Paisatge després de la pandèmia: què podem dir del Tribunal Constitucional? – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de Dret Constitucional de la UB

Avinguda Meridiana de Barcelona durant el confinament. Font: Laura Guerrero amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Un cop passats –esperem no equivocar-nos– els moments més durs de la pandèmia de la COVID-19, és possible reflexionar amb millor perspectiva sobre quin ha estat el paper desenvolupat pels diferents poders públics en el marc d’una situació inèdita, sense precedents en la democràcia espanyola. Les anàlisis es poden fer des de diversos vessants, però centrarem el present comentari en les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional i intentarem esbrinar quin ha estat el fil conductor que les ha guiades.Llegeix més »

Conflictes constitucionals de competència. Concurrència o monopoli jurisdiccional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Suprem núm. 437/2022, de 7 d’abril – Berta Bernad Sorjús
Advocada de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional

 

Façana nevada del Tribunal Suprem
Font: Luis García. Llicència CC BY-SA 4.0

Introducció

La identificació de la jurisdicció competent per conèixer de les impugnacions de disposicions de rang inferior a la llei per motius competencials no és, a dia d’avui, una qüestió clara.

Així resulta de la sentència del Tribunal Suprem (STS) objecte d’aquest comentari, la qual s’erigeix en un nou intent de confirmar una doctrina jurisprudencial que se suposa consolidada, però que, a la pràctica, troba resistència entre algunes instàncies jurisdiccionals inferiors.

El debat se situa entre els defensors del monopoli del Tribunal Constitucional (TC) per conèixer amb exclusivitat dels conflictes constitucionals de competència i els que, per contra, sostenen que tant la jurisdicció constitucional com la jurisdicció contenciosa administrativa, de manera alternativa, són competents per conèixer d’impugnacions fonamentades en la vulneració dels preceptes constitucionals que disciplinen el repartiment de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes.

Precisament la STS núm. 437/2022, de 7 d’abril (Sala contenciosa administrativa), reflecteix aquest debat, ja que resol un recurs de cassació interposat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que havia inadmès, per manca de jurisdicció a favor del TC, un recurs contenciós interposat per l’Administració general de l’Estat contra un acord del Govern de la Generalitat de revisió del Pla especial d’emergències per contaminació de les aigües marines de Catalunya.

A continuació s’exposa quina ha estat la història judicial de la STS núm. 437/2022 i quins van ser els arguments emprats en les diverses instàncies per justificar la jurisdicció competent en cada cas.Llegeix més »

Reflexionant sobre el concepte de secessió i la seva legitimitat legal, política i moral a principis del segle XXI. Ressenya del llibre “La legitimidad de la secesión a debate”, de Jorge Cagiao y Conde i Gennaro Ferraiuolo (editors) – Antoni Abat i Ninet
Professor visitant a la Universitat Hebrea de Jerusalem, investigador de recerca al Democracy Institute de la Central European University & Faculty adscrita al Jaeckle Center for Law, Democracy and Governance

En el llibre La legitimidad de la secesión a debate (Catarata, 2022), editat per dos experts en nacionalisme i sistemes polítics de distribució territorial, es plasmen les ponències presentades pels col·laboradors a la jornada “La legitimidad de la secesión en contextos democráticos a debate” organitzades conjuntament per la Universitat de Tours, pel grup de recerca Interactions Culturelles et Discursives i la Universitat Frederic II de Nàpols, que va tenir lloc el passat 4 de juny de 2021. El llibre consta d’una breu introducció i sis capítols, on els col·laboradors analitzen diferents aspectes i, des de diferents àmbits disciplinaris, qüestions i temàtiques relacionades amb la secessió. L’obra plasma posicionaments i reflexions que en alguns casos poden considerar-se no sols contradictoris sinó antagònics sobre el tema objecte d’anàlisi. En aquest sentit, els editors, tal com avancen en la introducció del text, aconsegueixen oferir al lector una obra que compila capítols d’experts que enriqueix el debat sobre el concepte de secessió, i sobre la legitimitat o manca d’aquesta en el processos secessionistes. Altrament dit, la diversitat d’opinions expressada pels autors enriqueix i reflecteix les posicions legals i polítiques sobre processos de secessió endegats en sistemes democràtics plens o imperfectes.Llegeix més »

Dues dècades de negociacions a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat sobre controvèrsies competencials (procediment de l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional) – Eva Torras Sagristà i Raül Digón Martín
Subdirectora general de Relacions amb l’Estat i responsable d’Estudis Jurídics (Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament) i professor associat (doctor) de Ciència Política (UB) i Dret Constitucional (UOC), respectivament

Reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat celebrada el 18 de febrer de 2022 al Palau de la Generalitat. Font: Comunicació del Govern

1. Introducció

D’ençà de la reforma de l’any 2000 en la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional (LOTC), l’article 33.2 de la LOTC preveu una via de negociació entre el Govern de l’Estat i els governs de les comunitats autònomes per intentar resoldre discrepàncies competencials sobre normes –estatals o autonòmiques– amb rang de llei (lleis, decrets llei, decrets legislatius). El precepte disposa que el termini ordinari d’interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat (3 mesos des de la publicació de la norma) es pot estendre fins als 9 mesos si es reuneix la Comissió Bilateral entre l’Administració General de l’Estat i la comunitat autònoma, a sol·licitud d’una de les parts, i s’hi adopta un acord d’inici de negociacions sobre les discrepàncies que la norma hagi suscitat.[i] L’aplicació d’aquest procediment negociador, exponent del principi de bilateralitat (art. 3.1 EAC), resulta útil per evitar la interposició de recurs d’inconstitucionalitat (quan la negociació conclogui amb un acord que posi fi a la controvèrsia competencial). El procediment ha generat múltiples aportacions acadèmiques d’interès (González Beilfuss, 2007; Casas i Rondoní, 2011; Latorre Vila, 2013; Arbós, 2014; Roig Molés, 2015; Castrillo Vivancos, 2016; Gimeno Fernández, 2020; Alberton, 2020, etc.), que en destaquen precisament la potencialitat per evitar recursos d’inconstitucionalitat.Llegeix més »

Les “expressions no necessàries” en l’exercici de la llibertat d’expressió segons el Tribunal Constitucional espanyol: un concepte difícilment compatible amb la jurisprudència del TEDH – Carles Grima
Advocat. Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i professor-col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya

Detall de la plaça de toros de El Puerto de Santa María (Cadis). Font: pintxomoruno, CC BY-NC-SA 2.0

A través d’aquestes línies intentarem aproximar-nos a un concepte que darrerament s’està imposant en sentències del Tribunal Constitucional que resolen recursos d’empara on es discuteixen conflictes entre la llibertat d’expressió i altres drets o béns jurídics protegits. Ens estem referint al que el Tribunal Constitucional anomena “expressions no necessàries” com a fonament per a la denegació de l’empara quan la demanda es planteja per una suposada vulneració del dret a la llibertat d’expressió. En base a aquest plantejament, el Tribunal Constitucional entén que determinades expressions, com que no són necessàries pel debat públic de les idees, no queden emparades pel contingut constitucional de la llibertat d’expressió i, a l’entrar en conflicte amb el dret a l’honor, la sentència es resol a favor d’aquest altre dret. Un exemple el tenim a l’STC 93/2021, de 10 de maig, on una activista política antitaurina va publicar una entrada a Facebook a partir de la mort d’un torero i on el qualificava d’assassí.Llegeix més »