catalunya (en endavant, CTC), que recollia una refosa de la normativa catalana en matèria de procediments tributaris i estructura organitzativa, i reproduïa determinats preceptes de la Llei general tributària (LGT), per tal de fer més comprensible la regulació introduïda al CTC. L’objecte d’aquesta llei fou el d’ordenar d’una manera sistemàtica el conjunt de les normes que integren el dret tributari de Catalunya, per tal de garantir la seguretat jurídica i la coherència normativa que indefectiblement requereix la matèria tributària.Llegeix més »

La STC 65/2020, de 18 de junio, sobre el Código tributario de Cataluña (I). El perfil constitucional del Código – José-Andrés Rozas
Catedrático de derecho financiero y tributario. Universitat de Barcelona

" "El 1 de agosto de 2017 -en el marco de las medidas legislativas que desembocaron en los acontecimientos del mes de octubre de dicho año- el Parlamento de Cataluña aprobó, mediante su Ley núm. 17/2017, el “Código tributario de Cataluña” así como el texto de sus “libros primero, segundo y tercero, relativos a la Administración tributaria de la Generalidad”.

En línea con la técnica de codificación seguida para la aprobación de la legislación civil catalana, se aprobó la estructura general del Código tributario, así como -en su art. 5- el contenido del mismo relativo a los libros primero –“Disposiciones generales”- el segundo –“La Agencia Tributaria de Cataluña y la Junta de Tributos de Cataluña”- y el tercero –“El Consejo Fiscal de Cataluña y el Instituto de Investigación Fiscal y Estudios Tributarios de Cataluña”.Llegeix més »

La vinculación estrecha entre federalismo y justicia constitucional – Xabier Arzoz Santisteban
Catedrático de derecho administrativo en la UNED

" "Frente a lo que suele afirmarse, los tribunales constitucionales surgieron como respuesta a la necesidad de garantizar la unión del Estado en contextos de descentralización política, más que para la garantía abstracta de la Constitución o la tutela de los derechos fundamentales, funciones que bien podían ser desempeñadas por la jurisdicción ordinaria y que, en su caso, fueron atribuidas a los nuevos tribunales constitucionales como complemento. Los tres primeros modelos de control concentrado de constitucionalidad, creados después de la Primera Guerra Mundial (Austria, Checoslovaquia y España), muestran la estrecha vinculación en el moderno Estado constitucional entre la decisión de fraccionar el poder legislativo y la de crear un tribunal constitucional especializado. A este respecto resultan ilustrativos las concepciones y el proceso de decisión política desarrollados en Austria.Llegeix més »