Etiqueta: llibertat d’expressió

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

EAPCDeixa un comentari

Aquest Sant Jordi 2024 des del blog de l’RCDP us suggerim quinze publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al blog al llarg del darrer any. Algunes d’aquestes publicacions es poden consultar a la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), i d’altres són d’accés obert en línia. En tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons el cas.

Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com les polítiques públiques feministes, la intel·ligència artificial, la transparència algorítmica, l’habitatge, els codis ètics, els conflictes entre administracions en l’ordre contenciós, el món local, la funció pública i la transformació digital, la qualitat democràtica i les noves tecnologies, l’urbanisme en clau municipal, els drets humans, la reforma administrativa i la policrisi a l’Administració pública, o la llibertat d’expressió. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç corresponent per a més informació.

Bon Sant Jordi i per molts llibres!

Llegeix més »

El més llegit de 2023 a l’RCDP blog

EAPCDeixa un comentari
Pila de llibres oberts
Font: Pixabay

Durant el 2023 hem publicat un total de 41 apunts a l’RCDP blog amb 37.092 visites i 24.893 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (84 %). Entre els deu apunts més llegits els darrers dotze mesos n’hi ha tres que es van publicar en anys anteriors i que signen Guillermo Escobar, Pepa Burriel Rodríguez-Diosdado i José María Tovillas Morán.

Veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès el 2023 tenen a veure amb la nova Llei d’habitatge i les novetats o modificacions legislatives, els drets fonamentals, la regulació de la intel·ligència artificial o la mediació administrativa. També estem especialment satisfets que en el top 10 s’inclogui l’avançament del número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic, ja que els apunts més llegits ens mostren que els àmbits tractats tant al blog com també a l’RCDP són d’interès i aporten una reflexió al debat en assumptes d’actualitat vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2023, els més llegits per ordre de més a menys lectures han estat els següents:

Análisis de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda – Susana Eva Franco Escobar

Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps

La alimentación forzosa de los presos en huelga de hambre en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos: comentarios a la sentencia Yakovlyev c. Ucrania – Elisa Llop Cardenal

Un auto político. Comentario al ATC 177/2022, de 19 de diciembre – Joaquín Urías

Los requisitos del Tribunal Constitucional alemán para el análisis automatizado de datos o con inteligencia artificial, que no se cumplen en España – Lorenzo Cotino Hueso

El risc operacional com a element central del contracte de concessió de serveis – Josep Ramon Fuentes i Gasó

Perfilat de la funció economicofinancera al sector públic de la Generalitat de Catalunya – Jordi Baños Rovira

La mediació administrativa: una possibilitat a implantar i desenvolupar – Joan Anton Font Monclús

El Parlamento Europeo propone una nueva definición de IA – Migle Laukyte

Avançament de continguts del número 67 de l’RCDP, amb la secció monogràfica “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada”

Cap al reconeixement d’un dret d’asil dins la Unió Europea. Comentari de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023 (assumpte C-158/21, procediment penal obert contra Lluís Puig Gordi i altres) – Ferran Armengol Ferrer
 Professor associat de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Autoria Vicente Zambrano, amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023[i] ha resolt les qüestions prejudicials que el Tribunal Suprem espanyol havia plantejat en relació amb la interpretació de la Decisió marc 2002/584/JAI, de 13 de juny de 2002, relativa a l’ordre de detenció europea i els procediments de lliurament entre els estats membres, en referència a la causa penal oberta contra diversos polítics independentistes catalans per la seva participació en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que tingué lloc l’1 d’octubre de 2017. La decisió del tribunal europeu, en la qual es van esgrimir versions diferents i fins i tot contradictòries sobre allò que s’hi havia volgut dir, era esperada amb expectació i va causar una gran polèmica en ser coneguda. Tanmateix, un cop superat aquest primer rebombori inicial, i fins a cert punt inevitable, és important posar de manifest com aquesta Sentència ha suposat un pas endavant en l’afirmació dels valors polítics i jurídics que donen suport a la Unió Europea.Llegeix més »

Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps
 Advocat, professor associat de Dret Constitucional de la UB i professor consultor de la UOC

EAPCDeixa un comentari
Façana de la sinagoga de la Comunitat israelita de Barcelona
Pintada apareguda a mitjans d’abril a la paret de la sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona. Font: Carles Grima

L’antisemitisme sempre ha estat una qüestió polèmica per la quantitat de factors que hi entren en joc i la passió –recordant les paraules de Jean Paul Sartre– que sovint s’hi posa quan algú vol posicionar-s’hi a favor o en contra. El seu origen, les causes que el provoquen, els diferents elements que intervenen en la seva formulació i les seves innegables connotacions polítiques derivades de la seva especial vinculació a l’històric conflicte araboisraelià fa que tractar l’antisemitisme des d’una vessant jurídica ens obligui a prendre totes les cauteles possibles. Si, a més, volem acostar-nos a l’antisemitisme des de la seva relació amb la llibertat d’expressió, ens obliga a fer alguna reflexió prèvia al voltant del discurs antisemita.Llegeix més »

Les “expressions no necessàries” en l’exercici de la llibertat d’expressió segons el Tribunal Constitucional espanyol: un concepte difícilment compatible amb la jurisprudència del TEDH – Carles Grima
Advocat. Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i professor-col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya

EAPCDeixa un comentari
Detall de la plaça de toros de El Puerto de Santa María (Cadis). Font: pintxomoruno, CC BY-NC-SA 2.0

A través d’aquestes línies intentarem aproximar-nos a un concepte que darrerament s’està imposant en sentències del Tribunal Constitucional que resolen recursos d’empara on es discuteixen conflictes entre la llibertat d’expressió i altres drets o béns jurídics protegits. Ens estem referint al que el Tribunal Constitucional anomena “expressions no necessàries” com a fonament per a la denegació de l’empara quan la demanda es planteja per una suposada vulneració del dret a la llibertat d’expressió. En base a aquest plantejament, el Tribunal Constitucional entén que determinades expressions, com que no són necessàries pel debat públic de les idees, no queden emparades pel contingut constitucional de la llibertat d’expressió i, a l’entrar en conflicte amb el dret a l’honor, la sentència es resol a favor d’aquest altre dret. Un exemple el tenim a l’STC 93/2021, de 10 de maig, on una activista política antitaurina va publicar una entrada a Facebook a partir de la mort d’un torero i on el qualificava d’assassí.Llegeix més »