Una de les lliçons que segurament podem extreure de la greu crisi que ha afectat –i continua afectant encara– la nostra economia, ha estat la transcendència que té l’element organitzatiu en el funcionament de les nostres administracions públiques. En efecte, les enormes pressions financeres sobre la despesa pública, l’augment de les legítimes demandes socials dels ciutadans,… han portat als diferents nivells de govern i administració a revisar com gestionar les seves competències, per tal d’obtenir un millor aprofitament dels –escassos– recursos públics.

Segurament, aquesta percepció ha estat encara més visible en l’àmbit local. La tradicional fragmentació i heterogeneïtat que ha vingut caracteritzant la nostra organització territorial, unida a un sistema de finançament clarament insuficient, porten a la necessitat de repensar la forma com es presten molts dels serveis públics actuals i a la necessitat de buscar fórmules de col·laboració que permetin superar algunes d’aquestes carències.

Aquest podria ser el punt de partida del llibre “La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya”, dirigit pels professors Marc Vilalta Reixach i Ricard Gracia Retortillo i que fou presentat el passat dia 27 de gener a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquest treball –que troba el seu origen en una de les subvencions per a l’elaboració de treballs de recerca atorgades per l’EAPC– parteix de la idea que, més enllà de les darreres propostes de reducció i supressió d’entitats locals o del seu desapoderament competencial, alguns dels reptes que es plantegen actualment en l’àmbit local poden intentar solucionar-se –o mitigar-se– mitjançant el recurs a fórmules de col·laboració i associació voluntàries. Fórmules que poden contribuir a generar sinèrgies i espais de prestació que permetin una reducció dels costos, tot mantenint el paper vertebrador que els governs locals tenen en el nostre model d’organització territorial.Llegeix més »