Etiqueta: Ricard Brotat i Jubert

El més llegit de 2022 a l’RCDP blog

EAPCDeixa un comentari

Durant el 2022 hem publicat un total de 43 apunts a l’RCDP blog amb 36.479 visites i 24.456 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (83%). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos n’hi ha quatre que corresponen a anys anteriors signats per Guillermo Escobar, Jordi Nieva Fenoll, Joan Manuel Trayter Jiménez i César Arjona. Durant l’any passat, veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la protecció de dades personals, el procediment administratiu vinculat a l’administració digital, la lliure circulació de capitals i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la nova Llei estatal de residus, l’àmbit de l’habitatge i les plataformes d’intermediació en el lloguer turístic, els inconvenients de la (excessiva) transparència en l’accés a la informació pública, les ordenances de civisme o el record a l’exdirector de la Revista i de l’EAPC, Joaquim Ferret. Reflexions que s’emmarquen en els debats més actuals vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2022, els més llegits per ordre de major a menor han estats els següents:

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo

La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo

Notes sobre el projecte de Llei estatal de l’habitatge. Mesures més destacades i qüestions competencials – Berta Bastús Ruiz

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert

La discutida exempció de responsabilitat de les plataformes d’intermediació en lloguer turístic. Comentari a la Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, de 7 de gener de 2022 – Anna Martínez Ribas

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert
 Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor (doctor) associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la UAB

EAPC1 comentari
Font: Broken car window, dumbonyc – Flickr. Llicència CC BY-SA 2.0

Introducció
El tema del civisme ha donat lloc, com és ben sabut, a una autèntica constel·lació de centenars d’ordenances de civisme i convivència repartides per tot Espanya, impulsades, en el seu moment, pel fort vent de l’ordenança de civisme i convivència de Barcelona de 2005 (tot i que la primera ordenança d’aquest tipus va ser la de l’Hospitalet de Llobregat, elaborada anys abans de la mà del referent Jesús Solores). Totes aquestes normes locals tenen, encara que no es digui expressament, un denominador comú: ser una resposta contundent a la sensació d’inseguretat.Llegeix més »

Comentari a l’estudi “El malson de l’alcalde hindú i la curiositat del jurista persa. La tramitació d’un expedient de recuperació de domini públic amb entrada en domicili: aspectes procedimentals i constitucionals”, de Ricard Brotat i Jubert – Juli Ponce Solé
 Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona

EAPC2 comentaris
Imatge: 2011 Indignados 15M (Barcelona).
Autor: José Gonzalvo amb llicència CC BY-NC-ND 2.0

Aquestes línies volen ser un petit comentari a l’interessant treball de Ricard Brotat i Jubert, El malson de l’alcalde hindú i la curiositat del jurista persa. La tramitació d’un expedient de recuperació de domini públic amb entrada en domicili: aspectes procedimentals i constitucionals, estudi guardonat el 2021 amb el Premi de Treballs de Recerca de l’Associació Catalana de Juristes de l’Administració Local.

El concís però alhora complet treball, trenta dues pàgines, es troba disponible a Internet amb accés gratuït i esperem que aquestes línies us animin a llegir-lo, que és l’efecte desitjat, en definitiva, per aquesta ressenya.

El treball es dedica a “a tot el personal del servei de malalties infeccioses i d’urgències (personal mèdic, d’infermeria, auxiliar, rehabilitador, zelador, de cuina i de neteja) de l’Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona (popularment conegut com “Can Ruti”)”, en homenatge personal de l’autor, que volem estendre des d’aquí a tots els empleats públics del servei públic de salut, per la crucial tasca que desenvolupen per a tots nosaltres.Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debida’, de Juli Ponce Solé – Ricard Brotat i Jubert

EAPC1 comentari

Portada La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debidaDe recent aparició, juny de 2019, és la darrera obra del doctor Juli Ponce Solé (catedràtic, com se sap, de dret administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona), amb el títol La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debida.(1)

Aquesta darrera obra de la llarguíssima bibliografia del Dr. Ponce(2) té el seu origen en un suggeriment d’un altre notable jurista, lamentablement desaparegut i a qui està dedicada l’obra, Martí Bassols i Coma (que és el precursor de la conceptuació del principi de bona administració en un matiner article de 1982),(3) en el sentit de fer de la tesi de Ponce (1998), publicada com Deber de buena administración y derecho al procedimiento administrativo debido (2001),(4) un manual actualitzat (amb les incorporacions en la matèria dels darrers 20 anys) i menys feixuc que el que representa, per raons acadèmiques, la plasmació d’una investigació doctoral.Llegeix més »

A la pròrroga! Les sentències judicials que enfronten l’Athletic Club i el Futbol Club Barcelona amb la Comissió Europea — Ricard Brotat i Jubert

EAPCDeixa un comentari

Estadi de l'Athlectic Club des de dinsEn un apunt anterior a l’RCDP blog es van comentar algunes resolucions de la Comissió Europea en relació amb l’article 107 del TFUE i les prohibicions dels ajuts estatals als clubs esportius, en què se’ls qualificava d’“incompatibles amb el mercat interior”. En concret, una part d’un epígraf d’aquell escrit es dedicava a la resolució de la Comissió respecte a privilegis fiscals a favor del Reial Madrid, el FC Barcelona, l’Athletic de Bilbao i l’Atlètic Osasuna (Decisió de la Comissió, de 4 de juliol de 2016, relativa a l’ajut estatal SA.29769 (2013/C) (ex 2013/NN) per la qual es va ordenar la supressió del foment estatal de què s’havien beneficiat aquells clubs. Doncs bé, el Tribunal General de la UE, mitjançant sentència de 26 de febrer de 2019, ha anul·lat la resolució esmentada que qualificava d’ajuda estatal el règim fiscal de quatre clubs de futbol professional espanyols.

Per recordar el tema i dotar d’autonomia aquest apunt, la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport va comportar l’obligació dels clubs esportius professionals espanyols, molts d’ells sumits en unes greus situacions econòmiques que van portar a la desaparició d’algun club històric (la UD Salamanca, per exemple), a reconvertir-se en societats anònimes esportives (les conegudes SAD). No obstant això, quatre clubs de futbol professional espanyols es van acollir a l’excepció legal per als clubs més sanejats econòmicament que permetia que els mateixos romanguessin com a clubs esportius: el Futbol Club Barcelona, el Club Atlético Osasuna, l’Athletic Club de Bilbao i el Real Madrid Club de Futbol. El tracte fiscal als clubs esportius, en efecte, diferia del règim fiscal aplicable a les societats anònimes esportives, que estaven subjectes al règim general de l’impost sobre societats. Els clubs esportius com a entitats sense ànim de lucre i, com a tals, es beneficiaven d’un tipus reduït del 25% en lloc del tipus general del 30% (que era del 35% fins al 2006 i del 32,5% el 2007).Llegeix més »