La STC 65/2020, de 18 de juny, sobre el Codi tributari de Catalunya (II). L’ordenació del sistema tributari català en forma de Codi és constitucional – Montse Peretó García
Directora general de Planificació i Estudis Fiscals de la Generalitat de Catalunya

La primera fita de la codificació del dret tributari català va ser l’aprovació de la Llei 17/2017, d’1 d’agost, reguladora del Codi Tributari de Catalunya (en endavant, CTC), que recollia una refosa de la normativa catalana en matèria de procediments tributaris i estructura organitzativa, i reproduïa determinats preceptes de la Llei general tributària (LGT), per tal de fer més comprensible la regulació introduïda al CTC. L’objecte d’aquesta llei fou el d’ordenar d’una manera sistemàtica el conjunt de les normes que integren el dret tributari de Catalunya, per tal de garantir la seguretat jurídica i la coherència normativa que indefectiblement requereix la matèria tributària.Llegeix més »

La STC 65/2020, de 18 de junio, sobre el Código tributario de Cataluña (I). El perfil constitucional del Código – José-Andrés Rozas
Catedrático de derecho financiero y tributario. Universitat de Barcelona

" "El 1 de agosto de 2017 -en el marco de las medidas legislativas que desembocaron en los acontecimientos del mes de octubre de dicho año- el Parlamento de Cataluña aprobó, mediante su Ley núm. 17/2017, el “Código tributario de Cataluña” así como el texto de sus “libros primero, segundo y tercero, relativos a la Administración tributaria de la Generalidad”.

En línea con la técnica de codificación seguida para la aprobación de la legislación civil catalana, se aprobó la estructura general del Código tributario, así como -en su art. 5- el contenido del mismo relativo a los libros primero –“Disposiciones generales”- el segundo –“La Agencia Tributaria de Cataluña y la Junta de Tributos de Cataluña”- y el tercero –“El Consejo Fiscal de Cataluña y el Instituto de Investigación Fiscal y Estudios Tributarios de Cataluña”.Llegeix més »

La vinculación estrecha entre federalismo y justicia constitucional – Xabier Arzoz Santisteban
Catedrático de derecho administrativo en la UNED

" "Frente a lo que suele afirmarse, los tribunales constitucionales surgieron como respuesta a la necesidad de garantizar la unión del Estado en contextos de descentralización política, más que para la garantía abstracta de la Constitución o la tutela de los derechos fundamentales, funciones que bien podían ser desempeñadas por la jurisdicción ordinaria y que, en su caso, fueron atribuidas a los nuevos tribunales constitucionales como complemento. Los tres primeros modelos de control concentrado de constitucionalidad, creados después de la Primera Guerra Mundial (Austria, Checoslovaquia y España), muestran la estrecha vinculación en el moderno Estado constitucional entre la decisión de fraccionar el poder legislativo y la de crear un tribunal constitucional especializado. A este respecto resultan ilustrativos las concepciones y el proceso de decisión política desarrollados en Austria.Llegeix més »

“Piove, porco governo”? Estat d’alarma: limitació o suspensió de drets? La interlocutòria 40/2020, de 30 d’abril, del Tribunal Constitucional – Ricard Brotat i Jubert
Professor (doctor) associat de dret constitucional a la UAB

Introducció
L’origen del dret d’excepció cal buscar-lo en el naixement de l’estat de dret. La democràcia reconeix, mitjançant la institució anomenada per la doctrina “defensa de la Constitució”, la possibilitat de suspensió dels drets dels ciutadans per garantir la supervivència del sistema. Així, invocant el principi de la legítima defensa, els revolucionaris francesos van justificar la necessitat d’adoptar mesures de defensa extraordinària de la Constitució i els drets dels ciutadans (l’état de siège). La idea era que, sense un ordre públic garantit, els ciutadans no podrien exercir els seus drets fonamentals i, per tant, aquests es suspenien per normalitzar la situació i tornar a tenir la possibilitat d’exercir-los plenament.Llegeix més »

El conflicte de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona arran dels pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem – Alexandre Peñalver i Cabré
Professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

" "
Autor: Gavin Behrens (CC BY-NC-ND 2.0)

El maig passat el Tribunal Suprem (TS) va desestimar un incident de nul·litat contra quatre sentències seves del novembre del 2019 que van anul·lar quatre sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2016 havien declarat contrari a l’ordenament jurídic i anul·lat l’acord del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de 6 de novembre de 2012 que va aprovar: a) l’establiment i la prestació del servei del cicle integral de l’aigua; b) l’establiment del sistema de gestió d’aquest servei públic mitjançant una societat de capital social mixta sota la modalitat de conveni amb societat existent; c) els estatuts d’aquesta nova societat d’economia mixta “Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, Societat Anònima” (Aigües de Barcelona, SEM), i d) el Conveni subscrit per l’AMB i la Societat General d’Aigües de Barcelona, SA (SGAB). Llegeix més »