El més llegit de 2022 a l’RCDP blog

Durant el 2022 hem publicat un total de 43 apunts a l’RCDP blog amb 36.479 visites i 24.456 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (83%). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos n’hi ha quatre que corresponen a anys anteriors signats per Guillermo Escobar, Jordi Nieva Fenoll, Joan Manuel Trayter Jiménez i César Arjona. Durant l’any passat, veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la protecció de dades personals, el procediment administratiu vinculat a l’administració digital, la lliure circulació de capitals i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la nova Llei estatal de residus, l’àmbit de l’habitatge i les plataformes d’intermediació en el lloguer turístic, els inconvenients de la (excessiva) transparència en l’accés a la informació pública, les ordenances de civisme o el record a l’exdirector de la Revista i de l’EAPC, Joaquim Ferret. Reflexions que s’emmarquen en els debats més actuals vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2022, els més llegits per ordre de major a menor han estats els següents:

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo

La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo

Notes sobre el projecte de Llei estatal de l’habitatge. Mesures més destacades i qüestions competencials – Berta Bastús Ruiz

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert

La discutida exempció de responsabilitat de les plataformes d’intermediació en lloguer turístic. Comentari a la Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, de 7 de gener de 2022 – Anna Martínez Ribas

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont Professora titular de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona

Joaquim Ferret durant la jornada de celebració del 25è aniversari de la Revista Catalana de Dret Públic, el 25 de maig de 2010. Foto: Miquel Coll

Agafo ràpidament la penyora quan se’m convida a rememorar en aquest apunt, amb un to deliberadament personal, el professor Joaquim Ferret i Jacas. A continuació, davant la pantalla en blanc, he de reconèixer que això és una oportunitat, però la veritat és que no sé per on començar… I em pregunto com ho he d’enfocar, perquè disposo d’un nombre limitat de línies per resumir-ho: en el Joaquim, company de la UAB?, en el Joaquim professor?, recordar el Joaquim al Parlament de Catalunya o emfasitzar aquell temps en què va ser el director de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat? Seria oportú, en aquest context, fer aflorar el Joaquim que adorava conversar, passejar a poc a poc, gaudint de les paraules, i anar als restaurants? El Joaquim soci del Barça, el que era tan amic dels seus amics? Aquell que coneixia, i evocava, tants detalls del teu propi recorregut? Ens està permès parlar de la seva passió per l’òpera? O és més escaient focalitzar-se en el record que va deixar-nos com a degà de la Facultat, com a director del Departament, o bé com a membre de la Comissió Jurídica Assessora? Moltes coses se’m remouen per dinsLlegeix més »

La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya – Marc Vilalta Reixach i Ricard Gracia Retortillo

mapa_mancomunitatsUna de les lliçons que segurament podem extreure de la greu crisi que ha afectat –i continua afectant encara– la nostra economia, ha estat la transcendència que té l’element organitzatiu en el funcionament de les nostres administracions públiques. En efecte, les enormes pressions financeres sobre la despesa pública, l’augment de les legítimes demandes socials dels ciutadans,… han portat als diferents nivells de govern i administració a revisar com gestionar les seves competències, per tal d’obtenir un millor aprofitament dels –escassos– recursos públics.

Segurament, aquesta percepció ha estat encara més visible en l’àmbit local. La tradicional fragmentació i heterogeneïtat que ha vingut caracteritzant la nostra organització territorial, unida a un sistema de finançament clarament insuficient, porten a la necessitat de repensar la forma com es presten molts dels serveis públics actuals i a la necessitat de buscar fórmules de col·laboració que permetin superar algunes d’aquestes carències.

Aquest podria ser el punt de partida del llibre “La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya”, dirigit pels professors Marc Vilalta Reixach i Ricard Gracia Retortillo i que fou presentat el passat dia 27 de gener a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquest treball –que troba el seu origen en una de les subvencions per a l’elaboració de treballs de recerca atorgades per l’EAPC– parteix de la idea que, més enllà de les darreres propostes de reducció i supressió d’entitats locals o del seu desapoderament competencial, alguns dels reptes que es plantegen actualment en l’àmbit local poden intentar solucionar-se –o mitigar-se– mitjançant el recurs a fórmules de col·laboració i associació voluntàries. Fórmules que poden contribuir a generar sinèrgies i espais de prestació que permetin una reducció dels costos, tot mantenint el paper vertebrador que els governs locals tenen en el nostre model d’organització territorial.Llegeix més »

Maspons i l’esperit del dret públic català – Ferran Armengol Ferrer

maspons-anglasell-jurista-mistic-romantic_1679242068_34990823_651x366

Fa cinquanta anys, el 26 de novembre de 1966, moria, a la seva casa pairal de Bigues, el jurista Francesc Maspons i Anglasell. Per commemorar aquesta efemèride, l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència i la Comissió Jurídica Assessora, ha organitzat una jornada d’estudi que tindrà lloc el proper dia 2 de novembre de 2016, en la qual s’abordaran diversos temes relacionats amb les qüestions jurídiques i socials que més van interessar Maspons i Anglasell com el dret català, públic i privat, l’europeisme, l’autodeterminació dels pobles i l’educació de la joventut. En síntesi, un primer punt de partida amb la idea d’aconseguir una recuperació més àmplia del personatge i la seva obra.

Actualment poc conegut, Francesc Maspons fou, tanmateix, un intel·lectual destacat en el catalanisme del primer terç del segle XX. Nascut el 22 de juliol de 1872, en el si d’una família que havia ocupat un lloc prominent en la vida política i intel·lectual catalana del segle XIX, els seus primers treballs es van inserir en la línia del catolicisme social de Lleó XIII. Ben aviat, però, es va centrar en la defensa del dret civil català davant l’abassegadora influència del codi civil espanyol, denunciant la jurisprudència del Tribunal Suprem, que deixava inaplicades les normes catalanes, divulgant-ne la utilització en la pràctica entre advocats i jutges, impugnant les iniciatives legislatives del Govern espanyol que en limitaven l’aplicació i recuperant les antigues constitucions de Catalunya i l’obra dels juristes catalans anteriors a 1714, com Cancer, Fontanella o Eiximenis. Llegeix més »

Commemoració del centenari del naixement de l’historiador del dret català, Josep Maria Font Rius – Tomàs de Montagut

Josep Maria Font Rius va néixer a Barcelona el 1915, el 12 d’abril d’enguany s’ha celebrat el centenari del seu naixement i, amb aquest motiu, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, el Parlament de Catalunya i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya li han tributat un homenatge el proppassat dia 14 d’abril a la Sala Prat de la Riba de l’IEC en reconeixement a la seva trajectòria com a professor universitari, com a acadèmic i com a ciutadà exemplar de Catalunya.Llegeix més »