Cap al reconeixement d’un dret d’asil dins la Unió Europea. Comentari de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023 (assumpte C-158/21, procediment penal obert contra Lluís Puig Gordi i altres) – Ferran Armengol Ferrer
Professor associat de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona

Autoria Vicente Zambrano, amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023[i] ha resolt les qüestions prejudicials que el Tribunal Suprem espanyol havia plantejat en relació amb la interpretació de la Decisió marc 2002/584/JAI, de 13 de juny de 2002, relativa a l’ordre de detenció europea i els procediments de lliurament entre els estats membres, en referència a la causa penal oberta contra diversos polítics independentistes catalans per la seva participació en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que tingué lloc l’1 d’octubre de 2017. La decisió del tribunal europeu, en la qual es van esgrimir versions diferents i fins i tot contradictòries sobre allò que s’hi havia volgut dir, era esperada amb expectació i va causar una gran polèmica en ser coneguda. Tanmateix, un cop superat aquest primer rebombori inicial, i fins a cert punt inevitable, és important posar de manifest com aquesta Sentència ha suposat un pas endavant en l’afirmació dels valors polítics i jurídics que donen suport a la Unió Europea.Llegeix més »

Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps
Advocat, professor associat de Dret Constitucional de la UB i professor consultor de la UOC

Façana de la sinagoga de la Comunitat israelita de Barcelona
Pintada apareguda a mitjans d’abril a la paret de la sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona. Font: Carles Grima

L’antisemitisme sempre ha estat una qüestió polèmica per la quantitat de factors que hi entren en joc i la passió –recordant les paraules de Jean Paul Sartre– que sovint s’hi posa quan algú vol posicionar-s’hi a favor o en contra. El seu origen, les causes que el provoquen, els diferents elements que intervenen en la seva formulació i les seves innegables connotacions polítiques derivades de la seva especial vinculació a l’històric conflicte araboisraelià fa que tractar l’antisemitisme des d’una vessant jurídica ens obligui a prendre totes les cauteles possibles. Si, a més, volem acostar-nos a l’antisemitisme des de la seva relació amb la llibertat d’expressió, ens obliga a fer alguna reflexió prèvia al voltant del discurs antisemita.Llegeix més »

Les “expressions no necessàries” en l’exercici de la llibertat d’expressió segons el Tribunal Constitucional espanyol: un concepte difícilment compatible amb la jurisprudència del TEDH – Carles Grima
Advocat. Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i professor-col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya

Detall de la plaça de toros de El Puerto de Santa María (Cadis). Font: pintxomoruno, CC BY-NC-SA 2.0

A través d’aquestes línies intentarem aproximar-nos a un concepte que darrerament s’està imposant en sentències del Tribunal Constitucional que resolen recursos d’empara on es discuteixen conflictes entre la llibertat d’expressió i altres drets o béns jurídics protegits. Ens estem referint al que el Tribunal Constitucional anomena “expressions no necessàries” com a fonament per a la denegació de l’empara quan la demanda es planteja per una suposada vulneració del dret a la llibertat d’expressió. En base a aquest plantejament, el Tribunal Constitucional entén que determinades expressions, com que no són necessàries pel debat públic de les idees, no queden emparades pel contingut constitucional de la llibertat d’expressió i, a l’entrar en conflicte amb el dret a l’honor, la sentència es resol a favor d’aquest altre dret. Un exemple el tenim a l’STC 93/2021, de 10 de maig, on una activista política antitaurina va publicar una entrada a Facebook a partir de la mort d’un torero i on el qualificava d’assassí.Llegeix més »

Un paso adelante y dos atrás: la cambiante jurisprudencia reciente del Tribunal Constitucional sobre libertad de expresión – Miguel Ángel Cabellos Espiérrez
Catedrático de Derecho Constitucional. Universidad de Girona

El año 2020 fue ciertamente relevante para la libertad de expresión y su interpretación por parte del Tribunal Constitucional. Pero además de relevante resultó sorprendente: el Tribunal comenzó el año construyendo un entendimiento de la libertad de expresión sobre unas determinadas bases, y lo terminó acogiendo otro netamente distinto, en el que el reconocimiento y la valoración de la importancia de la libertad de expresión en una sociedad democrática parecían dejar paso a una cierta desconfianza y prevención frente al ejercicio de dicha libertad. En las líneas que siguen se quiere reflexionar muy brevemente acerca de esta evolución y de qué consecuencias tiene.Llegeix més »

La progressiva configuració d’un estàndard d’opinió internacional crític amb les sancions penals imposades pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Autoria: Thundershead, CC BY-NC-SA 2.0

Els dies 8 i 9 d’octubre de 2020, la Comissió de Venècia va aprovar l’informe titulat Criminal liability for peaceful calls for radical constitutional change from the standpoint of the European Convention on Human Rights.
Aquest informe responia a la petició de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que s’havia adreçat a la Comissió de Venècia preguntant-li en quines circumstàncies el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) permetia criminalitzar les crides, dels polítics o representants de la societat civil, per als canvis constitucionals radicals per mitjans pacífics, inclosa la demanda d’independència per a parts del territori nacional. L’aspecte més rellevant d’aquesta petició és que es formulava davant de les accions penals impulsades a Espanya per la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, contra el president de la Generalitat, els membres del Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i membres de la seva Mesa, alcaldes i els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, i també en relació amb les actuacions penals promogudes a Turquia contra diversos parlamentaris de la Gran Assemblea Nacional.En tal sentit, en referir-se a les actuacions seguides per les institucions espanyoles, és prou significatiu el caràcter crític amb què són valorades pel Memoràndum[i] —presentat juntament amb la petició d’informe a la Comissió de Venècia— elaborat pel diputat Sr. Boriss Cilevics, president de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans abans esmentada.[ii]Llegeix més »