Si en un primer comentari ens vàrem fer ressò de l’aprovació de la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l’Estatut de municipis rurals[i] i dels seus trets més definitoris –particularment la determinació dels municipis que s’inclouen en aquest categoria, el Mecanisme rural de garantia i les línies de finançament, amb un fons específic al marge del Fons de Cooperació Local i una línia d’inversions, en el marc del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya–, correspon ara examinar les mesures de caràcter sectorial que s’integren al títol IV, les quals, com ja vam advertir en el comentari anterior, per la seva densitat normativa i incidència pràctica reclamen un tractament propi.
Context i finalitat normativa
El títol IV de l’Estatut de municipis rurals introdueix un conjunt de mesures, fruit de les propostes aportades per part dels diferents departaments de l’Administració de la Generalitat implicats, que combinen ordenació territorial, habitatge, seguretat, educació, joventut, ocupació, simplificació administrativa i serveis bàsics. El denominador comú és l’objectiu de lluitar contra el despoblament i de garantir l’equitat territorial, reforçant la posició dels municipis rurals dins l’ordenament jurídic català i complementant les previsions de l’Agenda Rural de Catalunya.[ii] Si bé aquesta part de l’Estatut té un caràcter programàtic i operatiu, en la mesura que formula mandats legals clars a la Generalitat i a les diputacions, també introdueix obligacions concretes d’actuació que transcendeixen la mera declaració de principis.
Ordenació territorial i urbanisme
El títol IV arrenca amb el tractament d’una de les competències essencials en l’àmbit municipal com és l’ordenació de les activitats que es poden desenvolupar en el sòl, el subsol i les edificacions situats en un terme municipal, tot reconeixent la dificultat dels municipis rurals per sostenir serveis tècnics propis. En aquest sentit, els articles 31 a 33 articulen un sistema d’assistència supramunicipal i de simplificació administrativa en el marc de la preservació del principi de subsidiarietat, en un equilibri que garanteix l’autonomia municipal davant d’una hipotètica “despossessió” competencial (art. 140 CE i 84 EAC). Així, la delegació de funcions (art. 31) permet als municipis rurals encarregar la tramitació d’expedients urbanístics a administracions o ens supramunicipals, però blinda la decisió política local en l’aprovació inicial, provisional i definitiva dels instruments de planejament i de gestió i dels projectes d’urbanització. Complementàriament, s’habilita la creació de serveis tècnics de planejament en l’àmbit supramunicipal i es reforça l’exercici de funcions d’ordenació del territori per part dels consells comarcals quan el municipi no disposa de personal suficient (art. 32).[iii] Finalment, l’article 33 dona cobertura material a aquest esquema en ordenar a la Generalitat que habiliti un tractament normatiu específic per als municipis rurals, de manera que incorpora el reequilibri territorial a les directrius generals i simplifica els instruments d’ordenació.[iv]
Habitatge i patrimoni
Les mesures van des de la creació d’una borsa d’habitatge rural en format telemàtic, per a connectar oferta i demanda (art. 34); incentius positius per a residents i nous veïns demandants d’habitatge de protecció oficial i altres formes d’habitatge assequible, incloent-hi incentius als municipis en funció del parc assequible i de lloguer social de què disposin (art. 35).
El text articula una “política d’habitatge rural” amb instruments jurídics i operatius, orientada a frenar el despoblament i a reaprofitar el patrimoni.[v] Les mesures van des de la creació d’una borsa d’habitatge rural en format telemàtic, per a connectar oferta i demanda (art. 34); incentius positius per a residents i nous veïns demandants d’habitatge de protecció oficial i altres formes d’habitatge assequible, incloent-hi incentius als municipis en funció del parc assequible i de lloguer social de què disposin (art. 35); articulació d’un model de concertació entre la Generalitat, els ajuntaments i l’INCASÒL per a l’adquisició de solars i d’habitatges i la rehabilitació d’habitatges buits per a destinar-los al parc públic d’habitatge de lloguer (art. 35.4); foment de la reutilització i la rehabilitació amb millora de l’eficiència energètica i mesures per a l’habitatge familiar vinculat a explotacions rústiques en sòl no urbanitzable (art. 36);[vi] mecanismes jurídics per facilitar canvis d’ús d’equipaments públics en desús a habitatge (art. 37), de manera que s’obre la porta a la reutilització d’immobles buits, amb un impacte directe en la sostenibilitat territorial, i un model de contracte de lloguer adaptat al medi rural, prenent com a referent el lloguer a canvi d’obres (art. 38), que reconeix realitats jurídiques i socials del món rural.[vii]
Potestat reglamentària i qualitat normativa
L’article 39 reforça la capacitat normativa municipal mitjançant el suport tècnic de les diputacions en la redacció de normes i en les avaluacions d’impacte ex ante i ex post. D’aquesta manera s’eleva l’estàndard de qualitat normativa als municipis rurals i s’evita que la manca de mitjans tècnics degradi l’eficàcia i la seguretat jurídica del règim local.
Seguretat pública i protecció civil
El Programa de seguretat rural (art. 40) incorpora el principi de diferenciació, i adapta la seguretat al medi rural (Mossos, Agents Rurals, violència de gènere, equipaments digitals). Així, es garanteix que hi hagi presència policial suficient, protecció del medi rural, plans específics contra les violències masclistes, LGBTI-fòbiques i racistes, coordinació entre Mossos i Agents Rurals, i formació en perspectiva de gènere. També preveu dotacions i mitjans adaptats al medi, inclosos els digitals. Així mateix, se centralitzen les funcions de policia administrativa en el cos de Mossos d’Esquadra –o en els vigilants municipals, amb el seu auxili–, sense cost per al municipi, i canalitzades mitjançant convenis (art. 41). En protecció civil (art. 42) s’introdueixen models simplificats de plans municipals, l’assistència comarcal i, especialment rellevant, la responsabilitat de la Generalitat en la recuperació de la normalitat postemergència als municipis rurals. S’afavoreix així la resiliència territorial amb instruments proporcionats a l’escala local.
Educació i finançament escolar rural
Prioritza l’existència d’una escola a cada municipi rural, per davant d’agrupacions o trasllats a grans centres, amb la garantia de transport i menjador gratuïts quan no n’hi hagi.
El capítol educatiu (art. 43-44) prioritza l’existència d’una escola a cada municipi rural, per davant d’agrupacions o trasllats a grans centres, amb la garantia de transport i menjador gratuïts quan no n’hi hagi. Es fomenta que l’ESO i la FP bàsica es puguin cursar en espais rurals el més propers possible al municipi de residència dels alumnes, i vinculats a les zones escolars rurals. En finançament (art. 44) es crea un mecanisme extraordinari de caràcter redistributiu per mitjà de la inclusió d’una variable addicional de recepció de fons complementaris per a actuacions de conservació, reparació i manteniment dels centres, i despeses de subministraments energètics, i una dotació específica per a atendre la singularitat rural i l’equitat de serveis. L’objectiu de tot plegat és consolidar l’arrelament demogràfic a través de l’educació de proximitat.
Joventut
L’article 45 compromet la Generalitat i les administracions locals i supramunicipals amb polítiques de joventut adaptades al món rural i amb el desplegament homogeni del Pla nacional de joventut. Es tracta d’evitar la doble velocitat, urbana i rural, de serveis i oportunitats per a joves en funció de la densitat territorial.
Ocupació pública, emprenedoria i teixit econòmic
El bloc d’ocupació (art. 46-50) dibuixa una estratègia completa i proactiva. En l’ocupació pública, es preveu l’adopció de mesures per a l’estabilitat dels professionals dels àmbits docent, sanitari i social, i incentius (administratius, professionals o econòmics) per als llocs de difícil cobertura, associats a l’empadronament rural; s’afegeix un dia addicional de teletreball per al personal de la Generalitat empadronat en municipis rurals. En clau de desenvolupament econòmic, es promou la col·laboració publicoprivada i la incorporació de criteris demogràfics en la valoració de la responsabilitat social; es reforça l’emprenedoria i el treball autònom amb incentius econòmics lligats a l’estada efectiva als municipis rurals; es reserven programes específics per a l’economia social i cooperativa i el tercer sector, i es fa èmfasi en els projectes liderats per dones i en la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. L’article 49 integra la metodologia Leader de la política agrària comunitària per a actuacions estratègiques de caràcter tractor de desenvolupament rural, i l’article 50 vincula el foment del teletreball a avantatges fiscals per a empreses i autònoms amb teletreballadors residents en municipis rurals.
Simplificació administrativa i digitalització
Es garanteix especialment el deure de la Generalitat d’assegurar una connectivitat digital fiable (fibra i mòbil) per tancar la bretxa digital.
Els articles 51-54 tracen una política de governança administrativa pensada per eliminar friccions i garantir un model de governança digital rural amb un disseny que alineï simplificació, interoperabilitat i inclusió, enfocat a la prestació de serveis públics en municipis de baixa capacitat administrativa.[viii] Així, es preveuen mesures encaminades a la simplificació normativa i procedimental, la tramitació unificada i la substitució de documentació per declaracions responsables; la creació d’un portal específic per a municipis rurals, amb un “referent de suport” per canal presencial i digital; models comuns de sol·licitud i tramitació de procediments; catàleg de serveis de tramitació unificada; impuls de la videoatenció, i serveis d’identificació i autenticació per impossibilitat d’accés. Es garanteix l’ús, sense cost, de solucions tecnològiques del sector públic català, la possibilitat de delegar l’administració digital a diputacions i consells comarcals com a garantia d’accessibilitat ciutadana i, especialment, el deure de la Generalitat d’assegurar una connectivitat digital fiable (fibra i mòbil) per tancar la bretxa digital.
Salut pública i serveis bàsics. Dret a l’hàbitat rural i estàndards d’accés
En salut pública, la prestació pot ser supramunicipal o a través de l’Agència de Salut Pública per mitjà d’acords amb els municipis (art. 55). L’article 56 és central en clau de drets territorials, atès que obliga la Generalitat a garantir que l’accés per carretera a un servei bàsic des de qualsevol municipi rural no superi els 30 minuts, i si no és possible, a motivar-ho i oferir un estàndard alternatiu; garanteix l’accés a serveis financers mitjançant oficines bancàries mòbils amb funcions de disponibilitat d’efectiu, altres serveis i educació financera; fixa estàndards mínims de transport públic –amb especial atenció al transport a demanda–; promou cures i atenció a la vellesa i la infància amb integració social i sanitària per afavorir la permanència al domicili; garanteix com a mínim una carretera de titularitat de la Generalitat o la diputació d’accés al nucli principal del municipi, i impulsa comunitats locals d’energia per a l’autoconsum de manera agrupada, i minimitzant els impactes ambientals. Es tanca així el cercle de l’hàbitat rural, amb el dret d’accés efectiu als serveis essencials.
Fortaleses, riscos i reptes d’aplicació
Molts mandats són finalistes però depenen de desenvolupament reglamentari i de partides pressupostàries recurrents, sense oblidar els aspectes tècnics.
El títol IV consolida una lex specialis rural amb tres aspectes molt positius. Així, l’Estatut de municipis rurals (i) protegeix l’autonomia municipal tot assegurant la capacitat operativa per mitjà de l’assistència supramunicipal; (ii) integra polítiques sectorials (urbanisme, habitatge, educació, seguretat, ocupació, digitalització) amb l’objectiu explícit del reequilibri territorial amb caràcter integral, i (iii) introdueix estàndards mesurables (30 minuts a serveis bàsics; connectivitat fiable; escola de proximitat) i instruments concrets (borsa d’habitatge, lloguer a canvi d’obres, transport a demanda, comunitats energètiques). Tanmateix, també presenta riscos jurídics i de governança. Entre aquests riscos, es pot destacar que molts mandats són finalistes però depenen de desenvolupament reglamentari i de partides pressupostàries recurrents, sense oblidar els aspectes tècnics,[ix] per la qual cosa si no s’apuntalen fermament aquests aspectes, l’Estatut pot quedar simplement com un brindis al sol.[x] Així mateix, malgrat que hem assenyalat l’assistència supramunicipal com a punt fort, també cal precisar que la seva arquitectura institucional (Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments) exigeix convenis de coordinació –i de col·laboració i cooperació– interadministrativa que siguin prou clars com per evitar encavalcaments i buits i assegurar una governança policèntrica amb rols i mètriques definits. I un altre aspecte important a garantir és l’avaluació i la rendició de comptes. En aquest sentit, l’Estatut preveu avaluacions d’impacte normatiu, però és indispensable poder comptar amb un quadre de comandament públic amb publicació periòdica d’indicadors (com ara el temps d’accés a serveis, quilometratge de carretera d’accés mínim, percentatge de llars amb cobertura digital, nombre d’unitats d’habitatge assequible activades, estabilitat de places de difícil cobertura, etc.), ja que, sense aquesta mètrica, el risc és quedar en programació declarativa.
Per tot plegat, l’eficàcia de les mesures previstes dependrà de tres factors: finançament estable i finalista, convenis de coordinació, cooperació i col·laboració amb responsabilitats i indicadors clars, i desenvolupament reglamentari detallat que tradueixi els mandats en procediments estandarditzats, models contractuals i guies tècniques aplicables pels municipis amb menys capacitat. I, molt especialment, és imprescindible que la publicació del llistat de municipis rurals (disposició final primera) es faci efectiva com més aviat millor.
Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona
[i] DOGC, núm. 9467, 31.07.2025; BOE, núm. 195, 14.08.2025.
[ii] L’Agenda Rural de Catalunya és el full de ruta participatiu del Govern per al món rural. Impulsada per la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, identifica necessitats i reptes i orienta les polítiques d’equilibri i cohesió territorials; recull 7 reptes i 892 accions, va ser aprovada el 2022 i es desplega mitjançant governança interdepartamental i una Comissió Motora d’agents socials.
[iii] Amb aquestes previsions, els consells comarcals poden donar ara un contingut més operatiu a les seves competències en matèria d’urbanisme –essencialment de caràcter plurimunicipal–, prestant serveis d’elaboració i tramitació de planejament als municipis rurals però sense afectar la potestat decisòria municipal.
[iv] El Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat mitjançant el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, ja conté algunes previsions de simplificació documental i material respecte del planejament general en relació amb els municipis d’escassa complexitat urbanística (reserva per habitatge protegit o exempció de l’aplicació de l’estàndard mínim per al sistema general d’espais lliures públics, vegeu els articles 57 a 59).
[v] La part dedicada a l’habitatge es complementa amb el títol V de la Llei 8/2025, que fixa incentius fiscals per viure i invertir en municipis rurals. Molt sintèticament, en l’IRPF hi ha una deducció única pel trasllat de residència i deduccions per compra (15 % o 20 % si és d’atenció especial), rehabilitació (del 15 al 20 % en habitatges antics) i lloguer (fins a 600 €/any), totes amb límits d’ingressos i requisits d’ocupació; les de compra o rehabilitació es poden aplicar fins a 15 exercicis sobre una base màxima de 6.000 € i són incompatibles amb certes deduccions estatals. En l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, s’estableixen tipus reduïts del 4 % (3 % especial) tant per a l’adquisició de l’habitatge habitual com per comprar i per rehabilitar, amb terminis per a acabar les obres i per a la primera ocupació. A més, hi ha una bonificació del 75 % per a expedients de domini, actes de notorietat i actes complementàries sobre immobles rurals.
[vi] Vegeu el Decret llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme, que exigeix que la persona promotora de l’habitatge familiar resideixi en l’explotació.
[vii] Seguint el model de la masoveria urbana, una figura incorporada a l’ordenament jurídic català mitjançant la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, com una fórmula per evitar la desocupació permanent dels habitatges i alhora per fomentar-ne la rehabilitació.
[viii] La finalitat última és evitar la bretxa digital institucional i ciutadana, obligant la Generalitat a garantir fibra òptica i cobertura mòbil fiable a tot el territori.
[ix] En habitatge, la reconversió d’equipaments, la rehabilitació i el lloguer a canvi d’obres requereixen capacitat tècnica, teixit empresarial local i seguretat jurídica contractual. En conseqüència, caldrà elaborar models tipus, guies tècniques i assegurances de danys i de compliment per escalar, entre d’altres.
[x] La gran majoria de les mesures comentades no tenen un termini de desplegament i algunes fins i tot requereixen la creació de grups de treball, concertació amb els ens locals o coordinació entre diferents departaments de la Generalitat.