La Ley de Protección de la Seguridad Ciudadana: un deber pendiente del legislador – Andoni Polo Roca

La Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de Protección de la Seguridad Ciudadana (en adelante, LOPSC) cumplió el pasado 1 de julio cuatro años en vigor, cuatro años no exentos de polémica. Con dos recursos de inconstitucionalidad interpuestos ante el TC —que aún no ha resuelto sobre su constitucionalidad— y diversas peticiones de derogación, la ley incorpora infracciones de todo tipo y entre las más problemáticas, encontramos las relativas a las fuerzas y cuerpos de seguridad (FyCS), en general (estatales, autonómicos, forales, locales), infracciones que han crecido año tras año desde que la LOPSC entró en vigor.

Las faltas de respeto a las FyCS, si bien antes de la reforma de 2015 se sancionaban penalmente como falta (art. 634 CP de antes de 2015), hoy en día no las recoge el artículo 556.2 del CP vigente, pero sí las recoge la LOPSC (art. 37.4) como “faltas de respeto y consideración”, una definición muy imprecisa con una sanción de hasta 600 euros. ¿Qué es lo que se sanciona exactamente? ¿una mala cara? ¿llamar “tonto” a un agente de policía? ¿guiñarle un ojo? No parece que esté claro. Esta infracción, además, podría colisionar con el derecho fundamental a la libertad de expresión (art. 20.1.a CE) o con la libertad de información (art. 20.1.d CE). ¿Puede subsumirse la crítica a la policía dentro de este tipo infractor? ¿y las siglas ACAB? En este sentido tenemos pronunciamientos que hacen tambalear la aplicación de esta infracción: el caso Savva Terentyev c. Rusia del TEDH, el del Tribunal Constitucional Federal Alemán que ampara que las siglas ACAB son libertad de expresión o el auto de 2018 de la Audiencia Provincial de Barcelona, que declaró que la CE no reconoce el derecho a no sentirse ofendido.Llegeix més »

La implementació de les revisions de despesa a la Generalitat de Catalunya – Jordi Baños i Rovira

El context actual de moltes administracions públiques d’arreu del món es caracteritza per una situació d’elevat endeutament públic, generat en gran mesura arran de la darrera gran crisi econòmica i fiscal, el qual, malgrat la realització de diferents esforços quant a consolidació fiscal, les previsions futures estimen una situació d’estancament o lleu reducció en el mitjà termini (1). Aquest fet, unit al potencial impacte pressupostari de l’envelliment poblacional, suposa un gran repte per a aquests governs, els quals han d’equilibrar mesures de reducció del deute públic per tal de tornar a trajectòries sostenibles, amb pressions de despesa quant a serveis sanitaris i d’atenció a l’envelliment i l’autonomia personal (2).

Per fer front a aquesta situació, es considera cabdal poder obtenir el que es coneix com a “espais fiscals”, concepte que fa referència a la capacitat de cercar mesures que permetin finançar increments de despesa (o reduccions d’ingressos) sense malmetre la sostenibilitat de les finances públiques (3). En l’esmentat context, la cerca o generació d’espais fiscals tindria per finalitat poder finançar les esmentades pressions actuals i futures de la despesa dins d’un context de restricció pressupostària i consolidació fiscal.Llegeix més »

Intel·ligència artificial, sector públic i juristes – Clara I. Velasco Rico

En l’epíleg de l’obra col·lectiva A las puertas de la administración digital. Una guía detallada para la aplicación de las Leyes 39/2015 y 40/2015, coordinada per A. Cerrillo i Martínez, s’afirma que les nostres administracions públiques van estar immerses en un procés “d’electronificació” durant les dues darreres dècades. Aquest procés se centrava específicament en el desplegament de les infraestructures de gestió administrativa en un entorn virtual, en la posada en marxa de nous canals de comunicació entre l’Administració i els ciutadans a les xarxes i en la sistematització i reordenació dels processos de presa de decisions, tenint en compte les noves eines electròniques de gestió i tractament de la informació. Aquell paradigma era l’anomenada administració electrònica. Responen a aquesta realitat, per exemple, les modificacions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i del procediment administratiu comú, l’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés dels ciutadans als serveis públics electrònics, o, a Catalunya, la promulgació de les lleis 26/2010, de 3 d’agost, de procediment administratiu comú de les administracions públiques de Catalunya, i 29/2010, de 3 d’agost, d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

Amb aquest procés ni de bon tros conclòs (penseu només, en l’entrada en vigor demorada de determinats preceptes de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú, en matèria d’administració electrònica), en els darrers anys, han emergit tecnologies disruptives que fan envellir les adaptacions per conformar una administració electrònica. Certament, hem entrat de forma vertiginosa, i amb el peu canviat, a l’era de la robòtica, dels algoritmes i de la intel·ligència artificial, de les dades massives i, també, de les cadenes de blocs (blockchains).Llegeix més »

L’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública (I) – Jordi Foz Dalmau

Logotip d el'Estratègia Anticorrupció de CatalunyaIntroducció
La manca de confiança en les institucions, sobretot per sota d’un determinat llindar, no és innòcua per al bon funcionament de les institucions públiques. Tot el contrari, és un fre per a la qualitat de la nostra democràcia, per a l’estat del benestar i per a la justícia social. Per això ens cal apostar decididament per la qualitat institucional i impulsar polítiques públiques per assolir-la de forma decidida i continuada en el temps.Llegeix més »

El més llegit de 2019 a l’RCDP blog

Durant el 2019 s’han publicat un total de 48 apunts que han obtingut 37.258 visites.

Els deu articles més llegits de l’any passat van ser els següents:

Notes de legalitat penal a la sentència del procés – Joan J.Queralt

La nova LOPDGDD: una visió general i un apunt particular per a les administracions públiques – Carles San José Amat

El silenci administratiu en els procediments d’accés a la informació pública – Josep Mir

Els portals de transparència i el límit de la protecció de dades personals – Carles San José

L’AOC, ajudant a la transformació digital de les administracions públiques – Marta Arderiu i Vicky Millan

Un any d’aplicació de la LCSP a les compres públiques locals – Mercè Corretja Torrens

Situación actual del impuesto sobre actos jurídicos documentados exigido en la constitución de préstamos con garantía hipotecaria – José María Tovillas Morán

Les sentències del Tribunal Constitucional sobre l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució – Joan Ridao

Una nova etapa de l’RDCP blog – Enoch Albertí, Gerard Martin i Joan Lluís Pérez Francesch

Seminari sobre l’exclusió residencial molt greu i la proposta d’un text legal per a fer-hi front — Antoni Milian i Massana