El més llegit de 2022 a l’RCDP blog

Durant el 2022 hem publicat un total de 43 apunts a l’RCDP blog amb 36.479 visites i 24.456 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (83%). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos n’hi ha quatre que corresponen a anys anteriors signats per Guillermo Escobar, Jordi Nieva Fenoll, Joan Manuel Trayter Jiménez i César Arjona. Durant l’any passat, veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la protecció de dades personals, el procediment administratiu vinculat a l’administració digital, la lliure circulació de capitals i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la nova Llei estatal de residus, l’àmbit de l’habitatge i les plataformes d’intermediació en el lloguer turístic, els inconvenients de la (excessiva) transparència en l’accés a la informació pública, les ordenances de civisme o el record a l’exdirector de la Revista i de l’EAPC, Joaquim Ferret. Reflexions que s’emmarquen en els debats més actuals vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2022, els més llegits per ordre de major a menor han estats els següents:

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo

La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo

Notes sobre el projecte de Llei estatal de l’habitatge. Mesures més destacades i qüestions competencials – Berta Bastús Ruiz

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert

La discutida exempció de responsabilitat de les plataformes d’intermediació en lloguer turístic. Comentari a la Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, de 7 de gener de 2022 – Anna Martínez Ribas

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de Dret Administratiu a la UOC

Per contestar al títol d’aquest article comentaré la Sentència del Tribunal Constitucional (TC) núm. 23/2022, de 21 de febrer, que resol el recurs d’empara interposat pel conseller i secretari del Consell d’Administració de l’empresa Damm contra la sanció que l’imposà la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), consistent en una multa per un import de 30.000 euros i la publicació d’aquesta sanció en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

1. Plantejament de la qüestió. L’anonimització de dades en les sentències

Els fets sancionats tenen el seu origen en l’adquisició, per compte d’una tercera persona (la seva filla), d’accions de la dita empresa disposant d’informació privilegiada sobre la mateixa, referent a la proposta d’aprovació d’exclusió de negociació de les accions mitjançant una oferta pública d’adquisició.

La persona sancionada interposà un recurs d’empara davant el TC, que fonamentava en diversos extrems. Pel que aquí interessa em centraré únicament en la queixa que formulava respecte la publicació de la sanció al BOE.Llegeix més »

L’evolució del control laboral mitjançant sistemes de videovigilància – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de Dret Administratiu a la UOC

Cartell amb fons groc on hi diu "Zona videovigilada" i es veu una icona d'una càmera de seguretatEl control laboral de les persones treballadores és una facultat que l’ordenament jurídic atribueix als ocupadors o empresaris. En concret, l’article 20.3 del Reial decret legislatiu 2/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET) determina que l’empresari pot adoptar les mesures que estimi més oportunes de vigilància i control per tal de verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compte, si és el cas, la capacitat real dels treballadors amb discapacitat.

El compliment de les obligacions laborals per part dels empleats públics deriva de l’article 52 del Reial decret legislatiu 5/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), segons el qual és un deure dels empleats públics desenvolupar, amb diligència, les tasques que tinguin assignades i vetllar pels interessos generals. Per tant, aquesta facultat de control de les persones empleades també pot ser exercida per les administracions públiques respecte del seu personal.Llegeix més »

El certificat COVID com a mesura per accedir als establiments, des de la perspectiva de la protecció de dades personals – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

Amb la finalitat de facilitar la lliure circulació dins la Unió Europea, es va aprovar el Reglament (UE) 2021/953 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de juny de 2021, relatiu a un marc per a l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID-19 interoperables de vacunació, de prova diagnòstica i de recuperació (certificat COVID digital de la UE), a fi de facilitar la lliure circulació durant la pandèmia de COVID-19, on es regulen les condicions per a l’expedició, verificació i acceptació dels certificats COVID-19, també coneguts com a passaport COVID. Tot i que em centraré en aquest Reglament, convé tenir present que l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID respecte als nacionals de tercers països és objecte del Reglament (UE) 2021/954.

El certificat COVID digital de la UE comprèn a la vegada tres tipus de certificats. El primer, permet acreditar que el seu titular ha rebut una vacuna contra la COVID-19 en l’Estat membre que expedeix el certificat (certificat de vacunació). El segon acredita que el seu titular s’ha realitzat una prova diagnòstica recent amb resultat negatiu (certificat de prova diagnòstica). I el tercer, deixa constància que la persona titular s’ha recuperat de la infecció per COVID-19 (certificat de recuperació).Llegeix més »

La COVID-19: preguntes i respostes sobre l’impacte en la protecció de dades personals (II) – Carles San José Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

Abans de l’estiu de l’any passat, quan estàvem encara sota l’impacte de la primera onada de la pandèmia, vaig escriure sobre l’afectació que havia tingut en el dret fonamental a la protecció de dades personals la COVID-19, particularment en alguns entorns del sector públic. L’anàlisi en aquell primer apunt el vaig dur a terme mitjançant diverses preguntes, i les respostes corresponents, sobre aspectes concrets que s’havien anat plantejant durant aquells primers mesos.

Malauradament, aquesta situació de crisi que ens ha tocat viure està durant molt més del que pensàvem inicialment. I sembla que ens acompanyarà encara durant bastants mesos, com a mínim. Així, com que l’impacte de la pandèmia en la protecció de dades manté la seva vigència, he considerat oportú fer un segon article on repassaré altres situacions problemàtiques que s’han anat donant.Llegeix més »