Recensió de l’obra ‘La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debida’, de Juli Ponce Solé – Ricard Brotat i Jubert

Portada La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debidaDe recent aparició, juny de 2019, és la darrera obra del doctor Juli Ponce Solé (catedràtic, com se sap, de dret administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona), amb el títol La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debida.(1)

Aquesta darrera obra de la llarguíssima bibliografia del Dr. Ponce(2) té el seu origen en un suggeriment d’un altre notable jurista, lamentablement desaparegut i a qui està dedicada l’obra, Martí Bassols i Coma (que és el precursor de la conceptuació del principi de bona administració en un matiner article de 1982),(3) en el sentit de fer de la tesi de Ponce (1998), publicada com Deber de buena administración y derecho al procedimiento administrativo debido (2001),(4) un manual actualitzat (amb les incorporacions en la matèria dels darrers 20 anys) i menys feixuc que el que representa, per raons acadèmiques, la plasmació d’una investigació doctoral.Llegeix més »

A la pròrroga! Les sentències judicials que enfronten l’Athletic Club i el Futbol Club Barcelona amb la Comissió Europea — Ricard Brotat i Jubert

Estadi de l'Athlectic Club des de dinsEn un apunt anterior a l’RCDP blog es van comentar algunes resolucions de la Comissió Europea en relació amb l’article 107 del TFUE i les prohibicions dels ajuts estatals als clubs esportius, en què se’ls qualificava d’“incompatibles amb el mercat interior”. En concret, una part d’un epígraf d’aquell escrit es dedicava a la resolució de la Comissió respecte a privilegis fiscals a favor del Reial Madrid, el FC Barcelona, l’Athletic de Bilbao i l’Atlètic Osasuna (Decisió de la Comissió, de 4 de juliol de 2016, relativa a l’ajut estatal SA.29769 (2013/C) (ex 2013/NN) per la qual es va ordenar la supressió del foment estatal de què s’havien beneficiat aquells clubs. Doncs bé, el Tribunal General de la UE, mitjançant sentència de 26 de febrer de 2019, ha anul·lat la resolució esmentada que qualificava d’ajuda estatal el règim fiscal de quatre clubs de futbol professional espanyols.

Per recordar el tema i dotar d’autonomia aquest apunt, la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport va comportar l’obligació dels clubs esportius professionals espanyols, molts d’ells sumits en unes greus situacions econòmiques que van portar a la desaparició d’algun club històric (la UD Salamanca, per exemple), a reconvertir-se en societats anònimes esportives (les conegudes SAD). No obstant això, quatre clubs de futbol professional espanyols es van acollir a l’excepció legal per als clubs més sanejats econòmicament que permetia que els mateixos romanguessin com a clubs esportius: el Futbol Club Barcelona, el Club Atlético Osasuna, l’Athletic Club de Bilbao i el Real Madrid Club de Futbol. El tracte fiscal als clubs esportius, en efecte, diferia del règim fiscal aplicable a les societats anònimes esportives, que estaven subjectes al règim general de l’impost sobre societats. Els clubs esportius com a entitats sense ànim de lucre i, com a tals, es beneficiaven d’un tipus reduït del 25% en lloc del tipus general del 30% (que era del 35% fins al 2006 i del 32,5% el 2007).Llegeix més »

L’article 107 TFUE i els ajuts estatals a institucions esportives –  Ricard Brotat i Jubert

Introducció

L’activitat de foment és una de les activitats clàssiques de les administracions públiques, juntament amb les de serveis públics i policia administrativa, d’acord amb la classificació tripartida que Luis Jordana de Pozas va enunciar en el ja llunyà 1949 i que s’ha mantingut fins als nostres dies, compartida com un mantra per generacions de juristes. Des de llavors (ja ho era abans) i fins avui, l’“acció de l’Administració encaminada a protegir o promoure aquelles activitats, establiments o riqueses degudes als particulars i que satisfan necessitats públiques o s’estimen d’utilitat general, sense utilitzar la coacció ni crear serveis públics”, en paraules de l’esmentat autor, ha estat ingent.

Durant anys, les diferents administracions espanyoles han utilitzat amb profusió el recurs a l’activitat de foment en el seu espectre més ampli, respecte a tota mena d’activitats, entre elles les esportives. D’aquesta manera, les mesures de foment han estat un mitjà per a l’aplicació de la igualtat material del paràgraf 2 de l’article 9 de la Constitució espanyola (d’ara en endavant, CE), però també del principi de no discriminació de l’article 14 del mateix cos legal. Cal fer un esment especial al foment de les activitats esportives, que tenen emparament al paràgraf 3 de l’article 43 CE com a principi constitucional, ni més ni menys.

No obstant això, l’aplicació del dret europeu en el sistema normatiu multinivell, que va comportar la integració en la Unió Europea (d’ara en endavant, UE), va trastocar el panorama tradicional en la matèria introduint restriccions a les polítiques de foment estatals (també en el cas de l’esport) per aplicació del principi d’establiment del mercat interior i la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals, i com a conseqüència d’això, la prohibició de falsejar la lliure competència.

Llegeix més »