L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 70 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, sis dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a les noves perspectives del tracte als animals. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret públic, filosofia, ètica, ciència política, dret penal, dret processal i dret constitucional, entre altres.

Els coordinadors acadèmics de la secció monogràfica, i que en signen la introducció, són Carolina Leiva Ilabaca, investigadora associada del Cambridge Centre for Animal Rights Law (Anglaterra); María José Rodríguez Puerta, professora titular de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Joan Lluís Pérez-Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB i fins fa poc director de l’RCDP.

En paraules dels tres coordinadors: “la consideració dels animals en el dret ha experimentat un canvi de paradigma en els darrers 200 anys. En efecte, les noves certeses científiques relatives a la sintència dels animals han interpel·lat l’ètica […] i el dret […], han fet urgent una revisió de la posició històrica de la protecció dels animals com a propietat, i han reclamat una nova comprensió de la qüestió no només com a afectació patrimonial, sinó com a afectació a l’animal mateix en qualitat d’ésser viu capaç de dolor i de patiment. Sense anar més lluny, així ho ha entès el legislador espanyol, qui, a més d’haver enfortit gradualment la penalització del maltractament des de la seva inclusió al Codi penal (1995), ha arribat a modificar radicalment la consideració civil dels animals, i n’ha canviat l’estatus jurídic de ‘bé moble’ a ‘éssers vius dotats de sensibilitat’ l’any 2021.”

L’objectiu del nou número de la Revista, dedicat al tracte dels animals en el dret –en particular, en el dret públic–, és presentar una selecció de treballs que permeti al lector endinsar-se en alguns dels reptes principals que planteja aquest àmbit. Els articles de la secció monogràfica es poden classificar en dos grups: un d’àmbit eticofilosòfic, de caràcter més introductori, format per dos articles, i un de caràcter estrictament jurídic, format per quatre articles.

El número 70 també posarà a l’abast dels lectors un dossier documental a càrrec del professor associat de dret penal de la UAB, Benjamí Curto, que recull les principals aportacions jurisprudencials i bibliogràfiques, a més de les normes de referència en la matèria.

D’altra banda, i com és habitual, el número de juny inclourà una secció general amb articles ben diversos i d’interès en l’àmbit del dret públic, com ara els reptes en el disseny i la implementació de ciutats intel·ligents, reflexions sobre la presumpció d’innocència i manifestacions inculpatòries realitzades per “autoritats públiques”, els drets històrics com a via de modulació o excepció de les competències i normes de l’Estat a Catalunya, i el referendament presumpte dels actes del rei arran del missatge del 3 d’octubre de 2017.

Avancem, a continuació, els continguts del número 70 de l’RCDP amb els títols i els resums de cada article:

Secció monogràfica. Noves perspectives del tracte als animals

Fonaments filosòfics per al reconeixement de drets als altres animals
Marta Tafalla González (professora agregada laboral del Departament de Filosofia, Universitat Autònoma de Barcelona)

La recerca científica de les darreres dècades confirma la intuïció mil·lenària que els altres animals són subjectes amb consciència, sintència, cognició, intel·ligència i emocions, malgrat que aquestes capacitats varien segons l’espècie. Aquest coneixement ens commina a qüestionar la manera com els tractem. En aquest article analitzem la cosmovisió antropocèntrica i especista predominant a la nostra societat, que ens obliga a concebre i tractar els altres animals com a mers instruments per als nostres fins. Posteriorment, examinem la relació entre el maltractament animal i la crisi ecològica, i oferim arguments per canviar la manera com entenem i tractem els altres animals. Finalment, proposem que se’ls haurien de reconèixer alguns drets, que serien diferents segons l’espècie.

L’opressió com a injustícia interespècies
Alfonso Donoso (professor associat de l’Institut de Ciència Política i de l’Institut d’Ètiques Aplicades, Pontificia Universidad Católica de Chile)

L’article aborda l’opressió interespècies des d’un enfocament no antropocèntric, a partir del marc teòric d’Iris Marion Young i les seves cinc cares de l’opressió: explotació, marginació, privació de poder, imperialisme cultural i violència. Malgrat el gran desenvolupament de l’ètica animal en els últims 60 anys, el concepte d’opressió no s’ha aplicat sistemàticament per descriure les injustícies cap als animals no humans. L’anàlisi argumenta que l’opressió és estructural, no depèn del reconeixement subjectiu de les víctimes ni de l’homogeneïtat del grup i, després de respondre a algunes objeccions recurrents contra l’ús del llenguatge de l’opressió de manera no antropocèntrica, es mostra com les pràctiques socials i industrials perpetuen formes d’opressió que afecten els animals. L’article conclou que reconèixer els animals com a víctimes d’opressió té implicacions normatives profundes per a la justícia interespècies i demana una transformació de les nostres institucions i polítiques.

El desenvolupament gradual de les competències de la UE en matèria de legislació i polítiques de benestar animal
Alice Di Concetto, (assessora jurídica principal de l’European Institute for Animal Law & Policy)

En absència d’una base legal explícita per al benestar animal en els tractats constitucionals, la UE només té autoritat indirecta per adoptar legislació sobre benestar animal. En conseqüència, la UE ha derivat la seva competència per legislar sobre el benestar animal d’altres àmbits de competència. No obstant això, la competència aparentment limitada de la UE a l’hora d’aprovar legislació sobre benestar animal no ha impedit l’avenç pel que fa als interessos dels animals en el dret de la UE, atès que els legisladors de la UE han aconseguit integrar normes de benestar animal en legislacions que persegueixen objectius duals: habitualment, objectius basats en el mercat i objectius de protecció animal. Més enllà de les discussions sobre els àmbits de competència de la UE –que són més aviat de caire polític i no pas una crida a desenvolupar noves lleis–, l’acció de la UE sobre benestar animal s’ha limitat a accions reguladores sectorials, mitjançant l’aprovació de lleis independents que estan desconnectades d’altres legislacions i polítiques més àmplies. Un enfocament més horitzontal, en què els legisladors de la UE integrin normes de benestar animal a totes les polítiques sobre el tracte que reben els animals, augmentaria l’eficàcia i la coherència dels esforços de protecció animal de la UE.

Dret constitucional i animals: una ruptura amb l’antropocentrisme jurídic?
Olivier Le Bot (professor de dret públic, Institut Louis Favoreu, Université d’Aix-Marseille)

En el context de l’ampliació dels principis del constitucionalisme, s’han introduït disposicions que reconeixen l’interès propi dels animals en un nombre creixent de textos constitucionals. Aquesta evolució relativament recent marca una limitació de l’antropocentrisme jurídic que es manifesta en dos sentits. D’una banda, les normes en qüestió es poden fer servir per justificar una limitació dels interessos humans més essencials, com són els drets fonamentals. De l’altra, porten a limitar la capacitat de valoració de les autoritats públiques pel que fa a les seves relacions amb els animals. Tanmateix, aquestes disposicions no comporten una ruptura amb l’antropocentrisme jurídic, ja que els interessos humans continuen gaudint d’una clara prevalença sobre els interessos animals.

La protecció sancionadora del benestar animal: reflexions sobre el límit entre el que és administratiu i el que és penal a partir de les reformes de 2023
Carolina Cecilia Leiva Ilabaca (investigadora associada del Cambridge Centre for Animal Rights Law)

Aquest article explora els nous límits entre els règims sancionadors administratiu i penal en matèria de protecció jurídica dels animals, a partir de les reformes operades per la Llei 7/2023 i la Llei orgànica 3/2023. A partir d’una revisió historicoevolutiva i de la legislació vigent, s’identifiquen els possibles punts foscos d’aquesta intersecció, s’ofereix una revisió de les eines de discriminació de què la normativa mateixa disposa per harmonitzar l’aplicació de tots dos sistemes, i es fa llum sobre els aspectes foscos identificats prèviament.

La protecció penal i administrativa dels gats comunitaris
Maria Marquès-Banqué (professora agregada de dret penal, Universitat Rovira i Virgili)

Aquest treball aborda la protecció dels gats comunitaris des de les perspectives administrativa i penal. En l’àmbit administratiu, s’analitza la regulació de les colònies felines establerta a la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, i es posa l’accent en les qüestions clau i els reptes pràctics que planteja aquesta normativa a partir del canvi de paradigma que representa en la protecció d’aquests animals. En l’àmbit penal, s’examina l’impacte de la Llei orgànica 3/2023, de 28 de març, de modificació del Codi penal en matèria de maltractament animal, i se’n destaquen els aspectes fonamentals que haurien de permetre una interpretació i una aplicació d’aquests delictes que garanteixin de manera efectiva la tutela dels gats comunitaris. A més, s’identifiquen altres vies de protecció indirecta que contribueixen al benestar i la preservació de les colònies felines.

Secció general

Reptes en el disseny i la implementació de ciutats intel·ligents sostenibles, accessibles i inclusives
Susana Eva Franco Escobar (professora contractada de dret administratiu, Universidad de La Laguna)

En aquest article s’analitza la vinculació necessària que ha d’existir entre el desenvolupament i la implementació de les ciutats intel·ligents i la protecció dels drets fonamentals de les persones, els quals són un concepte inclòs entre els objectius de sostenibilitat, accessibilitat i inclusió social. Per això, es revisen els diversos instruments normatius que hi ha a Espanya la finalitat dels quals és protegir els drets dels subjectes des de tres punts de vista: la protecció de les dades personals, la participació ciutadana i la inclusió dels grups vulnerables. A tall de reflexió, s’observa que, encara que Espanya compta amb un esquelet jurídic que, des de diferents temes, matèries i perspectives, permet la implementació d’iniciatives intel·ligents, cal avançar cap a la concreció, a la pràctica, de tots els principis i requisits que estableix la legislació, amb vista a permetre el gaudi efectiu dels drets de les persones i a crear una veritable relació digital entre aquestes i les administracions públiques.

Presumpció d’innocència i manifestacions inculpatòries emeses per “autoritats públiques”: breus reflexions entre Espanya i Itàlia

Alessandro Malacarne (investigador postdoctoral de dret processal penal, Universitat de Gènova)

L’article aborda el tema de la presumpció d’innocència, en el component de la regla de tractament extraprocessal. En aquesta dimensió, el principi de quo disposa una prohibició de tractar i representar públicament l’investigat com a culpable abans que s’hagi produït una condemna definitiva. Després d’examinar l’orientació jurisprudencial assumida pel Tribunal d’Estrasburg, així com la principal font europea sobre la matèria (Directiva 2016/343/UE), l’article se centra en l’anàlisi de la temàtica des d’una perspectiva comparada entre els ordenaments jurídics espanyol i italià. L’objectiu és posar de manifest com, malgrat la diversitat dels models processals, ambdós sistemes troben dificultats per establir garanties adequades a fi d’assegurar el component ad extra de la presumpció d’innocència.

Reconstruir l’asimetria: els drets històrics com a via de modulació o excepció de les competències i normes de l’Estat a Catalunya
Joan Ridao Martín (professor agregat de dret constitucional, Universitat de Barcelona, i lletrat del Parlament de Catalunya)

La nova disposició addicional 17a de la Llei reguladora de les bases del règim local (LBRL), introduïda pel Reial decret llei 6/2023, dona plena efectivitat a l’article 5 de l’Estatut, que habilita la Generalitat per detenir una posició singular en matèria d’organització territorial i de règim local d’acord amb els seus drets històrics. Aquesta opció legislativa, de gran càrrega simbòlica i política, no només s’aparta de la doctrina constitucional sobre els drets històrics de Catalunya, sinó que empodera normativament la Generalitat en matèria competencial en legitimar l’existència de fórmules particularistes consistents en clàusules d’excepció o de despenjament que adapten o eludeixen l’aplicació de les competències i les normes estatals, també en matèries com ara el dret civil, la cultura, la llengua i l’educació, de tal manera que aprofundeixen en la dimensió asimètrica de l’estat autonòmic.

El referendament presumpte dels actes del rei i el missatge del 3 d’octubre de 2017
Alfredo Ramírez Nárdiz (professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona)

L’article 56.3 de la Constitució espanyola (CE) indica que els actes del rei “seran sempre referendats en la forma establerta en l’article 64, i sense aquest referendament no tindran validesa, llevat del que disposa l’article 65.2”. D’acord amb això, els actes del rei poden rebre un referendament exprés, un referendament tàcit o un referendament presumpte, el qual consisteix en la presumpció que ha existit un referendament de l’acte reial, encara que no se’n tingui constància fidedigna. En aquest sentit, el 3 d’octubre de 2017 el rei va adreçar als espanyols un missatge amb motiu del procés independentista que tenia lloc a Catalunya, i aquest missatge, en no constar que hagués rebut ni un referendament exprés ni un de tàcit, es presumeix que va tenir un referendament presumpte. Aquest text té per objecte analitzar la figura del referendament presumpte i plantejar la problemàtica que pot causar en situacions com l’originada pel missatge reial del 3 d’octubre de 2017. S’hi conclou que el referendament dels actes del rei hauria de ser sempre exprés, tàcit com a màxim, però mai presumpte.

Dossier

Dossier sobre noves perspectives del tracte als animals
Benjamí Curto Piñana (professor associat de dret penal, Universitat Autònoma de Barcelona)

Aquest dossier es crea amb la finalitat de proporcionar al lector una visió completa sobre les noves perspectives del tracte als animals en els àmbits europeu, espanyol i català. Per aquest motiu, s’ha dut a terme una recopilació de la normativa, la bibliografia, la jurisprudència i els materials més recents i rellevants, que permetrà obtenir una visió jurídica sobre l’estat de la qüestió i sobre les perspectives futures en l’àmbit del dret i el benestar dels animals, tema que ha adquirit molta rellevància social després de l’entrada en vigor de la Llei estatal de protecció dels drets i el benestar dels animals de l’any 2023.