Amb motiu de la Diada de Sant Jordi de 2021, el blog de l’RCDP vol compartir amb tots els seus lectors i lectores publicacions destacades i novetats editorials sobre àmbits tractats o que estan en l’òrbita de la Revista Catalana de Dret Públic. Algunes es poden consultar a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, d’altres són d’accés obert en línia i -en tots els casos- compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons escaigui.
Les obres seleccionades estan classificades alfabèticament per autors i inclouen àmbits com el dret administratiu, el dret penal, la regulació del ciberespai, les ciències polítiques, la transparència, la innovació i la gestió pública, l’impacte de la COVID-19 o els fons europeus Next Generation. Per a cadascuna de les monografies també us n’oferim una breu ressenya i l’enllaç al sumari corresponent. Bona lectura i bona diada de Sant Jordi a tothom.
Barreres Amores, Enrique José (coord.). (2020). Manual de control interno de las entidades locales. La función interventora y el control financiero. Las Rozas (Madrid): Wolters Kluwer.
Guia per a la implantació del Reial decret 424/2017, que regula el règim jurídic del control intern a les entitats del sector públic local. Ofereix pautes per establir un model de control efectiu sobre la base d’una anàlisi de riscos alineats amb els objectius que es pretenguin aconseguir i les prioritats establertes en cada exercici. És a dir, un model on els procediments i operacions de la gestió econòmica pressupostària s’ajustin a la normativa vigent; el compliment dels principis de bona gestió financera, economia, eficàcia i eficiència; i una gestió economicofinancera més eficaç mitjançant la millora del control intern. El coordinador de l’obra, Enrique José Barreres Amores, és cap del Servei de Comptabilitat i responsable de Control Financer a la Diputació d’Alacant. Entre els autors que hi col·laboren hi ha interventores i interventors generals d’ens com l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Girona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Bas Sotelo, Miguel Ángel de, i García-Monteavaro Martín, María (coords.). (2021). Buenas prácticas en la innovación pública. 50+1 experiencias para la transformación. Las Rozas (Madrid): Wolters Kluver.
Recull de projectes inspiradors per part de diversos nivells de l’Administració pública arreu de l’Estat espanyol orientats a la transformació digital i a la millora dels serveis públics adreçats a la ciutadania i al sector empresarial. Des de la capçalera El Consultor de los Ayuntamientos, adscrita al grup editorial Wolters Kluver, s’examinen diversos casos d’èxit en relació amb les bones pràctiques en matèria d’innovació pública en la prestació de serveis públics, essencialment municipals. S’inclouen àmbits com la interconnexió de registres, l’arxiu electrònic, el govern obert en temps de COVID-19, el canvi cultural a les organitzacions, els grups de treball col·laboratius i multidisciplinaris, la participació ciutadana, el procediment administratiu o la contractació pública. Des de Catalunya destaquen dos projectes de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat: l’impuls de la Responsabilitat Social Corporativa i l’alineació amb l’Agenda 2030 de Nacions Unides i l’SmartCityMAP, una plataforma per a la gestió intel·ligent del territori.
Campos Acuña, Concepción (dir.). (2021). La gestión de los Fondos Next Generation. Las Rozas (Madrid): Wolters Kluver.
L’especialista en gestió pública, Concepción Campos Acuña, dirigeix aquesta obra coral, una eina útil i pràctica per a la gestió dels fons europeus Next Generation que han d’ajudar els estats membres a superar la crisi per la pandèmia. El manual permet conèixer les possibilitats que ofereix el nou marc legal i optimitzar els models de gestió. També vol acompanyar qualsevol procés de reforma, simplificació i agilització de càrregues administratives que obstaculitzin el procés de recuperació. Contractació, subvencions, digitalització o planificació estratègica són alguns dels àmbits inclosos, que comptem amb una visió orientada als resultats per part de diverses veus expertes. Des de l’anàlisi rigorosa, però també des del coneixement directe, la publicació ofereix claus per a l’aprofitament d’uns fons europeus cridats a ser indispensables en el procés de reactivació social i econòmica arran de la crisi de la COVID-19.
Cardús, Salvador, et al. (2020). Informe sobre la cohesió social a la Catalunya del segle XXI. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Filosofia i Ciències Socials.
L’interès públic per la cohesió social ha anat guanyant importància a mesura que s’ha anat observant l’avenç recent i global dels processos de segmentació comunicativa, de polarització ideològica o de desigualtat econòmica, entre d’altres. Particularment, a Catalunya s’hi ha afegit la preocupació per l’ús polític que s’ha fet sobre una suposada fragmentació de la societat catalana arran de la creixent demanda sobiranista. És per totes aquestes raons que la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans va considerar oportú promoure l’elaboració d’un informe a càrrec d’alguns dels seus membres amb la col·laboració d’altres investigadors, per tal que s’estudiés quina havia estat l’evolució d’aquesta cohesió en els primers vint anys del segle XXI a Catalunya. El principal objectiu d’aquest informe és afavorir un debat social aprofundit, sense apriorismes i a partir de les millors dades disponibles sobre la cohesió, a més d’oferir una àmplia diversitat de perspectives per aproximar-se a un terreny tan complex com aquest.
Cotino Hueso, Lorenzo, i Boix Palop, Andrés (coords.). (2021). Los límites al derecho de acceso a la información pública. València: Tirant lo Blanch.
Publicació que analitza les barreres materials i procedimentals, les causes d’inadmissió i els límits en l’accés a la informació pública en base a la legislació estatal de transparència, la Llei 19/2013. La monografia també aborda l’accés a la informació pública vinculada a la llibertat d’informació, als drets específics de regidores i regidors, parlamentàries i parlamentaris, sindicalistes, a l’accés a l’expedient administratiu i a la normativa sectorial aplicable. Entre d’altres, s’examinen restriccions d’accés en la integritat dels procediments, la protecció dels denunciants, el caràcter reservat de les actuacions prèvies, l’accés a expedients en àmbits especialment conflictius com la contractació pública, que inclouen convenis administratius i encàrrecs de gestió. També s’analitzen les restriccions particulars en el context de la COVID-19, tant al dret d’accés a la informació com en l’àmbit concret de la contractació. A la llista d’autors, a banda dels mateixos dos coordinadors vinculats a la Universitat de València, també s’inclou el catedràtic de dret administratiu a la UOC, Agustí Cerrillo, o la secretària d’Administració local, Concepción Campos.
Escola d’Administració Pública de Catalunya. (2020). Marc competencial del perfil innovador a les administracions públiques. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Número 11 de la col·lecció Eines per als Recursos Humans de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Es tracta d’un manual pràctic que identifica i descriu vuit capacitats bàsiques necessàries per afrontar la innovació en el sector públic: autoorganització, aprenentatge autònom, creativitat, comunicació, treball en equip, fer xarxa, captar tendències i gestionar riscos. Redactat conjuntament per l’EAPC i la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, a través d’Innogent i amb la col·laboració de TecnoCampus. El treball s’ha basat en la recerca comparada amb experiències internacionals i en les aportacions d’una àmplia mostra de professionals de les administracions públiques, acadèmics i altres agents socials. La publicació reflecteix tres vectors clau que combinen les capacitats bàsiques amb les actituds que les mantenen actives i que donen pas a nous comportaments en la millora contínua. Aquests vectors són la persona, l’equip i, com a última finalitat, l’organització.
Martín Delgado, Isaac (dir.) (2020). El procedimiento administrativo y el régimen jurídico de la administración pública desde la perspectiva de la innovación tecnològica. Madrid: Iustel.
El legislador estatal i algunes comunitats han regulat, al llarg dels últims anys, l’ús dels mitjans electrònics en les seves relacions amb la ciutadania, amb resultats dispars, algunes llacunes i carències. Davant d’aquest context i fruit d’un estudi encarregat per l’Institut Basc d’Administració Pública al Centre d’Estudis Europeus Luis Ortega Álvarez de la Universitat de Castilla-La Mancha, sorgeix aquesta publicació dirigida pel professor de dret administratiu de la mateixa universitat, Isaac Martín Delgado. Amb un doble objectiu: 1) dur a terme una anàlisi teòrica i pràctica de les diferents normes reguladores del procediment administratiu i del règim jurídic de l’Administració pública, amb particular èmfasi en la perspectiva de la innovació tecnològica i el servei a la ciutadania, i 2) identificar aspectes susceptibles de millora i plantejar propostes de regulació específiques que puguin ser valorades de cara a possibles reformes de la legislació autonòmica sobre la matèria. Veus reconegudes en l’àmbit jurídic i de les ciències polítiques signen capítols que aborden amb profunditat les diferents qüestions imbricades –a nivell competencial, organitzatiu, procedimental i tecnològic– i plantegen solucions concretes que poden ser d’utilitat per seguir avançant en la transformació digital de les administracions.
Matas Dalmases, Jordi. (2021). Guia per formar un govern de coalició. Barcelona: UB Edicions.
Després de publicar, en coedició amb Tirant lo Blanch, Let’s govern together! (2020), de Jordi Matas Dalmases, Edicions UB (Universitat de Barcelona) publica ara, del mateix autor, Guia per formar un govern de coalició. En aquest llibre el catedràtic de ciència política de la UB revela les claus i els mecanismes que cal conèixer per aconseguir formar amb èxit un govern de coalició. La guia, escrita de manera didàctica i visual, amb esquemes i gràfics que aporten una gran claredat, s’enquadra en l’assignatura Coalicions Polítiques, del grau de Ciències Polítiques i de l’Administració de la UB. Té com a objectiu formar estudiants que, en un futur, puguin assessorar les candidatures i les formacions polítiques a l’hora de pactar governs de coalició. Més enllà d’aquesta vocació didàctica, l’obra és d’interès general per a partits polítics, actors socials i ciutadans que vulguin entendre els diferents processos que exigeix la formació d’una coalició governamental. Guia per formar un govern de coalició neix del convenciment que compartir responsabilitats de govern amb altres formacions polítiques significa apostar pel pluralisme polític i la cultura del diàleg, de la confiança, de la tolerància i del pacte. L’obra, editada en català, castellà i anglès, també està disponible en versió digital en accés obert.
Morote Sarrión, José Vicente (dir.), i del Saz, Silvia (coord.). (2020). El impacto del COVID-19 en las instituciones de derecho administrativo. València: Tirant lo Blanch.
Obra col·lectiva dedicada a l’anàlisi de les mesures adoptades pel Govern espanyol per lluitar contra la COVID-19. S’estudien els avantatges i inconvenients de les disposicions normatives aprovades, s’explora la doctrina científica que s’hi ha pronunciat i se citen els primers pronunciaments jurisdiccionals al respecte. A més, es formulen propostes lege ferenda que serveixin per millorar l’ordenament jurídic administratiu del futur, amb l’experiència de la situació excepcional viscuda. Els continguts s’organitzen en sis blocs: 1) aspectes relatius a la declaració de l’estat d’alarma, 2) situacions que afecten especialment determinades persones o col·lectius, 3) incidència de les mesures governamentals en la contractació dels ens del sector públic, 4) anàlisi de les particularitats en relació amb la responsabilitat patrimonial, 5) estudi sobre com les decisions governatives han afectat el procediment administratiu, i 6) anàlisi de l’afecció a la jurisdicció contenciosa administrativa de les mesures adoptades pel Govern central.
Parlament de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, i TERMCAT, Centre de Terminologia. (2020). Diccionari de l’activitat parlamentària. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia.
Aquest és un dels diccionaris terminològics elaborats pel TERMCAT o amb el seu assessorament, agrupats en grans sectors temàtics. El Diccionari de l’activitat parlamentària conté 422 fitxes i ha estat redactat amb la coautoria del Parlament de Catalunya i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Pretén posar a l’abast dels especialistes del món acadèmic, dels professionals de l’àmbit parlamentari i de qualsevol persona interessada la terminologia pròpia de l’activitat del Parlament de Catalunya. En concret, recull els termes referents a l’organització i el funcionament del Parlament, i a les diverses funcions que li són intrínseques, com és la funció legislativa, la funció d’impuls i de control de l’acció de govern i la funció interventora. També inclou termes referents a la tècnica legislativa i a la relació entre el Parlament i altres institucions. Cada entrada conté la denominació catalana principal i les sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en occità, castellà, francès i anglès; una definició, i notes explicatives. Per a més detalls, us recomanem aquest apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume, on ressenyen el diccionari per al blog de la Revista de Llengua i Dret.
Ponce Solé, Juli. (2020). Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública. València: Tirant lo Blanch.
Manual signat pel catedràtic de Dret Administratiu a la UB Juli Ponce que presenta els fonaments del dret administratiu de manera concisa, clara i visual mitjançant la referència contínua a altres branques del dret, ciències o especialitats com ara la intel·ligència artificial, el cinema, la literatura o el nudging. La publicació recull gairebé 30 anys d’experiència docent en l’àmbit del dret administratiu amb vocació de ser una eina útil per a persones juristes en formació o en exercici, també per a professionals d’altres camps o interessos. L’estructura i contingut del manual s’ha basat en la resposta a cinc preguntes: 1) a qui s’ensenya dret administratiu?, 2) per a què s’ensenya dret administratiu?, 3) què hauria d’ensenyar-se?, 4) com hauria d’ensenyar-se?, i 5) quant dret administratiu hauria d’ensenyar-se i com caldria avaluar-lo. Al final d’alguns blocs, s’afegeixen textos (sentències escollides, notícies de premsa, casos pràctics, tests amb possibilitat d’autocorrecció…) per practicar i aprendre més i per saber aplicar el dret en el seu context. També s’inclouen exemples reals i models de decisions administratives i formularis d’escrits a presentar en via administrativa i judicial. Per a més detalls, us recomanem aquest apunt de la professora de dret administratiu a la UAB Judith Gifreu, on ressenya la publicació per al blog de la Revista Catalana de Dret Públic.
Requejo, Ferran (dir.), Martín, Gerard, Mora, Helena, i Morales, Albert. (2020). La Sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre 2017. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern.
Aquest informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, adscrit al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, inclou un primer capítol d’anàlisi lingüística de la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés de l’1 d’octubre i cinc capítols d’anàlisi jurídica. El capítol de caràcter lingüístic se centra en els principals conceptes i estratègies argumentatives a través de les quals el Tribunal tracta de legitimar la seva decisió. A continuació, s’examina la relació d’actuacions processals inclosa en els antecedents de fet; després s’analitzen els drets individuals i col·lectius susceptibles de ser vulnerats en el decurs del procés judicial i per la mateixa sentència; i, en darrer terme, s’analitzen els tipus de delictes, l’atribució de responsabilitats i la imposició de penes a les persones processades. Entre d’altres, els autors conclouen com “la sentència del Tribunal Suprem emmarca unes perilloses direccions de futur que afecten molt negativament la qualitat de dos dels principals pilars dels estats de drets de les democràcies liberals contemporànies: el règim de drets i llibertats, i la separació de poders”.
Ridao, Joan (dir.), Aguirre, Josep Maria, i Siles, Víctor. (2020). Lleis polítiques de Catalunya: comentaris. Madrid: Marcial Pons.
Aquest volum incorpora les principals lleis polítiques catalanes, acompanyades d’un comentari exhaustiu de cadascuna, de caràcter general o de context, però també de la majoria dels preceptes, mitjançant un sistema de notes en què, a més de glossar els preceptes concernits, i enllaçar-los amb les principals referències normatives i jurisprudencials, s’hi fan constar comentaris de la doctrina científica i, en molts casos, de la doctrina consultiva més rellevant.
El resultat és una obra d’un gruix considerable, per bé que manejable i amb vocació pedagògica, per tal d’afavorir una adequada comprensió de les normes cabdals del sistema institucional de la Generalitat, que inclou el món local, dirigida tant a estudiants com als aplicadors del dret públic català i als estudiosos en general. Dirigida pel professor de dret constitucional a la UB i lletrat major del Parlament de Catalunya, Joan Ridao, amb coautoria del professor de dret administratiu a la UdG, Josep Maria Aguirre, i de l’advocat a la Generalitat de Catalunya Víctor Siles. Per a més detalls, us recomanem aquest apunt del catedràtic de Dret Administratiu a la UdG, Joan Manuel Trayter, on ressenya la publicació per al blog de la Revista Catalana de Dret Públic.
Šucha, Vladimír, i Sienkiewicz, Marta (dir.) (2020). Science for Policy Handbook. Brussel·les: Unió Europea, Joint Research Centre i Elsevier.
El Centre Comú de Recerca (JRC) de la Comissió Europea ha editat recentment la guia Science for Policy Handbook amb recomanacions a persones investigadores i centres de recerca que vulguin incrementar l’impacte de les seves investigacions en el disseny i la implementació de polítiques públiques. La ciència i la política són mons diferents, però han de col·laborar estretament per fer front a problemes complexos. El JRC ha adoptat nous tipus de coneixement i pràctiques per augmentar l’impacte de la recerca en les polítiques europees. El manual presenta les lliçons apreses i recull consells sobre noves habilitats i pràctiques per a investigadors i per al canvi institucional. Consulteu també el tríptic 10 Tips for Researchers: How to achieve impact on policy amb 10 recomanacions clares i concises que inclouen una gran varietat d’aspectes que van des de com es poden conèixer les necessitats reals de l’agenda política, fins a com es pot contactar i treballar amb els responsables polítics (o el personal de les administracions públiques), quins beneficis aporta, les actituds i les competències que cal desenvolupar per ser eficaços, així com aspectes de comunicació, entre d’altres. La CE fa anys que treballa en aquesta qüestió i la fomenta, en el proper programa de finançament Horitzó Europa 2021-2027 encara serà més important.
Villaverde Menéndez, Ignacio. (2020). Los poderes salvajes. Ciberespacio y responsabilidad por contenidos difamatorios. Madrid: Marcial Pons.
El dret modern és una lluita permanent per dominar el poder, per civilitzar i redimir la seva tendència al salvatge. Entès el salvatge com un poder descontrolat, el ciberespai, aquesta nova realitat que ha transformat radicalment el paradigma espai-temps que ha definit dues centúries de dret constitucional, ha donat ales als qui el gestionen i administren tecnològicament per esdevenir els poders “salvatges” del segle XXI. Aquest llibre intenta desemmascarar dues fal·làcies des de la perspectiva de la protecció del dret a la reputació a Internet: la neutralitat tecnològica i la sublimació del ciberespai al mercat lliure de les idees. La tesi d’aquesta obra és que els intermediaris tecnològics que administren i operen al ciberespai són responsables de l’ús per part de tercers quan aquest vulnera drets fonamentals, perquè la seva obligació és posar tots els mitjans necessaris per prevenir, evitar i, si s’escau, reparar el dany produït. El marc normatiu ha fet del ciberespai un univers d’impunitat per a la difamació, que apel·la paradoxalment la llibertat d’expressió. L’autor ofereix una interpretació diferent de les normes vigents a la llum de les grans absents en aquest debat apassionant, les constitucions i, especialment, els seus drets fonamentals, i tracta de reconstruir una teoria constitucionalment adequada del ciberespai amb la qual reduir els poders “salvatges” que el governen.
Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya