El dijous 30 de maig es va organitzar a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) una taula rodona sobre els reptes actuals i futurs de la Unió Europea en el context de les eleccions al Parlament Europeu. La va organitzar l’Institut d’Estudis Europeus, l’associació AmicsUAB, el Centre de Documentació Europea de la UAB i l’ICAB. Els ponents van ser Josep Maria de Dios, director de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB; Ana Mar Fernández Pasarín, responsable de la Càtedra Jean Monnet en Polítiques Europees de la UAB, i Núria González Campañá, membre de la Càtedra Jean Monnet en Democràcia Constitucional Europea de la UB.

La taula rodona va anar precedida d’unes paraules de benvinguda de la Sra. Rosa Isabel Peña Sastre, diputada de la Junta de Govern de l’ICAB; la Dra. Susanna Baqué, presidenta d’AmicsUAB, i del Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB. Les seves intervencions breus van recordar-nos les eleccions al Parlament Europeu, que mostren una gran incertesa pel que fa a les possibles perspectives de futur, perquè pot haver-hi un canvi en les polítiques de la Unió Europea que depèn de si hi ha unes majories o unes altres com a resultat de les eleccions. Es va destacar que un dels temes de la pròxima legislatura seria la transició ecològica, perquè hi ha partits en auge que hi estan en contra i, per tant, haurem d’estar pendents del que vagi passant sobre aquesta qüestió. Després d’aquestes paraules de benvinguda, va començar la taula rodona amb la intervenció del director de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB, el Dr. Josep Maria de Dios.

De Dios va comentar que ens trobem davant d’un canvi de cicle, que no significa que sigui cap a una posició progressista, sinó al contrari; ens trobem en un moment en què els partits polítics que podrien ser simpatitzants d’una certa regressió podrien aconseguir prou escons com per dirigir els canvis i imposar la seva agenda. Així, el canvi de cicle no voldrà dir necessàriament més integració. Com a conseqüència, hi ha la possibilitat que les grans polítiques comunitàries europees com ara el Pacte Verd Europeu o l’Agenda 2030 es demorin, més que no pas que se’n suspengui l’aplicació. El professor de Dios també exposà que un dels motius pels quals hi havia aquest creixement dels partits que defensen la regressió a la integració europea era que la ciutadania percep que hi ha una llunyania institucional respecte de les decisions del Parlament Europeu, i de les diferents institucions europees en general.

Així mateix, durant la seva intervenció es va fer un repàs de la importància d’aquestes eleccions i el seu impacte en l’àmbit institucional. Hi ha una participació directa al Parlament Europeu, però al mateix temps hem de ser conscients que elegim eurodiputats nacionals que tindran incidència directa en l’elaboració de directius i reglaments comunitaris i que, per tant, aquestes eleccions tindran un efecte directe sobre molta legislació d’àmbit estatal. En la seva intervenció, es va mencionar que hem de valorar també el paper del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i com aquesta institució ha resolt tant qüestions estatals com qüestions europees.

Sobre la importància de l’elecció al Parlament Europeu, va recordar que la presidència de la Comissió Europea ha de rebre el suport del Parlament Europeu, després que el Consell Europeu valori els possibles acords segons el resultat de les eleccions. Per tant, amb les eleccions al Parlament Europeu triem també, de manera indirecta, el futur govern de la Unió Europea, la Comissió Europea, la qual ha de presentar un informe anual sobre activitats de la Unió Europea al Parlament Europeu, i n’ha de rebre l’aprovació. A continuació, va exposar els diferents reptes que es presenten i que la Comissió Europea i el Parlament Europeu haurien d’afrontar. Aquests reptes són econòmics, socials, institucionals i d’acció exterior.

En el cas dels reptes econòmics, el Dr. de Dios va fer menció de l’Informe Letta sobre la creació d’ocupació i al mateix temps el seu impacte en la demografia i en les polítiques socials vinculades a la gestió de la gent gran, perquè ens trobem en un moment d’envelliment generacional, i també la gestió de la gent jove, que no té polítiques concretes que els ajudin a progressar. També s’ha d’avançar en política d’integració europea dins de l’àmbit econòmic, i fonamentar un mercat interior millor amb l’expansió de l’espai Schengen cap a l’est d’Europa. En aquest sentit, es va fer esment del necessari dret a la competència, que s’ha de supervisar per tal d’ajudar a regularitzar correctament els drets dels usuaris en el mercat europeu, la qual cosa es vincula al paper que tindrà la intel·ligència artificial en la pròxima legislatura.

Per concloure la seva intervenció, va afegir que també seria molt rellevant veure quin paper vol tenir la Unió Europea al món, a conseqüència dels reptes que planteja, d’una banda, la invasió russa a Ucraïna i, de l’altra, les vinculacions entre la Xina i els Estats Units, perquè la Unió Europea es troba entre totes dues potències.

Seguidament, la Dra. Fernández Pasarín va començar la seva intervenció afirmant que ens trobem en un canvi de cicle, però que s’havia d’entendre com un canvi del contracte social entre representants i representats, i les polítiques públiques s’havien d’entendre com a acord, com a externalitat de les institucions públiques. Des d’aquest punt de vista, va exposar que estem en un moment de canvi de les relacions entre la ciutadania i la Unió Europea, a conseqüència de les diferents crisis que hem viscut, com ara la crisi econòmica, la pandèmia o la guerra a Ucraïna. Històricament, la Unió Europea ha sorgit com una unió política i econòmica per garantir la pau i la prosperitat, que vincula la integració econòmica a la prosperitat comuna.

Fernández Pasarín afirmà que la recerca de la prosperitat ha donat preferència a les polítiques que cerquen l’eficiència, i que a moltes se’ls havia tret la càrrega ideològica. El predomini d’un discurs tecnocràtic en què l’eficiència no té càrrega ideològica és una de les motivacions de la redefinició del pacte entre els ciutadans i les institucions europees. Aquesta recerca de la prosperitat sense càrrega ideològica ha predominat tant en la política exterior, com també en la política interna. Les diferents ampliacions s’havien gestionat des del discurs tècnic del mercat intern en expansió, en lloc de dotar-ho d’una càrrega de valors democràtics i europeistes. La crisi econòmica, igual que la de la COVID-19, van evidenciar que s’han fet polítiques quasi sense càrrega política en treure’ls el caràcter ideològic.

Com va afegir la Dra. Fernández Pasarín, ens trobem en una situació de “policrisi”. És a dir, que tenim diferents crisis alhora. És per aquest motiu que hi ha hagut canvis que es consideraven inimaginables fa uns anys, com és el cas de la intervenció de les institucions europees en les polítiques dels estats membres; un increment de la pressió cap a les institucions europees per considerar que hi ha poca rendició de comptes sobre les decisions preses, i, per acabar, la creixent onada d’euroescepticisme a conseqüència de les decisions preses durant la crisi econòmica del 2008, la de la COVID-19 o actualment en la política migratòria. Hem pogut veure com la ciutadania ha acceptat les mesures europees sobre els problemes citats anteriorment, però al mateix temps certes faccions polítiques han emprat la manca de rendició de comptes amb algunes externalitats negatives per promoure el discurs crític amb la Unió Europea.

En la seva exposició, la Dra. Fernández Pasarín també va fer un mapa de situació. Actualment, ens trobem en un canvi de paradigma i de preferències, en què hi ha un canvi en les lògiques de la integració econòmica i la integració política, en passar de preferir la primera a superposar-les totes dues. Igualment, ens trobem davant l’establiment de plans de resiliència econòmica, és a dir, la vinculació entre prosperitat i estabilitat política. A més, ens trobem en ple debat entre el Pacte Verd Europeu i la reindustrialització, que seran alguns dels principals eixos de la pròxima legislatura, juntament amb l’ampliació de la Unió Europea, per motius més enllà dels econòmics, a Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia.

La Dra. Núria González tancà la taula rodona. Es basà en la importància de la democràcia constitucional en els diferents estats membres, i en el fet que hi havia diferents estats on aquesta democràcia perillava a causa de les reformes polítiques dels seus governs. El cas de Polònia i d’Hongria van ser el centre de la seva intervenció.

Va començar tot afirmant que hi ha un problema pel que fa al relat sobre el dèficit democràtic de la Unió Europea, i que qüestions com ara la falta de transparència i la burocratització són arguments de certes faccions polítiques per atacar-ne la legitimitat. Però realment no és un atac a les institucions europees, sinó a les institucions estatals per tal de garantir un control judicial cada vegada més feble de les decisions que es prenen. Per això és important valorar el Parlament Europeu com una eina de veto, no només cap a les altres institucions europees, sinó també cap a determinades polítiques estatals.

La Dra. González Campañá també va fer esment de la preocupació existent dins dels estats que s’erosioni el sistema democràtic constitucional, perquè això té repercussió directa en el que podríem anomenar crisi europea. En aquest punt va fer el paral·lelisme amb la feina dels tèrmits i com a poc a poc van acabant amb qualsevol estructura sense que es noti. Ja no hi ha un fenomen de voler sortir de la Unió Europea. La situació del Regne Unit després del Brexit no ha alimentat nous moviments de sortida de la UE; ara, per a aquestes faccions, es tracta de voler tornar a una Europa d’estats, sense gairebé integració. Aquest punt se sosté perquè cada vegada hi ha més partits il·liberals que tenen com a objectiu desmuntar el sistema democràtic.

Els principals punts de suport d’aquests partits il·liberals han estat Hongria i Polònia. En tots dos casos han volgut fer una reforma del poder judicial perquè fos elegit políticament per la majoria de la ciutadania, cosa que estableix una dictadura de les majories contrària als valors democràtics i liberals de la Unió Europea. Al mateix temps que aquestes idees guanyaven pes en els seus estats respectius, la Unió Europea i les institucions europees han sabut respondre-hi a través de diferents mecanismes establerts.

Un d’aquests mecanismes és la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, on s’estableixen com a indivisibles i universals la dignitat humana, la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la democràcia i l’estat de dret. La Carta reconeix que és deure de la Unió Europea crear un espai de llibertat, seguretat i justícia. És per aquest motiu que aquest document es considera un dels principals bastions contra la tendència il·liberal d’alguns governs de la Unió Europea. A més, també hi ha l’article 7è del Tractat de la Unió Europea que, tot i que no s’ha aplicat mai perquè es requereix unanimitat, sí que s’han creat protocols perquè hi hagi conseqüències amb el fet que hi hagi la voluntat d’aplicar-lo. Un exemple d’això és Hongria, que, amb l’activació del mecanisme per aplicar l’article 7è, s’han congelat diferents fons comunitaris que hi anaven destinats.

En la seva intervenció, la Dra. González Campañá també va fer esment de l’anomenat paradigma polonès, sobretot pel que fa a l’ajuda que ofereix a Ucraïna, d’una banda, i els conflictes amb la Unió Europea, de l’altra. El 2014 s’estableix el primer cas de diàleg entre un estat membre de la Unió Europea i la Comissió Europea per un assumpte de política interior polonesa, i el 2020 es fa un informe sobre l’estat de dret a Polònia, en què es revisa la situació del poder judicial i s’amenaça el govern polonès de prendre mesures econòmiques si aquesta decisió de reformar el poder judicial polonès no es tira enrere.

Això va ser important perquè la ciutadania demanava la intervenció de la Unió Europea per garantir els seus drets i llibertats, i al mateix temps es podia comprendre la dificultat de prendre alguna decisió pel requeriment de la unanimitat. Tanmateix, amb el canvi de govern a Polònia i la voluntat de revertir les reformes judicials promogudes i en procés d’aprovació, s’han restablert els fons econòmics congelats, cosa que mostra el camí a Hongria si accedeix a tornar als consensos de la Unió Europea, com ha fet el govern Tusk.

Per acabar, es va concloure la taula rodona amb la reflexió sobre el creixement dels partits que van en contra de la democràcia i els valors liberals de la resta. En aquest sentit, també es va fer esment del fet de seguir allò que pugui passar després de les eleccions, amb la creació dels grups parlamentaris al Parlament Europeu, i de coalicions entre grups, que poden crear-se i trencar-se poc després, la qual cosa té un efecte institucional global.

Guillem Pursals Jaime
Doctorant en dret (UAB)